La concepció social de l’Estat és antitètica a la concepció liberal d’aquest, que l’entén com un “mal necessari” i demana la seva “no intervenció” i pràctica anul·lació en benefici de les regles internacionals del “mercat”. El liberalisme és la idea segons la qual l’Estat s’ha de desdibuixar perquè sigui mercat el que reguli les relacions socials entre individus entesos com a simples productors-consumidors despersonalitzats i desarrelats. El mundialisme no és més que el desenvolupament ideològic dels principis liberals.
Per a nosaltres l’Estat és l’instrument polític del qual es dota una comunitat nacional-popular per actuar en el pla polític, per mantenir la seva especificitat / identitat i per projectar-se com a tal en l’esdevenir històric.
L’Estat té per tant la potestat i l’obligació de vetllar per la màxima realització de tots els membres d’aquesta mateixa comunitat nacional-popular, per tant té l’obligació que tots els seus membres tinguin una jubilació digne, una sanitat gratuïta i una educació que permeti als fills de les classes menys afavorides econòmicament aconseguir tenir exactament les mateixes possibilitats acadèmiques i professionals, axò és “intervenció” social anti-liberal. Des de la lògica liberal, sanitat, pensions o educació poden ser un negoci, des del punt de vista nacional, no, mai.
En economia l’Estat pot intervenir o no, aquesta no és la qüestió, la qüestió de veritat és que, com sempre ha estat en les societats europees, la funció sobirana / política (anomenada primera funció) està per sobre de l’econòmica / productiva (anomenada tercera funció) per tant l’obligació de l’Estat és que la funció econòmica compleixi amb la seva funció. És evident -l’experiència ho demostra- que les economies funcionen per l’activitat personal i empresarial privada, i això és positiu, l’Estat -en via de principi – només pot intervenir quan això no és així, o quan les necessitats polítiques ho determinin, però mai -com en els països comunistes- per entorpir l’acció econòmica i empresarial privada.
Es poden, en les circumstàncies que així sigui necessari fer-ho, limitar les funcions de l’Estat però des de la funció sobirana i l’interès col·lectiu de la comunitat nacional, no des del principi liberal de l’actuació lliure del i de l’individu entès com ser aliè a una comunitat etno-popular.
Això sí, l’Estat ha de determinar sectors estratègics amb l’objectiu de servir a la comunitat nacional-popular. Que l’Estat intervingui o no en ells, és una decisió per la qual està legitimat, però la seva intervenció també pot ser “no intervenir”, evidentment.
Torno a l’inici, és una qüestió de principis: la sobirania per sobre de l’econòmia, i assumit això, la funció econòmica -de gestió privada- ha de funcionar el millor possible –donant suport a l’economia productiva i sancionant l’economia especulativa- i l’Estat ha de facilitar aquesta circumstància, mai impedir-la.
Enric Ravello
0 commentaires