Pels que estimen l'art en general i l'arquitectura en particular, Antonio Palladio (1508-1580) és la referència de les més boniques viles venecianes construïdes en el segle XVI amb una estètica que recuperava els cànons arquitectònics renaixentistes i que va influir en les construccions d'habitatges semblants en segles posteriors.
Sens dubte, el valor artístic estètic de Palladio és important. Però la construcció d'aquestes viles no era només un moment artístic, sinó la manifestació arquitectònica d'un moment socio-polític: l'expansió de la República Vèneta en l'anomenada "Terra Ferma" sobre la base d'un model territorial concret i una economia d'explotació agrícola.
La República Veneciana, potència marítima i comercial, sofreix un impacte negatiu en la seva economia amb el descobriment d'Amèrica. A partir d'aquest moment la Monarquia Hispànica i Portugal dominen el comerç mundial, la ruta marítima al Mediterrani oriental i Àsia perd la seva importància, i amb això el poder comercial de Venècia. "La Serenissima" ha de buscar altres recursos econòmics per compensar aquesta pèrdua i el troba en la Terra Ferma. Venècia que, fins llavors, era una potència exclusivament marítima i bolcada a l'Adriàtic i al Mediterrani, mira cap a l'interior i descobreix en la plana occidental un territori pel qual expandir-se i on implementar un model econòmic agrícola molt rendible. Aquesta explotació agrícola proporcionarà un ràpid creixement demogràfic i econòmic que permetrà a Venècia continuar enfrontant amb força i vigor al seu secular enemic: l'Imperi turc.
L'expansió de Venècia per la Terra Ferma, va despertar un gran recel entre els seus veïns i a la fi del segle XV assistim a una guerra en les quals totes les potències italianes i europees -inclosos els Estats Pontificis- s'enfronten a la Sereníssima. La victòria final és de Venècia, que havia estat defensada principalment per la seva elit urbana, el Doge i el govern de Venècia són conscients que aquesta elit de la ciutat és la base política de l'Estat i prima la seva fidelitat, donant suport a la seva expansió per la Terra Ferma. Aquesta expansió tindrà un model arquitectònic únic, les viles palatines.
Antonio Palladio dissenya un model de vila que és el centre d'una explotació agrícola de grandària mitjana-gran i que serà la base econòmica de la Venècia interior. La construcció recupera l'estètica renaixentista en contraposició a l'estètica medieval de castell i muralles que han resultat inútils militarment durant les guerres esmentades. Ara el model ideològic és la "Pax Venetiana", que la Sereníssima ha aconseguit amb les seves victòries. Per tant, no hi ha elements defensius, ni muralles ni torres, l'explotació és oberta i l'estètica de la vila també. Un nou llenguatge estètic per a una època de pau i expansió.
La paraula que fa servir Palladio per a definir les seves edificacions és la de "quasi" (que podem traduir de manera imperfecta com a "casa") havent de "città" i de camp, o "vila", les més conegudes. S'evita la paraula "palazzo", perquè a Venècia només n'existeix un, el "Palazzo Ducal" on viu la màxima autoritat política. La "casa" té una estructura arquitectònica "ad hoc", que es repeteix en tots els edificis, sent el pis de baix el dedicat a les funcions agrícoles-ramaderes; el segon pis, amb un eix central que distribueix tres habitacions a la dreta i tres a l'esquerra, els destinats a les habitacions de la família i zones d'estudi i reunions "virtuoses amb els amics", és la manifestació d'una determinada idea de model social. El pis de dalt és on s'alberga el servei. Palladio construïa amb les parets interiors en un color gris clar, però generalment els amos d'aquestes, posteriorment encarregaven a algun pintor famós la decoració amb frescos.
La vila sempre s'edifica prop d'un canal que és la xarxa de comunicacions entre la Terra Ferma i la capital vèneta.
En el segle XVIII el model de Palladio és el que inspira les cases colonials als Estats Units, les famoses cases de "Allò que el vent s'endugué"" són d'inspiració palladiana. Jefferson, el president dels EUA, va ser un gran estudiós de Palladio i del model de fisiocràcia (explotació agrícola) de la República Vèneta, model fundacional dels Estats Units, ell va ser qui va declarar que la Casa Blanca és una mansió que es basa en criteris fisiocràtics, com ho van ser les viles de Palladio.
No va ser els EUA l'únic país americà que va tenir influències palladianes. Com és lògic, Argentina país de destinació de tants vénets, va reproduir models de vila palladianes, especialment a San Juan.
0 commentaires