L'1
de gener va entrar en vigor la Constitució hongaresa que havia estat
aprovada per via parlamentària a l'abril de l'any 2011. La República
hongaresa –nom de reminiscència comunista- ha deixat d'existir i
el país centreeuropeu recobra el seu nom històric, Hongria.
La nova Carta Magna magiar, sancionada pel Primer Ministre, el nacionalista conservador, Viktor Orban del FIDESZ (Unió Cívica Hongaresa), incorpora elements identitaris: reivindica el paper històric d'Hongria en defensa de la civilització europea i cristiana amb referències a la Corona de Sant Esteban, alhora que considera a l'Islam com una religió aliena al poble hongarès, reconeixent el dret a vot i la tutela de l'Estat hongarès sobre les minories magiars que habiten als països limítrofs; elements revisionistes com és el fet de considerar als dirigents del Partit Socialista Hongarès (antics membres de la nomenclatura prosoviética) com a responsables de “crims comunistes comeses fins a 1989, amb caràcter retroactiu”; elements políticament incorrectes com és la declaració expressa que un matrimoni només pot estar constituït per un home i una dona i la incorporació de mesures dràstiques contra l'avortament. Assenyalem també que el 14 de novembre l'Assemblea hongaresa havia aprovat que la població reclusa del país tenia l'obligació de treballar com a manera de pagar les despeses de la seua manutenció i com a mètode de reinserció social.
La nova Carta Magna magiar, sancionada pel Primer Ministre, el nacionalista conservador, Viktor Orban del FIDESZ (Unió Cívica Hongaresa), incorpora elements identitaris: reivindica el paper històric d'Hongria en defensa de la civilització europea i cristiana amb referències a la Corona de Sant Esteban, alhora que considera a l'Islam com una religió aliena al poble hongarès, reconeixent el dret a vot i la tutela de l'Estat hongarès sobre les minories magiars que habiten als països limítrofs; elements revisionistes com és el fet de considerar als dirigents del Partit Socialista Hongarès (antics membres de la nomenclatura prosoviética) com a responsables de “crims comunistes comeses fins a 1989, amb caràcter retroactiu”; elements políticament incorrectes com és la declaració expressa que un matrimoni només pot estar constituït per un home i una dona i la incorporació de mesures dràstiques contra l'avortament. Assenyalem també que el 14 de novembre l'Assemblea hongaresa havia aprovat que la població reclusa del país tenia l'obligació de treballar com a manera de pagar les despeses de la seua manutenció i com a mètode de reinserció social.
L'esquerra
hongaresa ha pretès mobilitzar a l'opinió pública per eixir al
carrer en defensa de la “llibertat” i en rebuig de la nova
Constitució “autoritària i nacionalista”. El ressò ha estat
escàs, i les mobilitzacions a Budapest han tingut un seguiment
ínfim. Ha estat simptomàtic veure com en aquestes mobilitzacions
organitzades pels socialistes i els ecologistes, es demanava el
manteniment de la independència del Banc d'Hongria enfront del poder
polític.
Però sens dubte hi ha aspectes de la nova constitució que han provocat inquietuds majors fora del país. El nou text legislatiu limita els poders del Tribuna Constitucional en benefici del Parlament, subordina el Banc central al poder polític i aposta per una política monetària. Fiscalment, es fixa un únic tipus impositiu del 16%, però la recaptació pública es complementa amb els impostos sobre els bancs i multinacionals estrangeres que operen en sòl hongarès, vigent des de mitjan de l’any passat.
Però sens dubte hi ha aspectes de la nova constitució que han provocat inquietuds majors fora del país. El nou text legislatiu limita els poders del Tribuna Constitucional en benefici del Parlament, subordina el Banc central al poder polític i aposta per una política monetària. Fiscalment, es fixa un únic tipus impositiu del 16%, però la recaptació pública es complementa amb els impostos sobre els bancs i multinacionals estrangeres que operen en sòl hongarès, vigent des de mitjan de l’any passat.
La
reacció del FMI no s'ha fet esperar i el florí ha estat objectiu
d'un atac especulatiu que ha provocat una important caiguda de la
seua cotització enfront de l'euro . Els mitjans de comunicació han
reaccionat amb una hostilitat sense precedents contra el país
magiar. Per la seua banda els tecnòcrates de Brussel·les han
“amenaçat” amb sancions a Hongria si no canvia el seu nou text
constitucional, que a més adverteixen pot estar en contradicció amb
la legislació europea. Mentre que les agències de ratting valoren a
la baixa la fiabilitat d'Hongria enfront dels mercats, ja sabem com
actua la finança especulativa i apàtrida. La resposta del primer
ministre hongarès ha estat contundent: “Gens ni ningú al món pot
dir als diputats electes pel poble hongarès que lleis poden aprovar
i quines lleis no”.
No
obstant això cal assenyalar que la formació nacionalista,
identitària i social, Jobbik, va votar en contra d'aquesta nova
Constitució perquè no es van contemplar les seues propostes
d'ampliar la política de nacionalització sobre sectors estratègics
per als interessos hongaresos. Jobbik també acusa a Viktor Orban de
ser massa feble davant el FMI, de no emprendre un canvi de model
econòmic profund, i tem que finalment cedeixa a algunes de les
pressions estrangeres. Com diuen els seus dirigents, “Jobbik aposta
per un radicalisme contagiós” que té el seu reflex en les urnes i
en les enquestes sobre intenció de vot en les quals Jobbik no cessa
de pujar.
Un
altre factor que va portar al vot contrari de Jobbik, va ser la llei
electoral inclosa en el text constitucional, segons la qual el partit
més votat en les generals és compensat amb una quantitat d'escons
que asseguren el seu poder total durant els quatre anys de
legislatura, “una cosa que ens recorda al comunisme” han comentat
des de Jobbik. Encara que les tendències electorals fan que no es
puga descartar que aquest partit més votat sigui el propi Jobbik en
les legislatives de 2014.
Enric
Ravello
*
* * *
LA
NUEVA CONSTITUCIÓN HÚNGARA PROVOCA LA REACCCIÓN DE LOS
DEPREDADORES FINACIEROS Y DE LOS TECNÓCRATAS DE BRUSELAS.
El
1 de enero entró en vigor la Constitución húngara que había sido
aprobada por vía parlamentaria en abril del año 2011. La
República húngara –nombre de reminiscencia comunista- ha
dejado de existir y el país centroeuropeo recobra su nombre
histórico, Hungría.
La
nueva Carta Magna magiar, sancionada por el Primer Ministro, el
nacionalista conservador, Viktor Orban del
FIDESZ (Unión Cívica Húngara), incorpora
elementos identitarios: reivindica el papel histórico de Hungría en
defensa de la civilización europea y cristiana con referencias a la
Corona de San Esteban, a la vez que considera al Islam como una
religión ajena al pueblo húngaro, reconociendo el derecho a voto y
la tutela del Estado húngaro sobre las minorías magiares que
habitan en los países limítrofes; elementos revisionistas como es
el hecho de considerar a los dirigentes del Partido Socialistas
Húngaro (antiguos miembros de la nomenclatura prosoviética) como
responsables de “crímenes
comunistas cometidos hasta 1989, con carácter retroactivo”;
elementos políticamente incorrectos como es la declaración expresa
de que un matrimonio sólo puede estar constituido por un hombre y
una mujer y la incorporación de medidas drásticas contra el aborto.
Señalemos también que el 14 de noviembre la Asamblea húngara había
aprobado que la población reclusa del país tenía la obligación de
trabajar como modo de pagar los gastos de su manutención y como
método de reinserción social.
La
izquierda húngara ha pretendido movilizar a la opinión pública
para salir a la calle en defensa de la “libertad” y en rechazo de
la nueva Constitución “autoritaria y nacionalista”. El eco
ha sido escaso, y las movilizaciones en Budapest han tenido un
seguimiento ínfimo. Ha sido sintomático ver
cómo en esas movilizaciones organizadas por los socialistas y los
ecologistas, se pedía el mantenimiento de la independencia del Banco
de Hungría frente al poder político.
Pero
sin duda hay aspectos de la nueva constitución que han provocado
inquietudes mayores fuera del país. El nuevo texto legislativo
limita los poderes del Tribuna Constitucional en beneficio del
Parlamento, subordina el Banco central al poder político y apuesta
por una política monetaria. Fiscalmente,
se fija un único tipo impositivo del 16%, pero la recaudación
pública se complementa con los impuestos sobre los bancos y
multinacionales extranjeras que operen en suelo húngaro, vigente
desde mediados del año pasado.
La
reacción del FMI no se ha hecho esperar y el florín ha sido
objetivo de un ataque especulativo que ha provocado una importante
caída de su cotización frente al euro . Los medios de comunicación
han reaccionado con una hostilidad sin precedentes contra el país
magiar. Por
su parte los tecnócratas de Bruselas han “amenazado” con
sanciones a Hungría si no cambia su nuevo texto constitucional, que
además advierten puede estar en contradicción con la legislación
europea. Mientras
que las agencias de ratting valoran a la baja la fiabilidad de
Hungría frente a los mercados, ya sabemos cómo actúa la finanza
especulativa y apátrida. La respuesta del primer ministro húngaro
ha sido contundente: “Nada ni nadie en el mundo puede
decir a los diputados electos por el pueblo húngaro que leyes pueden
aprobar y qué leyes no”.
Sin
embargo hay que señalar que la formación nacionalista, identitaria
y social, Jobbik, votó en contra de esta
nueva Constitución porque no se contemplaron sus propuesta de
ampliar la política de nacionalización sobre sectores estratégicos
para los intereses húngaros. Jobbik también acusa de Viktor Orban
de ser demasiado débil
ante el FMI, de no emprender un cambio de modelo económico profundo,
y teme
que finalmente ceda a algunas de las presiones extranjeras. Como
dicen sus dirigentes, “Jobbik apuesta por un radicalismo
contagioso” que tiene su reflejo en las urnas y en las encuestas
sobre intención de voto en las que Jobbik no cesa de subir.
Otro
factor que llevó al voto contrario de Jobbik, fue
la ley electoral incluida en el texto constitucional, según
la cual el partido más votado en las generales es compensado con una
cantidad de escaños que aseguran su poder total durante los cuatro
años de legislatura, “algo que nos recuerda al comunismo” han
comentado desde Jobbik. Aunque las tendencias electorales hacen que
no se pueda descartar que ese partido más votado sea el propio
Jobbik en las legislativas de 2014.
Enric
Ravello
0 commentaires