La dictadura del políticament correcte ha llençat un
nou instrument d'alienació mental, de manipulació històrica i d'odi anti-blanc. És el conegut BLM (Les Vides dels
Negres importen de les seves sigles en anglès), aquest delirant moviment té com
a principi la "condemna" de tota la història dels pobles blancs i la
necessitat del seu públic penediment –de genolls, que és més humiliant- davant
els negres que passen a ser considerats com a víctimes permanents i universals.
Que és un moviment d'odi anti-blanc i
no de defensa de la vida dels negres, s'evidencia per la seva falsificació i
manipulació de la història, de la passada i de la recent. Si de veritat el que
els importés fos la vida dels negres, el primer que haurien de fer és
assenyalar als criminals dictadors africans que han estat els que més víctimes
negres han provocat.
Per honestedat amb la història, per la veritat i per aclarir el panorama aquí
van uns exemples.
Rastafaris, esclavitud i Mussolini.
Lliçó d'història gratis que no va agradar als "multi-culti".
Estem acostumats a veure gent amb "rastes" i banderes etíops en les
manifestacions d'extrema esquerra i "anti-racistes",
evidentment es tracta d'ignorants absoluts, com és habitual en aquest ambient
ideològic.
La religió rastafari considera al rei d'Etiòpia com a diví, en ser descendent
de la Reina de Saba, per això Bob Marley i els seus amics porten la bandera
etíop. L'últim rei etíop va ser Haile Selaisse, sota el seu regnat l'esclavitud
continuava vigent a Etiòpia, precisament va deixar d'existir quan la Itàlia
feixista va envair el país, el va enderrocar i Mussolini va decretar l'abolició
immediata de l'esclavitud i va portar a nens etíops fills d'esclaus alliberats
a estudiar a Itàlia.
Puntualitzem una mica més.
--Sota el "regnat" de Haile Selassie emperador negre d'Etiòpia, la
població negra era esclava.
--L'esclavitud la va abolir la Itàlia feixista quan va envair Etiòpia.
--En 1941, durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial, els britànics van
expulsar els italians d'Etiòpia i van restaurar al "Negus" com
emperador, que immediatament va restablir l'esclavatge.
Ara què fem amb el discurs de culpabilitat blanca i "feixista"?
Idi Amin Dadà, el caníbal d´Uganda.
"M'agrada la carn humana perquè és més tova i salada i l'Alcorà per
religió, en un banquet és el que més estrany quan estic fora del meu
país", Idi Amin Dada,
"president" d'Uganda (1971-1979)
Durant els seus vuit anys de règim dictatorial, van morir al voltant de 500.000
persones i Uganda va caure en una profunda crisi econòmica.
Va romandre exiliat vint anys a Aràbia Saudita envoltat de diverses de les
seves dones, almenys 30 dels seus fills i ... Una extensa colla de cuiners,
criats i xofers. Durant el seu període com a President va arribar a tenir més de 23.000
guardaespatlles.
Les acusacions de canibalisme es van multiplicar després de la seva expulsió
d'Uganda l'any 1979, quan es van trobar frigorífics amb carn humana en els
llocs que acostumava a freqüentar, molts dels seus funcionaris van confirmar
aquesta macabra afició.
Li agradava ordenar la retransmissió televisada en directe de l'execució dels
seus oponents, als quals feia vestir de blanc "perquè es veiés millor el
vessament de sang". Després assassinar-los, ordenava que els desmembressin
els cossos i se sospita que devorava les vísceres i altres parts del seu cos.
Es considerava una màquina sexual. En una ocasió, li va enviar un missatge a la
reina Isabel d'Anglaterra, dient-li: "Hauries de venir a Uganda si vols
conèixer a un home de veritat".
La seva primera esposa, Kay, va ser
assassinada i desmembrada a l'interior d'un automòbil. Els seus braços i les
seves cames van ser cosits a l'inrevés i va ser exhibida durant molts dies com
a exemple de la crueltat a la qual el dictador podia arribar. La resta de les
seves esposes van tenir un final semblant.
Va autoproclamar-se "últim rei d'Escòcia" i "conqueridor de
l'Imperi Britànic" i afirmava rebre "ordres divines" per
gestionar l'economia d'Uganda, a la qual va portar a la ruïna
absoluta.
Bokassa l'emperador caníbal.
El caníbal Bokassa I,
autoproclamat emperador i mariscal de Centreafricà, va gastar milions i milions
en la seva cerimònia de "coronació", els seus vestits imperials i el
tron d'or massís que es va construir per a "Governar el seu imperi".
Els seus súbdits van ser els seus esclaus, Va tenir 17 esposes i 54 fills als
quals va deixar morir a la indigència.
Els frigorífics del palau imperial estaven atestats de restes de nens que havien
estat asfixiats i o torturats fins a la mort a les masmorres de Ngragba.
Entre d'altres es va menjar a diverses de les seves esposes, opositors,
col·laboradors i a l'únic matemàtic del seu país.
Es va declarar a si mateix el tretzè apòstol de Crist.
Robert Mugabe el tirà que va destruir Zimbàbue.
El 6 de setembre de 2019 va morir el tirà afro-marxista Robert Mugabe, expresident de Zimbàbue (1980-2017) i
heroi de la "independència" del seu país, abans conegut com a
Rhodèsia del Sud. Que els dimonis no tinguin pietat d'ell.
La seva catastròfica gestió va portar el país a una inflació del 14.000.000%.
La "política agrícola" va consistir a confiscar totes les terres dels
grangers blancs d'origen britànic i convertir-les en propietat personal seva,
amb el lògic i brutal impacte en l'economia del país. Per "facilitar"
aquesta expropiació va animar i va tolerar la tortura i l'assassinat massiu de
grangers blancs, molts dels quals van fugir a la veïna Sud-àfrica, el Regne
Unit, i curiosament van ser els que van descobrir Xàbia com a destinació de la
seva fugida, donant-la a conèixer al Regne Unit i iniciant-se així el turisme
britànic a aquesta localitat alacantina.
El caos provocat per Mugabe també
va afectar, lògicament, a la població negra. Molts van fugir .... al llavors "paradís blanc"
de Sud-àfrica, on van poder millorar clarament les seves condicions de vida.
El desagradable terrorista, Robert Mugabe,
en "funcions" de president de Zimbàbue, acostumava a gastar
quantitats increïbles de diners en les seves festes d'aniversari, per exemple
en la del seu 92 aniversari la xifra va arribar a 9140,000 €, es va construir
una casa de 25 habitacions i 2 llacs i va ordenar elevar una estàtua seva de 4
metres a la porta del Parlament. En 2016, li va regalar a la seva dona un anell
d'1.300.000 €. També feia servir normalment els avions de les línies aèries del
seu país per fer constants viatges de turisme familiar, es calcula que només a
la dècada dels noranta la despesa per aquests desplaçaments va ser
d'uns 295 milions d'euros.
I encara diuen que la culpa del que passa a l'Àfrica és dels blancs!!
Libèria el caos absolut.
En 1847 es va fundar Libèria amb l'objectiu que els esclaus negres alliberats
després de la guerra de Secessió dels Estats Units poguessin tornar a Àfrica.
La capital de Libèria es diu Monròvia, precisament perquè va ser el president
Monroe dels EUA qui va impulsar Libèria perquè els negres que volguessin
retornessin a Àfrica. Pocs ho van fer i de seguida començaren sagnants disputes
entre els negres "retornats" i la població negra anterior. Avui
Libèria és dels països més pobres i violents d'Àfrica. Amb un nombre
elevadíssim de nens-soldats i a on en paraules de liberiana i treballadora d'MSF, Lucia M. Kevillian,
"la violació s'ha convertit en un esport", incloent-hi un
gran nombre de nenes menors de nou anys.
L'error del colonialisme i el mite
de "l'explotació neocolonial" actual.
Convé sortir de l'error de culpabilització, mantingut per intel·lectuals,
economistes i polítics durant quaranta anys, segons el qual el Tercer Món i
Àfrica en particular van ser "desposseïts" de l'accés a les seves
riqueses per la maldat europea i occidental.
Àfrica té 700 milions d'homes, immenses riqueses naturals, considerablement més
grans que les d'Europa occidental, i mai ha estat capaç d'enlairar-se, tot i el
gegantí estímul de la colonització (l'únic període de prosperitat i
civilització de la seva història) i malgrat les colossals ajudes (occidentals)
rebudes durant aquests últims quaranta anys. Qui té la culpa? Nosaltres?
La corrupció, la incompetència, les guerres tribals, la negligència permanent
d'aquest continent, són abans de res responsabilitat dels seus dirigents.
Enric Ravello.
0 commentaires