El
mateix dia que publicàvem en el nostre blog l'article sobre la nova
Constitució hongaresa, apareixia en el diari madrileny El País un
article signat per un conegut portaveu del “políticament
correcte”, Paolo Flores d´Arcais, en el qual confirma el que
nosaltres havíem exposat en el nostre escrit.
L'article,
escrit amb cert to d'amenaça, indueix a prendre totes les mesures
possibles, fins i tot les més antidemocràtiques, per parar
l'evolució nacionalista d'Hongria i encoratjar als poders
internacionalistes a donar un cop d'estat a Hongria similar al donat
contra Berlusconi a Itàlia. Flores d´Arcais confirma les nostres
afirmacions en dir que va ser el fet d'un acostament polític i
estratègic entre la Itàlia de Berlusconi, l'Hongria de Orbán i la
Rússia de Putin, la qual cosa va fer saltar les alarmes dels poders
mundialistes. Els estrategues mundialistes no podrien tolerar la
construcció d'aquest nou eix europeu Roma-Budapest-Moscou, al que
Flores d´Arcais defineix com una “prova de la plaga del feixisme
postmoderne, tou només en aparença, (…) una força estesa i amb
un creixement amenaçador”, per a aquest periodista, una altra
prova d'aquesta “plaga” és l'ascens en les enquestes de Marine
Le Pen. Ja sabem que per als poders mundialistes la voluntat popular
i les decisions sobiranes dels Estats no mereixen cap respecte.
En l'edició del mateix dia d'aquest rotatiu madrileny, dins de la secció d'economia, es tornava a parlar de el “cas hongarès”, assenyalant la pressió dels mercats contra el florí que perdia valor de cotització al mercat internacional de divises. Al seu torn s'afirmava que el primer ministre hongarès, no podria aguantar la situació i acabaria per buscar algun tipus d'acord amb el FMI, cedint en algunes de les clàusules de la nova constitució. Compartim aquesta opinió, de fet ja hi ha alguns gestos en aquest sentit, Viktor Orban cedirà el menys que pugui, però apostarà per obrir negociacions amb el FMI i això li obligarà a replegar-se en algunes de les seues postures d'independència política i econòmica. No obstant això la reacció de l'electorat hongarès, no està sent l'esperada pels poders mundialista, el desgast del governamental FIDESZ , no es tradueix en un augment de vots de l'esquerra “respectable”, per contra, l'única formació que augmenta en suport popular són els nacionalistes de JOBBIK, que acusen a Orban de “tou “ i no està disposats a la menor concessió davant la finança internacional.
En el seu article, Flores d´Arcais també ens parla de la possibilitat d'extensió a la zona d'aquesta “pesta feixista” afirmant que “Si volem evitar el contagi, és necessari que tractem als empestats com empestats”, en una intolerable apologia al cop d'estat contra la sobirania hongaresa. Flores d´Arcais i els poders fàctics tenen motius per a tanta inquietud.
Veïna d'Hongria, amb la qual sempre ha mantingut les millors relacions, Àustria vas agafar a l'imparable ascens de la formació “patriota i social” (així es defineix) del FPÖ (que al seu últim congrés va recuperar la denominació de “austro-alemany”) que aconsegueix situar-se amb un 27% de suport popular en les enquestes i podria convertir-se en la primera força del país en les properes legislatives que se celebrin al país alpí; així com el seu líder, HC Strache, és el favorit per a les eleccions presidencials. Tot apunta al fet que a Àustria podem assistir a la formació d'un govern nacionalista i antimundialista dirigit pel FPÖ.
En l'edició del mateix dia d'aquest rotatiu madrileny, dins de la secció d'economia, es tornava a parlar de el “cas hongarès”, assenyalant la pressió dels mercats contra el florí que perdia valor de cotització al mercat internacional de divises. Al seu torn s'afirmava que el primer ministre hongarès, no podria aguantar la situació i acabaria per buscar algun tipus d'acord amb el FMI, cedint en algunes de les clàusules de la nova constitució. Compartim aquesta opinió, de fet ja hi ha alguns gestos en aquest sentit, Viktor Orban cedirà el menys que pugui, però apostarà per obrir negociacions amb el FMI i això li obligarà a replegar-se en algunes de les seues postures d'independència política i econòmica. No obstant això la reacció de l'electorat hongarès, no està sent l'esperada pels poders mundialista, el desgast del governamental FIDESZ , no es tradueix en un augment de vots de l'esquerra “respectable”, per contra, l'única formació que augmenta en suport popular són els nacionalistes de JOBBIK, que acusen a Orban de “tou “ i no està disposats a la menor concessió davant la finança internacional.
En el seu article, Flores d´Arcais també ens parla de la possibilitat d'extensió a la zona d'aquesta “pesta feixista” afirmant que “Si volem evitar el contagi, és necessari que tractem als empestats com empestats”, en una intolerable apologia al cop d'estat contra la sobirania hongaresa. Flores d´Arcais i els poders fàctics tenen motius per a tanta inquietud.
Veïna d'Hongria, amb la qual sempre ha mantingut les millors relacions, Àustria vas agafar a l'imparable ascens de la formació “patriota i social” (així es defineix) del FPÖ (que al seu últim congrés va recuperar la denominació de “austro-alemany”) que aconsegueix situar-se amb un 27% de suport popular en les enquestes i podria convertir-se en la primera força del país en les properes legislatives que se celebrin al país alpí; així com el seu líder, HC Strache, és el favorit per a les eleccions presidencials. Tot apunta al fet que a Àustria podem assistir a la formació d'un govern nacionalista i antimundialista dirigit pel FPÖ.
Una
situació semblant s'anuncia en la propera Sèrbia, on l'oposició
nacionalista i antiliberal s'ha mobilitzat demanant noves eleccions.
Segons una enquesta recentment publicada, els nacionalistes del SNS
de Vojislav Seselj –que manté relacions oficials amb el FPÖ –,
aconseguirien el 38,8% dels vots, encara que segons la seva adreça,
el SNS serbi es presentarà a les legislatives com a part d'una gran
coalició que agrupe a associacions de treballadors, de camperols i
de refugiats de guerra serbis, i possiblement també als
nacionalistes més radicals de SRS (del que el SNS va ser una
escissió) amb els quals han votat conjuntament contra els últims
pressupostos presentats per l'actual govern serbi.
A Eslovàquia, el FPÖ – que està construint una important xarxa de relacions identitàries en tota Europa–, també manté relacions oficials amb el SNS (Partit Nacional Eslovac) de Jan Slota, una formació de fort contingut nacionalista que va aconseguir un 5,8% en les últimes eleccions europees però que va arribar a nivells del 16% i que ha format part de la coalició governamental nacionalpopulista fins a 2006.
A Eslovàquia, el FPÖ – que està construint una important xarxa de relacions identitàries en tota Europa–, també manté relacions oficials amb el SNS (Partit Nacional Eslovac) de Jan Slota, una formació de fort contingut nacionalista que va aconseguir un 5,8% en les últimes eleccions europees però que va arribar a nivells del 16% i que ha format part de la coalició governamental nacionalpopulista fins a 2006.
Àustria,
Hongria, Sèrbia i Eslovàquia formen un espai geogràfic contigu i
amb intenses interrelacions comercials, polítiques, econòmiques i
comercials. Un espai que coincideix en gran part amb l'antic Imperi
austro-hongarès en versió reduïda. Un espai d'aquestes
característiques amb governs disposats a no sotmetre's als dictats
dels mercats internacionals sí podria convertir-se en un veritable
desafiament per als financers internacionals i per als mundialista
que dirigeixen la UE. Un espai geopolític, que recordem-ho, fa
frontera amb Ucraïna, Bielorússia i està molt prop de Rússia. És
cert que per a Hongria, o per a qualsevol altre Estat europeu, va a
ser molt difícil resistir a les pressions xantatgistes dels mercats
internacionals i les seues agències de ratting, però la construcció
de grans espais europeus integrats i autosuficients, seria sens dubte
el primer pas per trencar aquesta tirania financera, a la qual només
es pot vèncer en clau europea.
És
necessari assenyalar que aquest gran espai danubià i els països que
hem assenyalat pertanyen a diversos àmbits de la comuna cultura
europea. Àustria és germana i catòlica, Hongria magiar i catòlica,
Eslovàquia eslava i catòlica i Sèrbia eslava i ortodoxa, la qual
cosa fa que sigui una regió de gran projecció continental europea;
les vinculacions entre Àustria i Alemanya i les intenses relacions
entre Sèrbia i Rússia, són un valor afegit.
No obstant això és la qüestió de les minories nacionals i les tensions frontereres, la qual cosa pot actuar de curtcircuit i d'element de desestabilització i d'enfrontament a la regió danubiana. El fet que el Tractat de Trianon pel qual es posava fi a la PGM i desmembra l'Imperi austro hongarès, deixés importants comunitats hongareses en territori eslovac, serbi (Voivodina) i en la llatina i ortodoxa Romania (Transilvania) és encara avui un tema no resolt i font de constants tensions. Sens dubte aquest és un dels grans reptes i perills que amenacen el diàleg i la cooperació a la zona, seria esperançador poder pensar que governs identitaris, i antimundialistes poguessin aconseguir un punt de trobada entre les parts implicades. D'això pot dependre el futur polític de la zona danubiano-balcànica, vital per a Europa.
No obstant això és la qüestió de les minories nacionals i les tensions frontereres, la qual cosa pot actuar de curtcircuit i d'element de desestabilització i d'enfrontament a la regió danubiana. El fet que el Tractat de Trianon pel qual es posava fi a la PGM i desmembra l'Imperi austro hongarès, deixés importants comunitats hongareses en territori eslovac, serbi (Voivodina) i en la llatina i ortodoxa Romania (Transilvania) és encara avui un tema no resolt i font de constants tensions. Sens dubte aquest és un dels grans reptes i perills que amenacen el diàleg i la cooperació a la zona, seria esperançador poder pensar que governs identitaris, i antimundialistes poguessin aconseguir un punt de trobada entre les parts implicades. D'això pot dependre el futur polític de la zona danubiano-balcànica, vital per a Europa.
Enric
Ravello
* *
* *
CONVERGENCIAS
IDENTITARIAS EN LA EUROPA DANUBIANA.
El
mismo día que publicábamos en nuestro blog el artículo sobre la
nueva Constitución húngara, aparecía en el diario madrileño El
País un
artículo firmado por un conocido vocero de lo “políticamente
correcto”, Paolo Flores d´Arcais, en el que confirma lo que
nosotros habíamos expuesto en nuestro escrito.
El
artículo, escrito con cierto tono de amenaza, induce a tomar todas
las medias posibles, incluso las más antidemocráticas, para parar
la evolución nacionalista de Hungría y alienta a los poderes
internacionalistas a dar un golpe de estado en Hungría similar al
dado contra Berlusconi en Italia. Flores d´Arcais confirma
nuestras afirmaciones al decir que fue el hecho de un acercamiento
político y estratégico entre la Italia de Berlusconi, la Hungría
de Orbán y la Rusia de Putin, lo que hizo saltar las alarmas de los
poderes mundialistas. Los estrategas mundialistas no podrían tolerar
la construcción de ese nuevo eje europeo Roma-Budapest-Moscú, al
que Flores d´Arcais define como una “prueba
de la plaga del fascismo postmoderno, blando
sólo en apariencia, (…) una fuerza extendida y con un crecimiento
amenazador”, para
este periodista, otra prueba de esa “plaga” es el ascenso en las
encuestas de Marine Le Pen. Ya sabemos que para los poderes
mundialistas la voluntad popular y las decisiones soberanas de los
Estados no merecen ningún respeto.
En
la edición del mismo día de ese rotativo madrileño, dentro de la
sección de economía, se volvía a hablar del “caso húngaro”,
señalando la presión de los mercados contra el florín que perdía
valor de cotización en el mercado internacional de divisas. A
su vez se afirmaba que el primer ministro húngaro, no podría
aguantar la situación y terminaría por buscar algún tipo de
acuerdo con el FMI, cediendo en algunas de las cláusulas de la nueva
constitución. Compartimos esta opinión, de hecho ya hay algunos
gestos en este sentido, Viktor Orban cederá lo menos que pueda, pero
apostará por abrir negociaciones con el FMI y eso le obligará a
replegarse en algunas de sus posturas de independencia política y
económica. Sin embargo la reacción del
electorado húngaro, no está siendo la esperada por los poderes
mundialista, el desgaste del gubernamental FIDESZ , no se traduce en
un aumento de votos de la izquierda “respetable”, por el
contrario, la única formación que aumenta en apoyo popular son los
nacionalistas de JOBBIK, que acusan a Orban de “blando “ y no
está dispuestos a la menor concesión ante la finanza internacional.
En
su artículo, Flores d´Arcais
también nos habla de la posibilidad de extensión en la zona de
esa “peste
fascista” afirmando
que “Si
queremos evitar el contagio, es necesario que tratemos a los
apestados como apestados”,
en una intolerable apología al golpe de Estado contra la soberanía
húngara. Flores d´Arcais y los poderes fácticos tienen motivos
para tanta inquietud.
Vecina
de Hungría, con
la que siempre ha mantenido las mejores relaciones, Austria asiste al
imparable ascenso de la formación “patriota y social” (así se
define) del FPÖ (que en su último congreso recuperó la
denominación de “austro-alemán”) que logra situarse con un 27%
de apoyo popular en las encuestas y podría convertirse en la primera
fuerza del país en las próximas legislativas que se celebren en el
país alpino; así
como su líder, HC Strache, es el favorito para las elecciones
presidenciales. Todo apunta a que en Austria podemos asistir a la
formación de un gobierno nacionalista y antimundialista dirigido por
el FPÖ.
Una
situación semejante se anuncia en la cercana Serbia, donde la
oposición nacionalista y antiliberal se ha movilizado pidiendo
nuevas elecciones. Según
una encuesta recientemente publicada, los
nacionalistas del SNS de Vojislav Seselj –que mantiene relaciones
oficiales con el FPÖ
–, lograrían el 38,8% de los votos, aunque según su dirección,
el SNS serbio se
presentará a las legislativas como parte de una gran coalición que
agrupe a asociaciones de trabajadores, de campesinos y de refugiados
de guerra serbios, y posiblemente también a los nacionalistas más
radicales de SRS (del que el SNS fue una escisión) con los que han
votado conjuntamente contra los últimos presupuestos presentados por
el actual gobierno serbio.
En
Eslovaquia, el FPÖ – que
está construyendo una importante red de relaciones identitarias en
toda Europa–, también mantiene relaciones oficiales con el SNS
(Partido Nacional Eslovaco) de
Jan Slota, una formación de fuerte contenido nacionalista que logró
un 5,8% en las últimas elecciones europeas pero que llegó a niveles
del 16% y que ha formado parte de la coalición
gubernamental nacionalpopulista
hasta 2006.
Austria,
Hungría, Serbia y Eslovaquia forman un espacio geográfico contiguo
y con intensas interrelaciones comerciales, políticas, económicas y
comerciales. Un espacio que coincide
en gran parte con el antiguo Imperio austro-húngaro en versión
reducida. Un espacio de estas características con gobiernos
dispuestos a no someterse a los dictados de los mercados
internacionales sí podría convertirse en un verdadero desafío para
los financieros internacionales y para los mundialista que dirigen la
UE. Un espacio geopolítico, que recordémoslo, hace frontera con
Ucrania, Bielorrusia y está muy cerca de Rusia. Es
cierto que para Hungría, o para cualquier otro Estado europeo, va a
ser muy difícil resistir a las presiones chantajistas de los
mercados internacionales y sus agencias de ratting, pero la
construcción de grandes espacios europeos integrados y
autosuficientes, sería sin duda el primer paso para romper resta
tiranía financiera, a la que sólo se puede vencer en clave europea.
Es
necesario señalar que este gran espacio danubiano y los países que
hemos señalado pertenecen a diversos ámbitos de la común cultura
europea. Austria es germana y católica, Hungría magiar y católica,
Eslovaquia eslava y católica y Serbia eslava y ortodoxa, lo que hace
que sea una región de gran proyección continental europea; las
vinculaciones entre Austria y Alemania y las intensas relaciones
entre Serbia y Rusia, son un valor añadido.
Sin
embargo es la cuestión de las minorías nacionales y las tensiones
fronterizas, lo que puede actuar de cortocircuito y de elemento
de desestabilización y de enfrentamiento en la región danubiana. El
hecho de que el Tratado de Trianon por el que se ponía fin a la PGM
y se desmiembra el Imperio austro húngaro, dejara
importantes comunidades húngaras en territorio eslovaco, serbio
(Voivodina) y en la latina y ortodoxa Rumanía (Transilvania) es
todavía hoy un tema no resuelto y fuente de constantes tensiones.
Sin duda éste es uno de los grandes retos y peligros que amenazan el
diálogo y la cooperación en la zona, sería esperanzador poder
pensar que gobiernos identitarios, y antimundialistas pudieran lograr
un punto de encuentro entre las partes implicadas. De ello puede
depender el futuro político de la zona danubiano-balcánica, vital
para Europa.
Enric
Ravello
0 commentaires