Una abstenció pròxima al 70%, aquesta és la nota més destacada de la primera volta de les eleccions regionals franceses del passat diumenge 20 de juny.
Una abstenció que pot explicar-se per diversos motius: desafecció cap a la classe política, poca importància de les Assemblees regionals en l'Estat francès o fins i tot mentalitat postdemocràcia, és a dir la progressiva presa de consciència dels ciutadans que les votacions electorals no tenen després cap incidència en la seva vida real, perquè el poder veritable està en altres esferes que no se sotmeten a cap elecció democràtica.
En el terreny estrictament polític tenim tres conseqüències: l'estancament de Macron, l'ascens de la dreta després de molts anys d'estat letàrgic i la reculada del RN de Marine Le Pen. La combinació d'aqyesta resultats pot marcar un important canvi de perspectiva política a França. Durant tot el 2020 i 2021 les enquestes donaven per fet que al segon torn de les presidencials de 2022 es tornarien a enfrontar Macron i Marine Le Pen, com ja va succeir el 2017; ara aquest duel ja no està assegurat i dependrà molt de l'evolució dels pròxims mesos que pugui entrar en la segona volta un candidat de la dreta.
Per a Marine Le Pen aquesta primera volta de les regionals eren la prova de la seva estratègia de "moderació" i "normalització" del RN. El fracàs ha estat ben clar. RN aconsegueix el 19,3% de vots enfront del 27,6% que va aconseguir en aquests mateixos comicis en 2015.
RN és un partit que sociològicament compta amb un enorme percentatge de vot jove, i precisament han estat els joves els que més s'han abstingut en aquestes eleccions, això ha influït decisivament en el resultat del RN. No és menys cert que aquesta circumstància indica la manca de capacitat de mobilització del RN del seu propi electorat. Com diu en les seves sempre encertades anàlisis, Jean-Yves Le Gallou (antic eurodiputat del FN de Jean Marie Le Pen i avui director de les millors iniciatives intel·lectuals identitàries de l'estat veí) "La pasteurització del discurs porta a l'abstenció", i això és exactament el que li ha passat al RN i a l'estratègia de "moderació" de Marine. Una de les frases més repetides durant els últims mesos és aquesta: "hi ha un islam republicà possible". Aquesta "declaració" d'intencions que s'ha combinat amb la marginació en les llistes dels candidats més "ferms" en qüestions migratòries. El resultat ha sigut lògic i més en una situació d'islamització i immigració absolutament explosives a França.
Diumenge vinent, dia 27, se celebra el segon torn d'aquestes eleccions regionals, on es decidiran els presidents de cadascuna d'elles. Malgrat els fluixos resultats generals de la primera volta, el RN ha assolit, com preveien les enquestes, ser el primer partit a la regió Provença-Alps-Costa Blava amb un espectacular 42% de suport. Per la llei electoral francesa la segona volta seria una elecció entre Thierry Mariani (RN) i el candidat dretà Renaud Muselier (LR) amb el 32%, El candidat esquerrà Jean Laurent Félizia (EELV) amb un 16% ja ha anunciat la seva retirada i ha demanat el vot per a la dreta –una prova més de la fictícia divisió esquerra/dreta- amb l'única intenció d'evitar la victòria del candidat del RN. Les enquestes anuncien la possibilitat que Thierry Mariani aconsegueixi la presidència regional, un fet d'importantíssim valor electoral i una enorme projecció política per al RN.
0 commentaires