A l'editorial de la nova entrega de War Raok!, el seu director, Padrig Montauzier, titula "El jacobinisme fruit de la Revolució Francesa". El jacobinisme com a ideologia de la negació de les identitats, de les tradicions i de les particularitats és part de la ideologia il·luminista liberal que va arribar al poder al "gloriós" de 1789 amb el lema "Llibertat, Igualtat, Fraternitat!" en una mà i la guillotina assassina a l'altra. Bretanya, un territori amb personalitat pròpia i que havia gaudit d'una àmplia autonomia després d'haver estat annexionada per França, va patir especialment l'aplicació d'aquest principi ideològic anivellador i negador. Procés que també va afectar durament la resta d'un hexàgon entesa com una perifèria de París: corsos, flamencs, catalans, bascos i occitans. El jacobinisme va ser, des de 1789, un dels principals conceptes de l'Estat francès, un estat que encara avui és el més centralista d'Europa occidental, per a desgràcia dels seus pobles ignorats i negats per la República hexagonal.
Alain Sanders a "Réveil celtique" ens parla de l'impuls que s'estan donant a les seves respectives llengües cèltiques a Gal·les i a Irlanda. Gal·les és el país cèltic, on la llengua autòctona té un nombre més gran de parlants, dinàmica que es vol potenciar amb l'objectiu d'arribar a un 70% en els anys vinents. A Irlanda, on el gaèlic té pitjor salut, l'objectiu declarat pel president Michael Higgins és arribar en els pròxims anys que el 20% dels nous funcionaris siguin de parla gaèlica.
Al seu article el periodista quebequès Rémy Tremblay ens
parla de la història del seu poble: els francòfons del Canadà. La debilitat
democràtica dels francesos arribats a la costa occidental d'Amèrica del Nord, i
la debilitat política de l'Estat francès, van tenir com a conseqüència la
signatura del Tractat de París el 1763, que posava els francesos sota sobirania
de Londres. La creació d'una confederació entre els territoris anglòfons
d'Ontario, Nova-Brunswick i Nova-Escòcia i el francòfon del Quebec, va
funcionar inicialment, però va anar derivant cap a una marginació de la
població francòfona-catòlica per part de la majoria anglòfona-protestant. És
entorn de la Primera Guerra Mundial, quan comença a sorgir un nacionalisme
quebequès entre la revista "Nation" i l'associació d'estudiants
"Jeune-Canada" que va promoure la creació d'un Estat catòlic,
francòfon i corporativista a l'Amèrica del Nord. Després de la Segona Guerra
Mundial "L'Aliançe Laurentienne de Raymond Barbeau" va ser el primer
partit a defensar la independència del Quebec. Anys després naixeria el
"Parti Québecois", que es va veure reforçat amb les visites del
llavors president franc
ès, Charles De Gaulle, a Montreal, on va acabar el seu
discurs amb un sonor "Viu el Quebec lliure!". Els dos referèndums
plantejats al Quebec sobre la independència van tenir un resultat negatiu;
l'últim 49,4% a favor i 50,6% en contra, a causa en gran manera de la manca de
preparació dels líders del Quebec. Des de fa uns anys el "Parti
Québecois" està reforçant la seva línia identitària i es comença a
plantejar la possibilitat de convocar una tercera consulta.
Rozenn Le Hir del partit alsacià "Unser Land" ens parla de les protestes que tenen lloc a Alsàcia, a la qual una recent "regionalització" en clau centralista de París li ha negat l'estatut de regió i l'ha englobat en un ens nou i artificial anomenat "Gran Est". La voluntat dels alsacians és recuperar, almenys, la seva categoria com a regió pròpia.
El dossier d'aquest número té com a tema el medi ambient. Mael Le Cosquer denuncia com l'ecologia s'ha pervertit en profit de la ideologia política mundialista i advoca per recuperar una ecologia de civilització en clau europea, promovent l'autosuficiència energètica de Bretanya i de tot el nostre continent. Per la seva banda, Norbert Bolz crida l'atenció sobre el fenomen de l'adolescent Greta Thunberg i es pregunta quina és la seva missió real a l'agenda mundialista. Erwan Houardon afirma el començament del seu article: "El concepte Gran Reemplaçament de l'escriptor-assagista Bernaud Camus és una realitat, excepte per als cecs i els ideòlegs que ho promouen .... Nosaltres ho vivim diàriament".
A "Nations et nationalismes: la gran confusió" Fulup Perch'hirin, assenyala la problemàtica conceptual del concepte francès d'Estat-nació, centralista i universalista i la seva derivada política imperialista i antietnicista.
A l'apartat de "Tradició" Per Manac'h ens parla del simbolisme del cérvol, el seu fort simbolisme a les tradicions indoeuropees i especialment a la cèltica: "A la mitologia cèltica, d'aquesta funció màgica-religiosa de vinguda de la nit dels temps, sorgeix el déu Cernnunos (el banyut) una de les més antigues divinitats conegudes de la Gàl·lia, és el missatger de l'Altre Món i el conductor de les ànimes al més enllà".
AI la secció de "Civilització cèltica", Fulup Perch'hirin, continua sobre els seus estudis simbòlics de l'antiga literatura cèltica i els seus paral·lelismes amb altres literatures indoeuropees, especialment amb els Vedes hindús. Tanca el número, com és habitual, una recepta de cuina tradicional bretona, en aquest cas el conill a la sidra.
0 commentaires