El
passat 13 de novembre, Itàlia canviava de govern. Sense passar per
les urnes i sense sotmetre's a la voluntat popular, Mario Monti
substituïa a Silvio Berlusconi al capdavant de l'Executiu transalpí,
per decisió del president de la República, Giorgio Napolitano. A
Itàlia el president de la República és una figura poc més que
simbòlica, i la decisió de Napolitano no hagués tingut
conseqüències si aquest no hagués actuat com a mer instrument dels
que en realitat van decidir tal canvi: els mercats financers
internacionals. La setmana passada la premsa espanyola, en concret el
diari Público,
donava detalls concrets d'aquesta operació: Angela Merkel, en nom
del BCE, havia pressionat a Napolitano perquè eliminés a Berlusconi
i posés en el seu lloc a algú disposat a aplicar immediatament les
mesures econòmiques que els mercats consideraven oportunes.
Aquest canvi de govern, al marge i d'esquena a les lleres pròpies d'una democràcia occidental, constitueix simplement un Cop d'estat dels mercats contra el poder polític, dins d'una estratègia d'assetjament i enderrocament dels mercats als països de l'Europa mediterrània.
Urgit pels centres financers internacionals, Mario Monti, exdirector de la Comissió Trilateral per a Europa, nomena un govern de tecnòcrates –la majoria d'ells ni tan sols diputats- i presenta les seves primeres mesures econòmiques, en la línia esperada: complacència als mercats, liquidació de l'estat social, taxes per a les classes mitjanes i treballadors i privatització de les prestacions públiques.
El passat 16 de desembre el mateix Monti, directiu dels famosos Bildelberg, va presentar el seu pla d'ajust davant el Parlament italià, que va ser aprovat amb l'obert suport de l'esquerra, el discret suport de la dreta berslusconiana, i que va comptar amb l'absolut rebuig dels 60 diputats de la identitària Lega Nord, l'única defensora dels interessos de les classes mitjanes i treballadors del nord d'Itàlia.
El rebuig parlamentari a les mesures de Monti, ex assessor de la banca Goldman Sach, ha segut el punt d'arrencada d'una feroç oposició per part de la Lega al cop d'estat mundialista de Monti, ex assessor de Coca-cola, i la seva camarilla, a la qual en l'últim gran acte celebrat per la Lega la setmana passada, Umberto Bossi es va referir com a “banda de professors i banquers que exerceixen de ministres improvisats”.
Però l'acció de la Lega és encara més àmplia. Al capdavant de molts ajuntaments i amb un respatller electoral en el nord d'Itàlia, la Lega ha presentat recentment tres projectes de llei en Lombardía en virtut dels quals un estranger haurà de tenir 15 anys acreditats de residència per obtenir beques i gaudir de guarderies i prestacions sanitàries, així com limitar a un màxim del 5% el percentatge d'estrangers que podran accedir a habitatges protegits. Per la seva banda l'alcalde de Bèrgamo, de la Lega Nord, ha prohibit l'obertura de restaurants de menjar no-europeu en el centre d'aquesta ciutat lombarda, en la veïna Alzano Lombardo, també amb alcalde de la Lega Nord, les ajudes municipals per al lloguer seran només per a famílies italianes., i en Adro els xecs-bebès seran exclusivament per a famílies italianes.
La Lega Nord, igual que la resta de formacions identitàries en diversos països europeus, és l'únic dic de contenció contra el projecte de ruïna i liquidació social que proposen els governs mundialistes, simples maniobres dels depredadors financers i els seus crematístics interessos. La Lega és també la resistència popular i social contra el mondialisme del govern de Mario Monti, que ja ha llançat una campanya, recolzada per tots els lobbys “anti-racistes” del país, per abolir el dret de sang –vigent a Itàlia gràcies al suport de la Lega Nord- i substituir pel dret de sòl com a criteri d'obtenció de la nacionalitat. Aquesta campanya ha estat contestada pel diputat de la Lega, Roberto Calderoni amb paraules contundents “la Lega està disposada a aixecar les barricades al carrer i al Parlament”. Per al proper 22 de gener hi ha convocada una gran manifestació identitària contra el govern de Monti.
Els bàndols estan cada vegada més clars: d'un costat la finança mundialista i els seus cors de la dreta i esquerra “oficial”, d'un altre la resistència popular identitària. La Lega Nord ja ha triat en quin costat de la trinxera se situa; nosaltres estem al seu costat
Enric
Ravello i Barber
*
* * *
LA LEGA NORD RESISTE AL GOLPE DE
ESTADO MUNDIALISTA DE MARIO MONTI EN ITALIA
El
pasado 13 de noviembre, Italia cambiaba de gobierno. Sin pasar por
las urnas y sin someterse a la voluntad popular, Mario Monti
sustituía a Silvio Berlusconi al frente del Ejecutivo transalpino,
por decisión del presidente de la República, Giorgio
Napolitano. En
Italia el presidente de la República es una figura poco más que
simbólica, y la decisión de Napolitano no hubiera tenido
consecuencias si éste no hubiera actuado como mero instrumento de
los que en realidad decidieron tal cambio: los mercados financieros
internacionales. La semana pasada la prensa española, en concreto el
diario Público, daba detalles concretos de esta operación: Angela
Merkel, en nombre del BCE, había presionado a Napolitano para que
eliminase a Berlusconi y pusiese en su lugar a alguien dispuesto a
aplicar de inmediato las medidas económicas que los mercados
consideraban oportunas.
Este
cambio de gobierno, al margen y de espaldas a los cauces propios de
una democracia occidental, constituye simplemente un Golpe de Estado
de los mercados contra el poder político, dentro de una estrategia
de acoso y derribo de los mercados a los países de la Europa
mediterránea.
Urgido
por los centros financieros internacionales, Mario Monti, ex director
de la Comisión Trilateral para Europa, nombra un gobierno de
tecnócratas –la mayoría de ellos ni siquiera diputados- y
presenta sus primeras medidas económicas, en la línea esperada:
complacencia a los mercados, liquidación del estado social,
impuestos para las clases medias y trabajadores y privatización de
las prestaciones públicas.
El
pasado 16 de diciembre el mismo Monti, directivo de los famosos
Bildelberg, presentó
su plan de ajuste ante el Parlamento italiano, que fue aprobado con
el abierto apoyo de la izquierda, el discreto apoyo de la derecha
berslusconiana, y que contó con el absoluto rechazo de los 60
diputados de la identitaria Lega Nord, la única defensora de los
intereses de las clases medias y trabajadores del norte de Italia.
El
rechazo parlamentario a las medidas de Monti, ex asesor de la banca
Goldman Sach, ha sido el punto de arranque de una feroz oposición
por parte de la Lega al golpe de estado mundialista de Monti, ex
asesor de Coca-Cola, y su camarilla, a la que en el último gran acto
celebrado por la Lega la semana pasada, Umberto Bossi se refirió
como “banda de
profesores y banqueros que ejercen de ministros improvisados”.
Pero
la acción de la Lega es aún más amplia. Al frente de muchos
ayuntamientos y con un respaldo electoral en el norte de Italia, la
Lega ha presentado recientemente tres proyectos de ley en Lombardía
en virtud de los cuales un extranjero tendrá que tener 15 años
acreditaros de residencia para obtener becas y disfrutar de
guarderías y prestaciones sanitarias, así como limitar a un máximo
del 5% el porcentaje de extranjeros que podrán acceder a viviendas
de protección oficial. Por
su parte el alcalde de Bérgamo, de la Lega Nord, ha prohibido la
apertura de restaurante de comida no-europea en el centro de esa
ciudad lombarda, en la vecina Alzano Lombardo, también con alcalde
de la Lega Nord, las ayudas municipales para el alquiler serán sólo
para familias italianas., y en Adro los chequés-bebés serán
exclusivamente para familias italianas.
La
Lega Nord, al igual que el resto de formaciones identitarias en
diversos países europeos, es el único dique de contención contra
el proyecto de ruina y liquidación social que proponen los gobiernos
mundialistas, simples maniobras de los depredadores financieros y sus
crematísticos intereses. La Lega es
también la resistencia popular y social contra
la mundialista del gobierno de Mario Monti, que ya
ha lanzado una campaña, apoyada por todos los lobbys “anti-racistas”
del país, para abolir el derecho de sangre –vigente en Italia
gracias al apoyo de la Lega Nord- y sustituir por le derecho de suelo
como criterio de obtención de la nacionalidad. Dicha
campaña ha sido contestada por el diputado de la Lega, Roberto
Calderoni con palabras contundentes “la Liga está dispuesta a
levantar las barricadas en la calle y en el Parlamento”. Para el
próximo 22 de enero hay convocada una gran manifestación
identitaria contra el gobierno de Monti.
Los
bandos están cada vez más claras: de un lado la finanza mundialista
y sus coros de la derecha e izquierda “oficial”, de otro la
resistencia popular identitaria. La Lega Nord ya ha elegido en qué
lado de la trinchera se sitúa; nosotros estamos a su lado
Enric
Ravello
i Barber
0 commentaires