Una
senyora de 55 anys és assaltada amb intimidació i violència per un
magrebí per robar-li la bossa, dies abans un grup d'immigrants
assalten la casa d'uns parents seus, aquests havien sortit i un
immigrant major ,que vigilava el seu domicili, va avisar a uns altres
més joves perquè entressin en aquest moment i ho desvalisessin.
Aquesta mateixa setmana una altra dona sofreix el robatori de la seva
bossa per part de tres magrebins, i poques hores després una altra
dona és llançada al sòl a plena llum del dia i en el centre de la
ciutat, també per un grup d’immigrants que li roben de nou la
bossa. No és el guió d'una pel·lícula de terror, és l'ocorregut
la setmana passada a Manlleu, a la comarca d'Osona, fa uns anys una
de les zones més tranquil·les i pacífiques de Catalunya. Avui és
un lloc on les dones no poden sortir a passejar amb la seva bossa
–les raons han quedat clares– els cotxes que es queden al carrer
apareixen al matí següent sense retrovisors,
el passeig nocturn és un record del passat, les cases han de
romandre tancades i barrades, els nens no han de sortir a partir de
determinades hores…no diguem les nenes. La tensió i l'estrès
permanent en què viuen els seus habitants ha transformat la seva
vida és una constant tensió de la qual ni mitjans de comunicació
ni polítics volen saber gens.
Censura covardia i manipulació
Censura covardia i manipulació
La
inseguretat i la violència immigrant no és l'única xacra que han
de sofrir els habitants d'Osona. La covardia i la manipulació dels
mitjans d'informació és menys greu però si cap més feridora. De
tots els fets relatats anteriorment, el Nou9 –diari de la comarca –
només es va fer ressò de l'últim succés, referint-se als autors
del mateix amb l'eufemisme de “petits delinqüents”.
La
por malaltissa del políticament correcte, la autocensura paralitzant
dels mitjans de comunicació, la manipulació castrant del discurs
dominant obliga als periodista a amagar permanentment la realitat,
usant perífrasi, girs i termes per ocultar la veritat, una veritat
que incomoda, que molesta i que xirria enfront de la modèlica
“integració” i “convivència multicultural” que alguns
cervells al.lucinats intenten fer-nos creure.
És
el mateix cas que a França quan es parla de la delinqüència dels
“joves” per no parlar de la delinqüència dels immigrants, a
Suècia quan es parla de “conflictes en els suburbis” per no
parlar de conflictes en barris d'immigrants i protagonitzats per
immigrants, o ara quan el Nou9 parla
de “petits delinqüents” perquè no s'atreveix a parlar
d'agressions constants dels immigrants a la població catalana.
És
por covarda i menyspreable que es converteix en insult per a les
víctimes d'aquesta violència (sempre catalans) i coartades
permanents pels acossadors i delinqüents (sempre immigrants).
Quan la delinqüència és conquesta territorial
Quan la delinqüència és conquesta territorial
Ens
diu l'escriptor francès Guillaume
Faye en
el seu llibre La
Colonisation de l´Europe. Discours vrai sud l´inmigration et
l´islam “la
delinqüència dels joves afro-magrebins és també un mitjà de
conquesta del territori i d'expulsió dels europeus”. Perquè
aquesta és la realitat que ningú vol veure, la violència i la
delinqüència immigrant és part d'un procés de conquesta
territorial. No és un fet purament policial, és el reflex del
conflicte ètnic que s'aveïna. Com també assenyala Faye,
la delinqüència no pot explicar-se exclusivament per motius
econòmic o de suposada exclusió social.
Cal
recordar que els magrebins viuen en condicions soci-econòmiques molt
pitjors als seus països d'origen i aquí no generen aquest tipus de
delinqüència. Amb el que l'explicació soci-econòmica falla,
perquè no contempla el motiu real d'aquesta violència: l'odi i
l'afany de destrucció cap a tot el català (o l'europeu en general),
una mena de complex cap a la terra que els acull tan estúpida com
innocentment. Amén de crear espais urbans on només imperi la seva
llei i la seva violència a manera de les “zones de no-dret” que
existeixen a França, on la policia no s'atreveix a entrar i els
immigrants es regeixen per les seves pròpies lleis, generalment
la sharia islàmica.
L'argument
de la “exclusió” és igualment absurd, des que la majoria
d'ajudes municipals i subvencions públiques tenen com a destinació
a la joventut immigrant en perjudici d'unes classes populars
catalanes cada vegada més empobrides i hostigades.
Aquest
és el teló de fons de la inseguretat que es viu a Osona –i en
altres parts de Catalunya– és part del procés de conquesta
territorial per part dels immigrants, procés que va acompanyat
d'unes taxes de natalitat vertiginoses, amb xifres d'un 51% de
naixements immigrants a Manlleu i un 50% a Vic durant 2012.
Mentrestant els mitjans políticament correctes poden tapar tot això
parlant de “petits delinqüents” però els osonencs i els
catalans han de tenir clar el que està en joc: el nostre país i el
futur de la nostra gent.
Enric
Ravello
0 commentaires