CUP, ERC i ICV: L'ESQUERRA INTERNACIONALISTA CONTRA LA IDENTITAT CATALANA

Les dues morts de l'esquerra

La Caiguda del Mur va suposar la fi de l'anomenat "socialisme real", el pretès paradís del proletariat en la terra, queia a trossos, deixant darrere del teló que el sostenia, misèria, repressió, i caos social.

El "socialisme científic", també anomenat "materialisme històric", és a dir la ideologia i la interpretació del món i la història proposada per Karl Marx, va caure coetàniament. La realitat ha demostrat que el rígid esquema interpretatiu marxià és incapaç d'explicar la realitat del món actual. La dialèctica empresari-proletariat no determina cap dels fenòmens històrics que vivim en l'actualitat. És més, els mateixos conceptes empresari i proletariat definits per Marx, difícilment són aplicables avui, és risible veure com partits teòricament marxistes parlen de donar suport al "petit-i fins i tot mig-empresari", sense ni tan sols ruboritzar si demanar perdó públicament per la burla intel·lectual que això suposa.

L'Europa del segle XXI s'enfronta davant un gravíssim problema que determinarà la continuïtat o no de la nostra cultura, la nostra identitat i la nostra civilització: l'allau migratòria arribada del Tercer Món. No cal dir que el "rigorós" materialisme històric no havia estat capaç de preveure res d'això, i que els seus despistats epígons no són capaços d'elaborar una teoria sòlida que expliqui aquest fenomen. S'ha comprovat-com ja es va comprovar en el desmembrament de l'URSS i del Bloc de l'Est-que el socialisme "científic" ignora el facto clau de la història: els pobles i la seva lluita per la supervivència. Una ignorància que estan pagant molt cara; res més dolorós per a aquesta esquerra "científica" de veure com els obrers francesos obeeixen a la lògica identitària votant massivament el Front National, i no a la suposada lògica de classe marxista que els faria ser solidaris amb els seus "companys de classe", dels treballadors (és un dir) immigrants.

 Internacionalista de convicció, nacionalista d'ocasió

Ja el primer marxisme es va adonar que la "consciència de classe universal" no era precisament el que movia a l'obrer europeu -ni de cap lloc del món- i va intentar incorporar l'element nacionalista al seu discurs. Així el marxisme, és a dir l'esquerra europea en el seu conjunt marxista o d'inspiració marxista, entrava en una contradicció insalvable (per usar els seus termes) entre el seu anàlisi "científic" i la seva actuació "política".

El nacionalisme va ser per l'esquerra marxista un simple instrument amb el qual poder arribar a les classes treballadores "faltes de la suficient consciència de classe".

Aquesta és la contradicció actual de l'esquerra europea. Contradicció que s'aguditza cridanerament en el cas català. Una esquerra que per una banda reclama el dret a decidir del "poble català" i al mateix temps és incapaç de definir-lo, i el que és pitjor encara, donant suport al procés migratori que acabarà amb la identitat d'aquest poble català, la seva existència com a poble "diferenciat" i què dir del dret a decidir. Aquesta esquerra que demana el dret a decidir però que al seu torn demana que decideixin també els que van a aniquilar demogràficament al poble català. La contradicció no pot ser més òbvia, i com tota contradicció insalvable, el discurs que neix d'ella, està buit, és buit i serà denunciat com a tal pel poble català, al qual aquests partits anti-identitaris volen ofegar al tsunami migratori que ells encoratgen i recolzen.

 Xenofilia, el complex davant "l'altre"

L'esquerra s'ha adonat que els seus ideals estan molt més a prop del "cosmopolitisme" mundialista de matriu liberal-universal que dels pròpis anàlisis de Marx. Una esquerra que assumeix aquest cosmopolitisme des del complex i l'adoració de "l'altre" al qual situa "moralment" per damunt de la seva pròpia gent, en entendre-lo -fictíciament-, com víctima de la "explotació" a la qual cal redimir de la "injustícia històrica" ​​acumulada en la seva contra.

Aquesta categorització moral de l'immigrant per damunt del autòcton, és una fascinació subjectiva i problemàtica a la qual ells agraden anomenar "anti-racisme", però que en veritat és "xenofilia" i negació dels valors propis.

Només des d'aquesta fascinació xenófila es pot explicar que les feministes franceses del 68 hagin passat a cremar sostenidors i callar i atorgar davant la tirania islamista cap a la dona musulmana en territori francés; només així es pot explicar com un partit marxista-progressista-feminista com es defineixen les CUP admetin aquest signe d'opressió masclista que és el burca; i només des d'aquesta xenofilia anti-catalana es "justifica" que ICV i ERC s'hagin mobilitzat recentment en favor dels immigrants instal·lats al Poblenou, sense preocupar gens ni mica dels problemes que aquesta presència comporta als catalans que viuen és aquest barri.  Només des d´aquest complexe d´inferioritat es pot parlar de un “islam a la catalana”, como va fer Carod-Rovira. 

En definitiva una esquerra catalana inmigracionista, intregracionista i mundialista que dóna l'esquena al poble català. El resultat -ja anunciat a França- serà que el poble català deixi de votar-los per fer-ho cap a opcions realment compromeses amb la defensa de la seva identitat enfront del tsunami migratori que tant aplaudeixen ICV, ERC i CUP.

Enric Ravello