En 1987 es
publicava la primera edició en castellà del poema serbi "La Garlanda de la
Muntanya" a Santiago de Xile, l'original de la qual havia vist la llum a
Viena l'any 1847. Amb aquesta traducció al castellà i altres a llengües
d'Europa occidental, es tenia accés a la lectura d'una de les més preuades
joies de la literatura sèrbia i al coneixement directe de la secular epopeia de
les lluites dels eslaus balcànics contra l'ocupant Turc, un tema que ha de ser
present en les consciències col·lectives de tots els europeus i que no deixa de
perdre actualitat en el context de la permanent hostilitat geopolítica entre
Turquia i Europa balcànica.
Escrit pel
poeta Petar Petrovic Njegoc ens compta el sagnant enfrontament entre els clans
serbis de Montenegro que s'havien refugiat a les muntanyes després de la
invasió turca contra els invasors islàmics i els clans minoritaris serbis que
es van convertir a l'islam col·laborant administrativament i militarment amb
l'invasor otomà.
Context històric
L'actual
Montenegro va formar part en l'Antiguitat del poderós estat d'Il·líria, el seu
zenit històric data del segle III aC, posteriorment va ser envaït per Roma. En
el segle VI dC va ser quan els primers eslaus (avantpassats dels serbis) es van
instal·lar en el territori. L'emperador bizantí I (610-641) va permetre i va
encoratjar la instal·lació d'eslaus en la zona per a fer front a les incursions
del poble turcman dels àvars, la condició d'Heracli I va ser que aquests eslaus
es cristianitzessin sota el ritu ortodox, com així van fer.
Els regnes
eslaus van anar independitzant-se de Bizanci, però en el segle XIV va apuntar
un altre actor històric als Balcans: l'Imperi otomà. El poble serbi es va unir
sota el comandament del príncep Lazar per a rebutjar la invasió turca, però va
ser derrotat en l'actual Kosovo, caient sota jou musulmà per més de
quatre-cents anys. El folklore serbo-eslau va crear innombrables llegendes i
epopeies sobre aquest desastre bèl·lic i les seves nefastes conseqüències. En
el segle XV el control otomà arriba fins a les muntanyes de Montenegro; allí
les tropes islàmiques s'instal·len en els pocs nuclis urbans, però les tribus
eslaves continuen ocupant les muntanyes sense fer cas al poder turc i mantenint
els seus costums ancestrals basats en l'honor i les armes, pactant els diversos
clans eslaus entre si només quan es tractava d'enfrontar-se a un enemic comú,
progressivament el vlàdija de Cetinia es converteix en la figura més rellevant
que reconeixen tots els clans serbis, en funció de la seva autoritat religiosa,
encara que això no freni les picabaralles entre clans, com es veu en
determinats episodis de "La Muntanya de la Garlanda".
Entre tots
els vlàdijas és Danilo Petrovic (1667-1735) qui fundà el llinatge dels Njegos,
del qual sortiran tots els prínceps-bisbes de Montenegro, és en aquest moment
històric en el qual se situa el poema, poc abans que a la fi del segle XVIII el
príncep Danilo aconseguís unificar els clans i expulsar als turcs de
Montenegro. Pere I Petrovic (1782-1830) –oncle d'autor del poema- va
aconseguir, consolidant-se com a Gran Vlàdika, va participar en la guerra
russo-turca de 1787 amb els seus germans eslaus en contra de Turc. L'Imperi
AustroHongarès deixa clara les seves ambicions d'expandir-se per l'Adriàtic,
però en el Congrés de Berlín (1878) s'oficialitza a Montenegro com a estat
independent, quan el successor de Danilo I, qui al seu torn ho era de Pere I,
es proclama rei de Montenegro. En la Primera Guerra Mundial, Montenegro intervé
del costat dels seus germans serbis i en acabada, forma al costat de s'uneixi a
Sèrbia el regne de Iugoslàvia.
No és el
lloc de fer una extensa explicació sobre els conflictes i les movedisses
fronteres de l'ex-Iugoslàvia, però sí d'afirmar que si avui existeix un estat
de Montenegro independent de Sèrbia, va ser per maniobres internacionals
geopolítiques: els Estats Units van impulsar la creació del mateix després de
la seva guerra contra Sèrbia; i històric-ideològiques: amb la recreació d'una
Iugoslàvia comunista dirigida per Tito i secundada per Churchill, el dictador
comunista va dividir al país en sis repúbliques, una d'elles amb el nom de
Montenegro, quan el nom de veritat, per ètnia i religió, hagué de ser el de
"República sèrbia de Montenegro", en el seu paradigma burocràtic,
marxista-jacobí, va imposar un sistema educatiu perquè cada república tingués
consciència històrica de si mateixa, amb el que els serbis de Montenegro, Bòsnia
i Macedònia haurien de perdre la seva consciència com a tals, per a ser
"ciutadans de les seves respectives repúbliques". La situació a
Montenegro entre els que volen mantenir un Estat independent i els que reclamen
la unió amb Sèrbia és de creixent tensió i pot derivar en greus situacions.
Pere II Petrovic: l'autor i el poema.
Nascut en el
llogaret de Nlegusi en 1813, dins d'una família pagesa de la zona muntanyenca
d'on provenien tots els vlàdikas-governants.
Rode, aquest
era el seu nom de pila, es dedicava al pasturatge fins que Pere I es va fixar
en els seus dots naturals i el va traslladar al Monestir de Cetinia perquè fos
educat allí, posteriorment va completar la seva formació amb secretari de Pere
I, Simón Milutinovic, qui li despertà la seva afició a la poesia.
En 1830 mor
Pere I i ell ha d'assumir el poder polític i religiós de Montenegro, va
professar els vots monacals, va prendre el nom de Pere II, va viatjar a Sant
Petersburg per a ser investit aquí per la màxima autoritat de l'Església russa
com a prelat.
Com a sobirà
aconsegueix modernitzar el país i les infraestructures. Políticament ha de fer
front a les contínues incursions otomanes, en una de les batalles aconsegueix
la victòria sobre el turc Aga i exhibeix el seu cap com a trofeu. A més de
l'amenaça turca ha de fer front a les ambicions austríaques que aconsegueix
contenir, encara que mai va aconseguir posar fi a les disputes internes entre
els clans serbo-montenegrí. Va morir de tuberculosi en 1851 i va demanar ser
enterrat al cim de Lovcen, la muntanya més famosa de Montenegro
Durant els
segles d'ocupació otomana, alguns clans montenegrins haurien adoptat la religió
musulmana, en el segle XVII va sorgir la idea d'eliminar-los, atès que tots els
intents de recristianitzar-los havien fracassat, la persecució es va iniciar
una nit de nadal per ordre de Danilo I, que ha passat a ser coneguda com La Nit
de Sant Bartomeu Montenegrina, aquest és l'argument de fons de "La
Muntanya de la Garlanda". Els montenegrins són convocats pel vlàdika en el
cim de Lovcen per a celebrar el dia de Trinitat i debaten sobre la situació
dels convertits a l'islam. El vlàdika Danilo és conscient de la necessitat
d'eliminar-los però dubta en donar l'ordre per por a les conseqüències. Vuk
Micunovic, un cabdill tribal, qui es proclama portaveu del poble, li pressiona
perquè doni l'ordre, recollint així el sentiment popular.
El relat
continua en la festivitat el naixement de la Verge, el vlàdika, abans
d'eliminar als conversos a l'islam, vol donar-los una última oportunitat
convidant-los a una reunió conjunta amb tots els clans, perquè tornin a abraçar
el cristianisme, una cosa a la qual es neguen. Perduda aquesta oportunitat els
clans cristians fan el jurament de lluitar fins a eliminar-los. La batalla té
lloc en Nit de Nadal i acaba amb l'eliminació i expulsió de tots els musulmans,
l'escena final transcorre el dia d'Any Nou, amb una escena simbòlica en la qual
el vlàdika dóna a entendre que la guerra contra els musulmans encara no ha
acabat.
Aquest poema
paradigmàtic de la lluita dels pobles eslaus contra els otomans islàmics ha de
ser conegut, tant pel seu interès històric com per la seva qualitat literària
pel nombre més gran d'europeus possibles, en això han ajudat les traduccions en
francès, hongarès, rus, polonès, búlgar, eslovè, suec, italià, anglès, alemany
i txec a més de la castellana que presentem en aquest article.
Un exemplar
d'aquesta traducció castellana, en edició bilingüe serbi-castellà em va ser
regalada a Santiago de Xile pel meu amic Aleksandar Sashajin de Serbis Units de
Llatinoamèrica durant la nostra trobada en un cafè en un barri molt especial de
la capital del Nou Extrem. Sigui aquest article un agraïment.
0 commentaires