En la primera part del número, tenim tres articles dedicats a l'astre-arqueologia, una nova branca en la recerca arqueològica -i sobre la qual la revista té autèntics especialistes- centrats en la cova del Camp dei Fiori, La Valganna i les representacions paleogràfiques del territori de Sonico-Edolo.
També en aquesta primera part trobem un extens article sobre l'heràldica de Varese, escrit per Robert Stefanazzi. L'objecte concret dels articles és el "Sacre Monti di Piemonte e Llombardia”, edificada entre els segles XIV i XVIII en el marc de les construccions religioses que recordaven als seus visitants la passió de Crist. Com era habitual, el complex es va edificar sobre un terreny de molt antic culte religiós, d'època preromana. Per a ser –ja en època cristiana- lloc de refugi dels catòlics en els seus enfrontaments amb els arrians, passa a ser –després de la victòria catòlica- lloc de culte a la verge. Va ser entorn d'aquest petit santuari Marià, on es van anar edificant les esglésies i monestirs del conjunt actual, amb la determinant ajuda de les famílies patrícies de la regió.
El Focus té com a títol: “La crisi dello Stato liberale". Tractant-se d'un conjunt d'articles contra la ideologia liberal. En el primer article, Lucca Siniscalo ens situa en un primer moment històric, entre finals del XIX i principis del XX, en el qual les grans ments europees (Huzinga, Nietzsche, Spengler) reflexionen sobre el moment de crisi que travessa la nostra civilització, per argumentar que aquesta crisi de la modernitat es va agreujar amb l'arribada del neó-liberalisme i la postmodernitat, fórmula que encara que aparentin es va imposar, porta en si mateix el germen de la seva autodestrucció, com el mateix Huntington deixa veure en els seus escrits. Aquesta crisi postmoderna que només es podrà afrontar –prenent les paraules de Jünger "reforçant-nos en la visió metafísica".
Federico Magrin ens acompanya en un recorregut sobre el pensament del tradicionalista colombià –educat entre els benedictins- Nicolás Gómez Dávila, a qui ens defineix com "Un antiheroi discret i auster, que assisteix atònit a la decadència dels valors cristians (medievals) i denúncia el triomf del materialisme històric per mitjà del capital". Dávila critica a la materialista societat postmoderna i el seu abandó de qualsevol idea transcendent, "Totes les societats moren quan s'aboleixen els mites".
Adolfo Morganti en “Alla ricerca del senso della Storia: 1923-1934-1963” assenyala que l'actual ideologia woke és una nova manifestació ideològica de la nefasta Tríada de la Modernitat: "Diners-Luxúria-Poder". Per a continuar per les expressions filosòfiques metafísiques que han intentat donar una resposta i un contingut al "sentit" de la història en juxtaposició a aquesta maleïda Tríada. Com a referència esmenta tres autors que són consecutius cronològicament i cadascun d'ells enriquit amb l'aportació de l'anterior. El primer seria Spengler, incomprensible sense tenir en compte a Hegel; el segon, Evola, que a l'aportació de Spengler afegeix el concepte guenonià de la "Tradïció primordial" i finalment l'autor italià Attilio Mordini, que analitza la decadència de la civilització europea amb una mirada metafísica. L'article acaba setmana la que "l'única fi de la història" real que avui vivim és la fi de la postmodernitat liberal. Enfront de la seva decadència s'estenen immensos espais vitals i filosòfics que caldrà explorar.
El tercer bloc de número torna amb temes identitaris i locals. En “Enigmi di pietra: sui ritrovamento dei massi incisi di Luzzana e Grone”, Mirko Trabucchi ens detalla els descobriments arqueològics a Luzzana i Grone i dona, establerta la toponímia cèltica d'aquesta zona de Llombardia, una explicació filològica, relacionada amb el teònim "Luh" (Lug). Les troballes arqueològiques són dues i es refereix a pedres gravades amb representacions solars i un calendari de molt possible referència lunar.
En “Il nemeton cèltic di Nembro”, el membre de la Societat Italiana d'Astroarqueología, Adriano Gaspani, es recolza en les recerques arqueològiques per a descriure unes restes cèltiques a Llombardia, prop de Bèrgam, assentaments habitats des del V aC i l'orientació –en relació a la Via Làctia- és paral·lela a la dels assentaments cèltics en el pujol de Tara i un altre al nord de Dublín.
“Navilium, una stroia tutta milanese” de Pierluigi Crola és una aportació realment interessant. A més de recordar-nos al poeta Luigi Medici, capaç d'escriure poesia en llatí, italià i llombard en el segle XX, ens aporta una dada a tenir en compte. Va ser ell qui va contribuir de manera decisiva en l'època del feixisme, amb la seva obra “La glòria dei dialetti” (1938) al fet que el règim mussolinià canviés totalment la seva política envers les llengües locals, considerant-les a partir de llavors com a patrimoni a conservar per la Itàlia unida.
El nostre amic Andrea Rognoni fa un recorregut per la història i folklore de la comarca de Brainza, que més enllà de l'interès bucòlic que pot despertar, va ser un nucli de comunicació i estratègic fonamental de la Mittleeuropa fins que Monza va deixar de ser una de les ciutats de referència política de la Llombardia.
Mirko Trabuchi ens revela un caient poc conegut de Yukio Mishima, la seva relació amb el cinema. Mishima va escriure, va dirigir i va interpretar el film, Yokuku (Patriotisme) en 1966. Mentre que la seva vida està recollida en dues pel·lícules: Mishima, una vita in quattro capitoli (1985) produïda per F. Ford Coppola “25/11: Il giorno dell´autodeterminazione: Mishina e i giovani” (2012) del director japonès Koji Wakamatsu.
“Echi della Markland vichinga nel Milano visconteo del XIV secolo”, un article d'Stefano Sapgocci que es fa ressò del coneixement que al Milà del segle XIV es tenia sobre les expedicions vikingues a Amèrica, narrades pels seus protagonistes en cròniques i sagues escandinaves. Markland, era el nom que van donar els vikings a una zona del Canadà oriental, que literalment significa "terra de les pedres planes" en antic escandinau.
Com sempre el número tanca amb una recepta gastronòmica tradicional llombarda. En aquest cas "Ur disnaa dona cà noscta", un dolç típic –a base de mel i fruita seca- que es prepara especialment per al dia de la Immaculada.
0 commentaires