El primer bloc d'aquest número és un especial sobre els longobards, tractant temes locals des de diversos enfocaments. Un primer article de Cristiano Brandolini parla de l'arribada dels llombards a Itàlia des de Pannònia i descriu com determinades característiques del seu armament els van ajudar a prendre un control ràpid de tota la península Itàlica. L'article d'Alberto Constantini ens rescata de la memòria un gran diluvi que hi va haver a la zona l'any 589, les conseqüències del qual van canviar la distribució de la propietat, ja que dues zones que eren contigües fins llavors van començar a separar-se: la Venècia marítima i la Langonbardia–posteriorment Llombardia. Gaspani dei Adriano és qui escriu aquest cop l'article sobre astrearqueologia, centrat en l'orientació dels raigs solars equinoccials a l'església romànica de Sant Tomé.Un successiu article ens parla de l'origen de la metal·lúrgia a la Vall Camònica, i com el seu ús portà també un canvi ideològic, prenent el metall el simbolisme del principi masculí que penetra a la Mare Terra, prenent així importància iconogràfica la figura primigènia del guerrer- pastures.
Mikro Trabucchi fa un interessant recorregut sobre el passat celta, prellombard i preromà de la Vall de Pòntida, explicant l'etimologia des del llatí "Pontis iter"(pel camí de ponts), ens parla de restes lítiques que respon a un antic apogeu cèltic, indret on fins avui s'han mantingut ritus i mites ancestrals: també ens refereix al noble local Alberto da Prezzate la llegenda del qual està unida a la seva participació en la Reconquesta hispànica.
FOCUS
Està dedicat al món editorial alternatiu italià, fora dels circuits del gran mercat i centrat en la difusió de llibres de contingut filosòfic i polític de caràcter nacionalista i tradicional. Són editorials que lluiten contra la universalització despersonalitzada, definida com "la forma més radical de capitalisme i imperialisme és la globalització, que és simplement una etiqueta per emmascarar l'imperialisme cultural i la cerca d'una homologació de les masses".
El repàs a les iniciatives editorials esmenta les editorials que van publicar a Tolkien i estan especialitzades en literatura fantàstica. A "Utopia", que ha publicat algunes obres de Mircea Eliade, a "Il Cerchio", coneguda per la publicació de títols espirituals i tradicionals, a "K.Y.I.T" i les seves obres políticament incorrectes com a "Contro i liberali" d'Armin Mohler, a Settecolori que ha tret alguns títols de Jünger, i a OAKS i les seves obres dissidents des de Nietzsche a Evola.
La tercera part del número retorna al tema històric amb un article dedicat a l'homenatge anual que es va rendir a Màntua a l'heroi tirolès Andreas Hofer, afusellat pels napoleònics i acusat de l'heroic delicte de defensar la seva terra i les seves tradicions.
El següent article "Brianza ritrovata" tracta de les seculars rivalitats entre la regió de Monza, ciutat amb la qual l'emperador Frederic Barba-roja va tenir una intensa relació i la capital llombarda, Milà. Monza es va convertir en un referent econòmic al segle XVII perquè és la ciutat on es va originar la confecció de gorres de la llana.
Sobre temàtica heràldica podem llegir l'article de Roberto Stefanazzi, escriu sobre la presència de simbologia sforzesca a l'església de Santa Maria de la Muntanya.
Un comiat al defensor de l'Europa dels pobles, el toscà Sergio Salvi, precedeix un article sobre una recent estrena òpera-rock basada en la mitologia cèltica. Temàtica que segueix al següent article dedicat al déu Lug, la seva comparació amb el mercuri llatí i la importància de Lug al calendari sagrat dels celtes.
El darrer article està dedicat a una nova pel·lícula francesa "Gagner ou mourir" que trenca la versió oficial sobre la Revolució Francesa, i tracta del genocidi revolucionari contra la Vendée, regió tradicional i catòlica.
La
contraportada, com sempre, una recepta de cuina llombarda, el "Risòtt i
Furmagela
da Luim", un arròs amb ceba i formatge local.
0 commentaires