Som
testimonis d'una creixent i insalvable contradicció entre els que
defensem una Catalunya catalana i els que dissenyen-entre efluvis de
fantasia multiculturals i oblits de la sensibilitat catalana - un
quimèric "país nou", que de català tindria el nom i poc
més: la cooficialitat del castellà que s'anuncia, és l'avantsala
de la proposta de cooficialitat per l'urdú, i altres llengües ...
com anomenar-les? Potser "neo-catalanes" en terminologia
d'Àngel Colom.
I
és que aquest "nou"-aquí tot és nou-"catalanisme"
trenca amb el catalanisme històric, basat en la defensa de l'arrel
popular i identitària de Catalunya, fa tabula rasa dels teòrics de
la defensa de la catalanitat i s'oposa als plantejaments que han
donat lloc a la defensa de Catalunya com a nació, per no parlar de
la diametral oposició amb les opinions de personalitats com Heribert
Barrera.
Ara
veiem com CiU (integrada per "democristians") mobilitza
musulmans en les seves campanyes explicatives del "nou estat",
veiem com republicans laics i laïcistes d'ERC donen-entusiasmats de
multiculturalitat - discursos en mesquites amb presència d’imants
però nul·la presència de dones , o com les CUP es nega a condemnar
el burca, símbol d'opressió i d'imposició masclista com pocs.
Per
veure, fins veiem com CiU que s'avergonyeix de rebre Roberto Maroni,
líder de la Lega Nord, una formació que ha donat el seu suport a la
independència de Catalunya al Parlament italià i és el partit més
votat en Llombardia i Vèneto, però s'enorgulleix d'incloure un
islamista -radical o semi- en les seves llistes electorals.
En
aquesta destrucció de la catalanitat de Catalunya i la seva permuta
per un melting-pot despersonalitzat, suposem que tirem a un
progressiu arraconament de la senyera, les quatre barres fan
referència a la sang i la terra catalana d'una forma gens
"inclusiva", d’una gradual desaparició dels Almogàvers
dels manuals d'història, ja que el seu exemple no és precisament el
de la "convivència entre cultures", de l'eliminació de
tota referència a Jaume I el conqueridor i els consegüents
processos d'expulsió de musulmans i repoblació amb catalans dels
territoris dels Regnes de València i de Mallorca i, per descomptat,
de qualsevol menció als assalts, durant tota l'Edat Moderna, de
pirates barbarescos a les nostres costes amb l'objectiu d'emportar
dones catalanes als harems i nens catalans a la esclavitud.
Molt
ens temem que aquest procés de descatalanització progressiva, pugui
també afectar el romànic català, a les parets dels temples podran
anar apareixent grafits de rapers perquè ningú se sent "exclòs",
i com a exemple del "nou art" del "país nou "i
epitafi per la mort -per immigració i estupidesa- de Catalunya.
Enric
Ravello i Barber
0 commentaires