Escània no és només la marca d'uns gegantins camions,
tampoc ho és dels cotxes Saab, el cap de drac que porten tant els camions com
els cotxes d'aquesta marca, no és el logotip de cap empresa. Escània, és una
regió de sud de Suècia, tradicionalment disputada entre aquest país i la seva
veïna Dinamarca i a la qual els seus habitants -els escanis- se senten
vinculats de manera molt especial, i en algunes ocasions per sobre de la seva
pertinença a Suècia o Dinamarca. La marca de cotxes a la qual ens referíem,
estan situada a la capital d'Escània, Malmö, on a més se situa una important
indústria aeronàutica, el griu que fa servir com a escut i que veiem en
aquestes moles que travessen les carreteres d'Europa, és l’escut d’Escània, inspirat en un anterior de la
pròpia ciutat de Malmö.
Escània (Skaneland) està situada a l'extrem sud de la
península escandinava ocupant una àrea de 21.000 km quadrats, i està
històricament composta per quatre territoris: Skane, Halland i Blekinge (avui
part de Suècia) i l'illa de Bornholm, en l'actual Dinamarca. Té 1,5 milions
d'habitants i el primer esment històric d'aquestes terres és gràcies als grecs que la van batejar com
Terra Scania.
Històricament els escanis estan definits, almenys des de
fa dos mil·lenis, el seu primer monarca es referia a si mateix com "Rex
Scaniae", tenint notícies d'aquesta figura ja a l'any 380, en un antic
manuscrit de lleis escandinaves apareix una nota margina en la qual es pot
llegir: "Haui that skanunga aerliki moeoen toco vithar oraët aldrig
oen", és a dir: "Bé, ¿qui són aquests homes que es diuen a si
mateixos skanunga?", la pregunta és el primer testimoni escrit sobre la
existència dels escanis. Escània va tenir un llarg període d'independència,
posteriorment va passar a ser part de Dinamarca durant més de 800 anys, per a
1658 anexionar-la-hi Suècia en virtut de la pau de Roskilde, després de 400
anys de temptativa d'invasió miliar per part sueca. La major guerra ocorreguda
en sòl escani va ser precisament la que va acabar amb la signatura d'aquest
tractat i en la qual la majoria dels tresors locals van ser confiscats i
traslladats a ciutats sueques. En virtut de l'esmentat tractat, Escània -ja
part de Suècia- seguiria regint-se per les seves pròpies lleis, aquest
autogovern va ser anul·lat per Estocolm en 1720 i des de llavors va començar el
procés d'uniformització amb l'Estat suec. Avui Escània no té cap tipus
d'autonomia ni de reconeixement oficial a la seva particularitat com a poble.
Llengua i símbols escanis.
Pertanyent a la branca escandinava compost pel suec,
noruec, danès i islandès, d'altra banda llengües fortament emparentades entre
si, l’escani està considerat més proper
al danès que a el suec.
Si bé l'antic escandinau va ser comú fins a època bastant
tardana, ja al segle X i XI les evidències escrites que tenim ens deixen veure
un llenguatge propi escarni diferenciat del suec i del danès. Cal ressaltar la
important influència de l'escani en el desenvolupament de la llengua danesa,
doncs va ser Escània, i més en concret des de la ciutat de Lund, el centre
cultura de Dinamarca des de principis de segle XVI fins a la invasió sueca a
1658. Després d'aquesta data Escània va patir un procés de "suecificatzió"
-Dinamarca sempre va ser més tolerant amb la cultura i llengua escania- i tant
el escani com el danès van ser prohibits a la regió. Encara amb tots els
impediments la llengua Escània ha sobreviscut fins als nostres dies, fins i tot
amb les influències sueques i les variants locals, la melodia i l'entonació de
l'escani és única i conté un gran nombre de característiques fonètiques molt
pròpies. En els últims anys ha despertat cert interès per mantenir l'ús
d'aquesta llengua, l'Acadèmia Escània té projectada l'edició d'uns diccionaris
"escani-suec-danès" i alhora que assistim a un procés de recuperació
de l'escó cada vegada més usat com a llengua
materna, i veiem com els literats locals tornen a escriure en escani com ho van
fer els seus predecessors romàntics de segle XIX.
La bandera d'Escània reflecteix la seva identitat nòrdica
i també la seva posició entre les dues potències històrica que l'envolten i que
han determinat la seva evolució històrica: consisteix en una creu escandinava
(com les de Suècia, Noruega, Islàndia, Dinamarca i Finlàndia) en el fons
vermell (com la bandera danesa) i la creu blava (com la bandera sueca), el seu
origen se situa al segle XII i va ser de nou reconeguda com a oficial en 1870.
la bandera oneja als edificis oficials a l'almenys quatre vegades a l'any:
El 21 d'agost, commemorant el de 1103 quan l'església va
reconèixer oficialment i Escània (incloent Halland, Skane Bleking i Bornhom)
com a unitat.
15 de febrer, en record del de 1679 quan els escanis van
resistir a la invasió sueca, encara que finalment fossin vençuts.
19 de juliol, dia oficial de la bandera.
24 de gener, des de 1993 perquè des d'aquesta data
Escània té veu pròpia com a regió en certs organismes internacionals després de
335 anys de silenci.
L'escut escani és el famós drac coronat groc sobre fons
vermell (repetint els colors de la bandera), pres del de la seva principal
ciutat, Malmö, que és pràcticament igual, però amb el fons blanc, sent aquest
el escut personal de rei Erik VII de Dinamarca, representat la seva donació un
tractat especial per a la ciutat. El "griu escani" és el símbol de
sud de Suècia des d'època víking i apareix en els monuments rúnics trobats a
Tullstrop i Hunnestad, sent molt similar a altres símbols d'animals usats pels
pobles germànics durant les migracions, i guardant evident paral·lelisme amb la
decoració de proa dels vaixells víkings. Recentment ha estat adoptat com a
logotip també per la Acadèmia d’Escània.
0 commentaires