
Barcelona, vivaç, actiu, intel·ligent i amb aquest humor anglès
tan particular; els anglesos veuen la vida d'una altra manera, el seu humor
n'és reflectiment. Des del primer moment ens vam caure bé i em va deixar oberta
una participació en la seva emissora de ràdio Barcelona City FM, en aquella
primera trobada em va explicar la seva vida a través de la seva evolució
ideològica, intent deixar-me clar en tot el moment, amb aquesta sinceritat
també tan anglesa, el que -en aquell moment- ens separava. Em va dir que en la
seva joventut havia estat vinculat a l'ambient punk i va ser membre de grups
antifeixistes, el que li va costar dues dures pallisses per part dels skinheads
en aquella Anglaterra dels 70-80, també em va insistir que ell seguia sent un
home d'esquerres i la seva oposició a l'islamisme era precisament des d'aquesta
perspectiva progressista i d'esquerres, afegí que li agradaria que hi hagués un
moviment d'esquerra en l'àmbit europeu que fes front a aquest problema, però
que com no existia no tenia més remei que col·laborar amb gent amb la qual no
compartia ideologia però eren els únics amb la mateixa posició envers l'islam,
es referia a SOM i a tots els moviments europeus identitaris. Jo també li vaig
deixar clara la meva posició i també la meva disposició a la col·laboració en
el punt que ens unia: la lluita contra la islamització. Ens vam acomiadar
cordialment i vam determinar quedar en contacte. La taula va quedar plena de
tasses de te i ampolles de Vichy buides

Lliure i
valent, l'última vegada que ens vam veure, en un restaurant tradicional de la
zona de la Catedral de la Mar, em va preguntar per la possibilitat que l'ajudés
a organitzar una conferència antiislàmica a Barcelona amb la participació de
destacats nacionalistes britànics, entre ells el nostre comú amic
l'exeurodiputat Nick Griffin, i una sèrie de nacionalistes identitaris d'EUA
que jo no coneixia però amb els quals tenia una estreta relació. Tanmateix vam
aprofitar aquest dinar, en què va participar més gent de SOM Catalans, perquè
em posés al dia sobre el moviment identitari anglo-saxó alhora que ens va donar
alguns consells per millorar la nostra web.
Harris anava
descobrint un món ideològic nou, i cada vegada es vinculava a ell de forma més
profunda. Ja no només denunciava la islamització sinó que es referia clarament
al projecte de substitució demogràfica, de què culpava l'elit mundialista a la
qual assenyalava valentament amb nom i cognoms, també va afirmar que ara era el
moment de la unitat de tots els europeus per fer davant d'aquesta invasió, el
gran i real problema a què ens enfrontem i davant del qual tota la resta és
secundari, no hi ha més que veure el seu facebook i els seus comentaris per
adonar-se del realista que era en aquest sentit. Que la seva última entrada en
el mateix sigui una crítica als "Protocols dels Savis de Sió",
denunciant que en ells ja s'anunciava -mutatis mutandis- el que estem veient
amb el Covid-19, és la prova més clara de fins on havia arribat ideològicament,
la profunditat de la seva anàlisi i la seva valentia en fer-ho públic.
Els herois no moren mai, nosaltres honorem els nostres morts perquè és el més elevat i sagrat que es pot fer. Ells segueixen lluitant per la Veritat allà on siguin, convertits en un últim batalló, aquí estarà Harris costat dels herois anglo-saxons del gran poema del seu estimat poble anglès el "Beowulf".
Els herois no moren mai, nosaltres honorem els nostres morts perquè és el més elevat i sagrat que es pot fer. Ells segueixen lluitant per la Veritat allà on siguin, convertits en un últim batalló, aquí estarà Harris costat dels herois anglo-saxons del gran poema del seu estimat poble anglès el "Beowulf".
Et saludo,
et recordo i t'honro Simon Harris.
0 commentaires