ELS
IDENTITARIS EUROPEUS CONTRA ELS INTENTS DE DESESTABILITZACIÓ D'EUA
EN LA POLITICA RUSSA
La Rússia de Putin, és el principal escull amb el qual s'enfronten els Estats Units en la seua política d'hegemonia i en el seu afany de control del que en geopolítica es diu elHeartland o la “illa del món”, és a dir la zona euroasiàtica vital per al control mundial. Rússia és percebuda des de Washington com un perill molt major del que pot suposar Xina, amb la qual des del famós viatge de Richard Nixon a Pequín en 1973, es va establir una espècia d'entesa cordial, encara vigent.
Rússia
és un potencial perill per als interessos d'Estats Units per la seua
política nacionalista, per la seua planificació estratègica, pel
seu rearmament, i sobretot per la seua possessió i control de
matèries primeres i de recursos energètics estratègics. Un
acostament entre Rússia i Europa occidental en qualsevol d'aquests
terrenys, seria letal per als interessos de Washington, que han vist
amb preocupació com una terminal del gaseoducte rus, North Stream
era recentment inaugurada a Alemanya amb la presència d'Angela
Merkel, i com Silvio Berlusconi apostava perquè el subministrament
de gas a Itàlia arribava via el South Stream, el branc sud d'aquest
gaseoducte rus, objectivament aquest ha estat un dels motius que han
provocat el cop d'estat mundialista a Itàlia i la imposició de
Mario Monti com a nou Primer Ministre transalpí . A Europa
occidental, els partits identitaris han entès perfectament aquesta
situació, amb l'objectiu de construir una Europa independent i
allunyada del domino nord-americà, han apostat clara i obertament
per una política d'acostament a Rússia.
Les
eleccions del passat mes de desembre celebrades a Rússia, van donar
uns clars resultats, només quatre formacions tindran representació
en la Duma russa: els neocomunistes del KPRF –amb clares
influències nacionalistes–, Rússia
Justa,
hereva de l'antic partit Rodina (Pàtria)
a la qual es podria qualificar de nacionalista social-demòcrata i
antioccidentalista i el LDPR de l'ultranacionalista Zhirinovski, i,
conservant la seua majoria absoluta, Rússia
Unida del
tàndem Putin-Medeiev. Els partits liberals i favorables a un
acostament als Estats Units, van collir un rotund fracàs.
Com
és habitual quan els resultats electorals no són els que ells
desitjaven, EUA ha mobilitzat les seves agències de propaganda i
d'intel·ligència per parlar de “frau electoral” i exigir
“eleccions netes” –eufemisme que en l'argot nord-americà
significa “eleccions en les quals guanyin els que nosaltres
volem”-. L'Administració nord-americana, activant tots els seus
mecanismes, va intentar desestabilitzar la situació a Rússia amb
manifestacions “espontànies” en protestes per la “manipulació”
dels resultats electorals. El fracàs de l'estratègia nord-americana
ha estat el mateix que quan van intentar una similar operació contra
Lukashenko en la veïna Bielorússia i quan van orquestrar la
“revolució taronja” a Ucraïna. Putin va advertir clarament que
no anava a tolerar aquestes intolerables maniobres, acusant a Hillary
Clinton, de ser l'organitzadora. Veient el fracàs de la seva
estratègia, la impossibilitat d'aconseguir els objectius fixats, i
tement un greu enrariment de les seues relacions amb Moscou,
l'Administració d'Obama sembla haver desistit en el seu intent. Les
manifestacions “espontànies”, han cessat.
Aquests
fets han estat resposts pels partits identitaris europeus amb un clar
posicionament en contra de la ingerència nord-americana i a favor de
l'acció de govern del primer ministre, Vladimir Putin, que tornarà
a la presidència de l'Estat rus el proper mes de març. En aquest
sentit cal assenyalar l'article aparegut en la web del Front
Nationalfrancès
(Fn.info) titulat “Échec des manipulations de la C.I.A.”. En
aquest mateix sentit s'expressava l'eurodiputat del Front
National i
referència del partit francès en temes internacionals, Bruno
Gollnisch, qui en el seu blog personal acusava a determinades ONG
subvencionades i finançades des dels EUA d'haver organitzat les
ridícules manifestacions de protesta, que el seu únic objectiu era
el d'evitar que Rússia desenvolupe un model polític nacional i una
democràcia pròpia autònoma de les influències occidentals.
Gollnisch assenyalava en positiu el model polític de Vladimir Putin
basat en la recuperació de la identitat i de la potència russa.
Més
detalls sobre aquesta maniobra nord-americana es poden llegir en
l'article del membre de FPÖ i expert en relacions internacionals
Berhard Tomaschtiz, publicat en la revista Zur
Zeit,
que dirigeix l'eurodiputat d'aquesta formació austríaca, Andreas
Mölzer. En el seu article Tomaschitz assenyala a l'ONG, Golos (la
veu en rus) d'estar darrere de l'organització d'aquests intents de
desestabilització a Rússia, assenyalat que les seus autoproclamats
experts han tingut el privilegi de publicar centenars d'articles en
gairebé tots els periòdics occidentals dies abans de les eleccions
per anunciar que anaven a ser “fraudulentes” i per atacar
personalment a Putin. Les dades que apareixen en l'article publicat
en Zur
Zeit,
demostren que Golos està molt lluny de ser una ONG independent, sinó
que està finançada directament per diverses institucions
nord-americanes i per l'ambaixada britànica a Moscou., entrant en
més detalls assenyala que la principal font de finançament de Golos
és la NED (National
Endowment for Democracy),
el considerat “braç civil” de la CIA. L'objectiu principal de
tot aquest entramat és afeblir el poder rus, mentre que
independència econòmica, política, militar i energètica, en clara
contraposició a les pretensions globalitzadores de la Casa Blanca i
Wall Street.
Enric Ravello
Enric Ravello
* * * *
LOS
IDENTITARIOS EUROPEOS CONTRA LOS INTENTOS DE DESESTABILIZACIÓN DE
EE.UU EN LA POLÍTICA RUSA
La
Rusia de Putin, es el principal escollo con el que se enfrenten los
Estados Unidos en su política de hegemonía y en su afán de control
de lo que en geopolítica se llama el Heartland o la “isla
del mundo”, es decir la zona euroasiática vital para el control
mundial. Rusia es percibida desde Washington como un
peligro mucho mayor del que puede suponer China, con la que desde el
famoso viaje de Richard Nixon a Pekín en 1973, se estableció una
especia de entente cordial, todavía vigente.
Rusia
es un potencial peligro para los intereses de Estados Unidos
por su política nacionalista, por su planificación estratégica,
por su rearme, y sobre todo por su posesión y control de materias
primas y de recursos energéticos estratégicos. Un acercamiento
entre Rusia y Europa occidental en cualquiera de estos terrenos,
sería letal para los intereses de Washington, que han visto con
preocupación como una terminal del gaseoducto ruso, North
Stream era recientemente inaugurada en Alemania con la presencia de
Angela Merkel, y cómo Silvio Berlusconi apostaba porque el
suministro de gas a Italia llegara vía el South Stream, el
ramal sur de ese gaseoducto ruso, objetivamente éste ha sido
uno de los motivos que han provocado el golpe de estado mundialista
en Italia y la imposición de Mario Monti como nuevo Primer Ministro
transalpino . En Europa occidental, los partidos identitarios
han entendido perfectamente esta situación, con el objetivo de
construir una Europa independiente y alejada del domino
norteamericano, han apostado clara y abiertamente por una política
de acercamiento a Rusia.
Las
elecciones del pasado mes de diciembre celebradas en Rusia, dieron
unos claros resultados, sólo cuatro formaciones tendrán
representación en la Duma rusa: los neocomunistas del KPRF –con
claras influencias nacionalistas–, Rusia
Justa,
heredera del antiguo partido Rodina (Patria)
a la que se podría calificar de nacionalista social-demócrata
y antioccidentalista y el LDPR del ultranacionalista Zhirinovski, y,
conservando su mayoría absoluta, Rusia
Unida del
tándem Putin-Medeiev. Los partidos liberales y favorables a un
acercamiento a los Estados Unidos, cosecharon un rotundo fracaso.
Como
viene siendo habitual cuando los resultados electorales no son los
que ellos deseaban, EEUU ha movilizado sus agencias de propaganda y
de inteligencia para hablar de “fraude electoral” y exigir
“elecciones limpias” –eufemismo que en la jerga norteamericana
significa “elecciones en las que ganen los que nosotros queremos”-.
La Administración estadounidense, activando todos sus
mecanismos, intentó desestabilizar la situación en Rusia con
manifestaciones “espontáneas” en protestas por la “manipulación”
de los resultados electorales. El fracaso de la estrategia
norteamericana ha sido el mismo que cuando intentaron una similar
operación contra Lukashenko en la vecina Bielorrusia y cuando
orquestaron la “revolución naranja” en Ucrania. Putin advirtió
claramente que no iba a tolerar estas intolerables maniobras,
acusando a Hillary Clinton, de ser la organizadora. Viendo el
fracaso de su estrategia, la imposibilidad de lograr los objetivos
fijados, y temiendo un grave enrarecimiento de sus relaciones con
Moscú, la Administración de Obama parece haber desistido en su
intento. Las manifestaciones “espontáneas”, han cesado.
Estos
hechos han sido respondidos por los partidos identitarios europeos
con un claro posicionamiento en contra de la injerencia
norteamericana y a favor de la acción de gobierno del primer
ministro, Vladimir Putin, que volverá a la presidencia del Estado
ruso el próximo mes de marzo. En este sentido hay que señalar el
artículo aparecido en la web del Front
National francés
(FN.info) titulado “Échec des manipulations de la C.I.A.”. En
este mismo sentido se expresaba el eurodiputado del Front
National y
referencia del partido francés en temas internacionales, Bruno
Gollnisch, quien en su blog personal acusaba a determinadas ONG
subvencionadas y financiadas desde los EEUU de haber organizado las
ridículas manifestaciones de protesta, cuyo único objetivo era el
de evitar que Rusia desarrolle un modelo político nacional y una
democracia propia autónoma de las influencias occidentales.
Gollnisch señalaba en positivo el modelo político de Vladimir Putin
basado en la recuperación de la identidad y de la potencia rusa.
Más
detalles sobre esta maniobra norteamericana se pueden leer en el
artículo del miembro de FPÖ y experto en relaciones internacionales
Berhard Tomaschtiz, publicado en la revista Zur
Zeit,
que dirige el eurodiputado de esa formación austriaca, Andreas
Mölzer. En su artícilo Tomaschitz señala a la ONG, Golos (la
voz en ruso) de estar detrás de la organización de esos intentos de
desestabilización en Rusia, señalado que sus autoproclamados
expertos han tenido el privilegio de publicar cientos de artículos
en casi todos los periódicos occidentales días antes de las
elecciones para anunciar que iban a ser “fraudulentas” y para
atacar personalmente a Putin. Los datos que aparecen en el artículo
publicado en Zur
Zeit,
demuestran que Golos está muy lejos de ser una ONG independiente,
sino que está financiada directamente por varias instituciones
norteamericanas y por la embajada británica en Moscú., entrando en
más detalles señala que la principal fuente de financiación
de Golos es
la NED (National
Endowment for Democracy),
el considerado “brazo civil” de la CIA. El objetivo
principal de todo este entramado es debilitar el poder ruso, en tanto
que independencia económica, política, militar y energética, en
clara contraposición a las pretensiones globalizaras de la Casa
Blanca y Wall Street.
Enric
Ravello
0 commentaires