En l'ambient ideològic denominat "identitari" o "nacionalista" general he vist dos tipus d'afirmacions respecte
a les conseqüències del coronavirus.
Uns afirmen que és part d'un complot
mundialista i que ens portarà a una retallada total de llibertats i a un
control gairebé absolut per part d'un Govern mundial.
Altres mantenen el contrari, assenyalant
que el coronavirus no és més que la conseqüència de la globalització i, per
tant, indica el començament de la seva fi. Segons aquesta tesi el coronavirus
provocarà una reacció "sobiranista", el debilitament i la destrucció
de les institucions globals i la recuperació política dels estats (segons uns)
o de grans espais regionals autosuficients (Europa o Amèrica del Sud serien
exemples concrets).
Els defensors de cadascuna d'aquestes
tesis ofereixen dades i raonament que, en els dos casos, són certes i
encertats.
El que em permeto assenyalar és que les dues tesis són veritats en
el sentit que marquen dues tendències reals que existeixen i són dialècticament
contradictòries entre elles. El que passarà, com sempre passa en la Història,
és un enfrontament dialèctic entre les dues tendències que. El post-coronavirus
no serà, ni en un sentit ni en un altre, una situació concreta i estable, sinó
una lluita dialèctica en la qual -també com sempre en la Història-, guanyaran
els que tinguin major quantitat de determinació i voluntat de poder.
La història, entesa sempre com
"polemos", seguirà, i no podem renunciar a ser els seus
protagonistes, és a dir a assumir aquest "polemos" i lluitar per
imposar la nostra voluntat.
Fukuyama no va acabar amb la Història, tampoc ho
farà el coronavirus.
Perquè la Història és una interminable lluita de voluntats.
0 commentaires