A
la fi dels anys 90 va començar un procés de cap demogràfic a
l'estat espanyol més greu encara a Catalunya sense precedents en la
història. En pocs anys un 14% de població estrangera s'anava a
assentar al territori espanyol, un tsunami migratori del qual les
seves dramàtiques conseqüències encara no som plenament
conscients.
El
massiu desembarcament de milions de extraeuropeus tenia dues
lectures, un demogràfica i una altra econòmica, venien a
convertir-se en la mà d'obra barata de determinats sectors
empresarials asocials i obsessionats en augmentar la seva cota de
benefici. Com tot procés de d'aquest tipus hi havia una víctima
clara: les classes mitjanes i populars, que veurien com els nous
entraven en competència salarial amb ells, alhora que deterioraven
el nivell de seguretat ciutadana i posaven en perill els comptes de
l'estat del benestar. D'aquesta manera els promotors de l'operació
de substitució demogràfica, és a dir, els grans empresaris, els
polítics i la finança internacional, van llançar una enorme i
hipnòtica campanya de propaganda perquè les víctimes del procés
-convenientment anestesiades- acceptessin un procés que era nefast
per a ells i per als seus (és a dir nostres) futures generacions.
Els
ideòlegs de l'oligarquia dirigent van fonamentar aquesta campanya
d'hipnosi col·lectiva en un argument tal fals com absurd: "els
immigrants vénen a pagar-nos les pensions". Avui estem envaïts
per ells, i les pensions no paren de retallar-se i reduir-se, la
fal·làcia ha quedat manifesta, però els sinistres ideòlegs del
sistema han tret un segon argument, una mena de vacuna perquè el
virus de la seva mentida no s'estengui: l’antiracisme. Si algú
óssa dir que els immigrants han portat problemes al mercat laboral,
han col·lapsat el nostre sistema sanitari, han provocat problemes i
inseguretat permanentment, i a més assenyali que allò que ens van
dir sobre les pensions era una burla, llavors se li posa la mala fama
de "racista", se li estigmatitza i se l'aparta del debat
social, no vaja a ser "contagiós".
Diu
el prestigiós economista Niño Becerra que la Història serà molt
dura en jutjar les polítiques d'immigració espanyoles i catalanes
durant els anys 90 i principis del 2000, per les greus conseqüències
que han provocat. Esperem que així sigui, però que aviat puguem
demanar comptes a qui ens va presentar com a salvadors de la nostra
economia i paga-pensions dels nostres majors a un exèrcit
d'explotats a major benefici del capitalisme neoliberal i del
projecte ideològic de la finança apàtrida: la societat multiracial
del caos i l'alienació dels pobles.
Enric
Ravello
0 commentaires