En la seva editorial, Padrig Montauzier, apel·la a la lluita militant i convençuda, només a l'abast de militants determinats, per una Bretanya lliure i per la seva llengua, la seva identitat cèltica i europea i la seva identitat mil·lenària.
Després de l'editorial, llegim una entrevista al líder nacionalista cors Thierry Biaggi, en la qual contesta en profunditat sobre qüestions d'història i identitat corsa, a la situació política a l'illa, a la idea de l'Europa dels pobles i al moment geopolític mundial actual.
A continuació l'article "Kabyle: la merche vers l'indépendance" ens posa al dia sobre la lluita per la independència d'Algèria d'aquest territori d'ètnia i cultura berber.
"L'État francais de nouveau sud le banc donis accusés!" assenyala el constant incompliment francès dels acords i la legislació internacional sobre protecció de llengües minoritàries, en aquest cas del bretó.
"Le Green Deal européen et l´enffondrement industriel de l'Europe" és una denúncia de les mesures adoptades pels funcionaris de Brussel·les, en aquest cas de la normativa Fit for 35, que –amb la complicitat el Fòrum de Davos- condemna a Europa a la desindustrialització i la crisi econòmica.
"La Bretagne défigurée?" és un repàs sobre com està evolucionat el paisatge rural i urbà de Bretanya, en el qual els bretons van sent substituïts per població d'origen extraeuropeu, centrant-se en casos com el de Châteubriant i Morbihan.
Catòlic tradicional, expert en música bretona i puntualment exorcista, la mort de l'abat Marcel Blanchard mereix un article en aquest número. L'abat era també gran coneixedor de la llengua bretona i defensor la seva causa nacional. Durant molt de temps l'abat Blanchard va celebrar la missa en record de l'abat Perrot, nacionalista bretó assassinat en 1943 per la "Resistència" comunista que l'acusava de col·laborar amb l'Alemanya nacionalsocialista.
Assenyalem amb interès els llibres recomanats en aquest número "Le Monde donis druides", escrit per Morvan Coarer, expert en història bretona i gal·lesa que ens convida a descobrir el món dels druides i bards britònics (gal·lesos, còrnics i bretons). "Druides celtiques et brahamanes indiens. Aux sources d´un héritage indo-européen", de Mathieu Halford, en el qual se'ns parla de les similituds la primera funció –sobiràna religiosa- en aquests dos cicles de civilització indo-europea. I per acabar el llibre "Le portrait dans la peinture en Bretagne. 19è et 20è siècles", un bell repàs sobre el retrat i el paisatge en la pintura bretona dels dos últims segles.
L'article "Éducation, els droits donis parents", està escrit pel militant nacionalista quebequès C.E. Boliard, qui destaca el paper dels pares davant l'ofensiva "woke" que s'expandeix en el món de l'educació, i que és especialment greu al Canadà.
La secció de cultura cèltica inclou dos articles. En el primer "Les femmes-champions dans la mythologie irlandaise", Peter Berresford Ellis, docent universitari de cultura cèltica que fa un recorregut històric-simbòlic per les dones de la mitologia i la història irlandesa. Medb de Connacht, Nessa, la mare del rei mitològic Conchobhar. Scáthach la instructora del més cèlebre heroi de la mitologia irlandesa, Cúchulainn. Creidne, campiona del poble dels Fianna, una casta militar irlandesa del 300 aC. Cal assenyalar que Fianna dona nom a les societats Fenians, autors de la independència d'Irlanda, i que a la Irlanda actual existeix un partit de gran suport electoral amb el nom de "Fianna Fail", que literalment significa els "soldats del destí". En temps ja històrics, ens parla de Máire O'Ciaragáin, que encapcalà als clans irlandesos en la seva lluita contra l'invasor anglès i a Constance Gore-Booth, l'única dona que va participar com a oficial en la famosa insurrecció de Pasqua de 1916 i que es va convertir en ministra de Treball en el primer gabinet d'Eamon De Varela.
El segon article d'aquesta secció és una obra de Fulup Perc'hirin i es titula "Littératures écrites et orals dans civilisations celtiques", on es refereix a l'obra Le Mabinogi de Pwyll Princes de Dyved, una narració que comença quan Pwyll, senyor d'Arbeth –un lloc màgic- s'endinsa en el bosc en el qual li esperen una seriosa d'aventures i de contactes amb el món espiritual i mític que canviaran per sempre la seva vida.
"La vie du salmon atlantique", signat per Per Manac'h ens comenta que el salmó simbolitza la saviesa, el coneixement i la immortalitat en la tradició cèltica. Era un animal molt freqüent en els antics blasons de l'elit irlandesa i apareix en la literatura arturiana. El déu cèltic de la mort, Curoi Mac Daere, amaga el secret de la seva ànima en l'estómac d'un salmó.
"Histoire de Bretagne. Un point de vue politique" (1a partie)" de Fulup Perc'brin comença per dir que la idea que la democràcia hagi nascut a Grècia és falsa. Ell ens parla de les democràcies guerres ancestrals indo-europees, de les quals la democràcia grega seria una evolució. Aquesta mateixa democràcia guerrera la trobem des de temps remots en l'Armòrica (actual Bretanya) i posteriorment en els reis de l'actual Bretanya des d'inicis de l'edat mitjana, testificada una institució anomenada Assises.
L'inici de l'edat mitjana és un període de convulsions i invasions a Bretanya: gal·lesos –els creadors de Bretanya com a tal- francs de Carlemany i vikings. Durant aquesta època Bretanya evoluciona socialment i econòmicament de manera similar a la resta d'Europa amb la formació de les primeres classes burgeses però amb una forta realitat rural i agrícola. En el segle XIV les institucions bretones, els anomenats Estats Generals de Bretanya, s'assemblen al quadre polític que ens trobem a Anglaterra, Borgonya, Suïssa o Aquitània, una democràcia representativa molt precària i amb exclosos, però orgànica en una certa manera, al contrari de la "democràcia" actual. En aquest esquema la separació de poders era real i estava assegurada, encara que la pressió fiscal queia durament sobre la pagesia i les incipients classes productives.
"Els animaux sacrés et leur nom tabou" és un article de Thomas Ferrier que ens parla de com per als indoeuropeus els animals més poderosos estaven consagrats al seu déu de la guerra. D'aquests, dos eren especialment honorats, l'os (arktos) i el llop (wlkos). Els guerrers del món germànic es dividien entre els Berserker (guerrers-os) i els Ulfhednar (guerrers-llop). El mite cèltic segons el qual Artur tornarà des d'Avalón té una clara analogia amb la hibernació de l'os durant l'hivern.
En la secció de geopolítica trobem dos articles, el primer "La guerre de Ukraine", de Meriadeg de Kernanflc'h, que porta com a subtítol "un traumatisme viscut en aquesta part d'Europa"; el segon "Els dangers d'une guerre parell procuration entre els États-Unis et la Russie", està signat per l'autor finlandès Markku Siira i segueix la mateixa línia argumental.
0 commentaires