Emannuel Macron, el
criat de luxe de la família Rothschild
i el botons mimat de tota la casta banquera i mundialistes -també anomenada
"baknsters" - és el nou president de França. Res estrany en el resultat
final de les eleccions presidencials ni en la seva iconogràfica escenificació,
amb la piràmide del Louvre de fons, per a qui vulgui entendre el simbolisme és
més que evident.
En aquesta segona volta l'important era veure quin
percentatge de vots era capaç d'aconseguir la candidata "dissident", Marine Le Pen, que s'enfrontava a tota
la poderosa maquinària del que és políticament correcte, aquesta vegada de nou
a "mobilització general" per evitar que el debat real entre el
candidat de les elits, la islamització, el capitalisme salvatge i
l'ultra-liberalisme econòmic i la candidata del poble arribés als mitjans de
comunicació massius. Res de nou sota el Sol.
Centrant-nos en el resultat del que parlàvem abans,
Marine Le Pen ha aconseguit un 33,93% de vots percentuals, el que equival a uns
11 milions de vots. Siguem realistes, amb tota la premsa en contra, amb la
quantitat d'immigrants "nacionalitzats francesos" i amb dret a vot i
amb la composició polític-sociològica de la població francesa, és impossible i
injust qualificar aquest resultat com "dolent", el problema és que
tampoc és "bo", i no ho és pel que fa a les enquestes de fa mesos i
-més greu- respecte a les pròpies projeccions que havia fet el Front National
que aspirava a arribar al 40%. Això és precisament el que ha provocat els
primers moviments interns en el partit. Ha estat el pare de Marine i fundador
del Partit, Jean-Marie Le Pen, que
ha assenyalat directament i sense embuts ha estat un greu error de Marine i el
seu equip en aquesta campanya electoral, declarant que: "s'ha posat
excessiu èmfasi que la seva campanya ha prestat a l'euro i Europa en detriment
de problemes més urgents com la immigració "afegint" Cal parlar dels
veritables problemes: de la immigració en massa, i de les crisis demogràfiques
"i culpant d'aquest error a l'actual número dos del partit Florian Philippot. Aquesta és sens
dubte la clau del resultat de Marine, que en unes circumstàncies com les
actuals: amb una crisi econòmica insostenible, amb atur, deslocalitzacions, al·luvió
migratori i centenars d'assassinats per part de l'integrisme islàmic en sòl francès,
hauria d'haver aprofitat l'ocasió, anar
directament a aquests problemes, i no entrar en qüestions tan anti-populars com
la sortida de la UE i la seva confusa política sobre l'euro, durant la campanya
electoral; Marine va arribar a afirmar que mantindria l'euro per a l'exterior
mentre que dins de França es faria servir el franc, evidentment un expert en
banca com és Macron destrossar aquest argument durant el debat electoral,
deixant en evidència a una candidata que no tenia clar una cosa tan bàsica com
quina o quines havien de ser les monedes de la República de França, un error
que ningú es pot permetre.
Ara les aigües tornaran a tranquil·litzar-se fins a les
eleccions legislatives de juny, en què el Front National es juga part del seu
futur i ha de lluitar per aconseguir el major nombre de diputats. Si no és
així, les esquerdes internes començaran a esclatar. Marine ha dit que en el
pròxim congrés el partit es "renovarà" però no sabem en quina línia
ho farà. Si reforçarà la línia euroescèptica de Florian Phillipot o la línia
"dretà" de Marion Le Pen,
tots dos enemics irreconciliables.
El que és cert és que el FN ha de pensar ja en les
presidencials de 2022, quan votaran nois i noies que ara tenen 13 anys i que
mai han vist un franc, moneda que només coneixeran per les referències dels
seus pares i avis. És hora d'anar actualitzant el rellotge, ja ho vam dir en el
cas de Greet Wilders als Països
Baixos, i ho repetim en el de Marine Le Pen a França: la UE no es trencarà
perquè els ciutadans europeus no ho volen, la moneda seguirà sent l'euro perquè
no hi ha marxa enrere. O els partits nacionalistes i populistes assumeixen
positivament aquesta realitat o el seu discurs serà cada vegada més a-polític i
a-històric, i no aconseguiran aprofitar aquesta onada de rebuig a la immigració
i de la islamització que hi ha a tot Europa.
0 commentaires