Durant
els últims dies l'assassinat d'un soldat britànic a Regne Unit, els
disturbis ètnics a Estocolm i altres ciutats sueques i
l'apunyalament d'un policia a París per un jove nord-africà han
ocupat la primera plana dels mitjans informatius. El panorama és
inquietant i preocupant, les autoritats polítiques europees no
reaccionen i s'obstinen a donar explicacions estúpides i infantils a
l'onada de violència islamista que tots estem veient. És
precisament en aquests moments tan delicats i quan es constata amb
més intensitat la gravetat dels conflictes als quals reclamen les
societat multiculturals i la creixent violència dels immigrants
musulmans, quan Ángel Colom –ideòleg
de la Generalitat per a la inversió demogràfica– se li ocorre
llançar la pelegrina idea que Barcelona “necessita una gran
mesquita”.
El
president d'aquesta estranya fundació anomenada “Nous catalans”,
dedicada exclusivament a subvencionar i nacionalitzar immigrants, va
afegir que l'imant d'aquesta futura mesquita havia de dirigir-se als
seus fidels en català, la qual cosa convertiria –en paraules
de Colom–
al català en “llengua franca” per a tots els immigrants
musulmans (que no tenen tots la mateixa llengua materna). Aquesta
afirmació no fa més que confirmar l'absurda idea que té Colom
sobre la nostra llengua, no entesa com un patrimoni dels catalans
sinó com a “instrument” per afavorir una suposada i mai assolida
“integració” dels extraeuroepeus que amenacen amb subvertir
l'equilibri demogràfic a Catalunya. “Nous catalans” és un arma
de destrucció massiva contra la identitat catalana, i CiU és l'únic
responsable d'aquesta estupidesa.
Les
paraules de Colom recorden
a les pronunciades fa pocs anys per un altre ideòleg del
multiculturalisme anti-identitari, Carod
Rovira,
qui va afirmar l'existència de la possibilitat de crear un “islam
a la catalana”. Un altre disbarat que cauria en el còmic si no
fora per les conseqüències que posteriorment porten tots aquests
deliris, com estem veient aquestes setmanes a diverses ciutats
europees.
En
una altra de les seves intervencions Colom va
afirmar que “si Barcelona vol ser capital del Mediterrani ha de
tenir en compte que la religió majoritària és la regió és
l'Islam”. Convindria recordar a Colom que el Mediterrani no és cap
regió uniforme. La riba nord, europea, és zona de llibertats, de
democràcia, de tolerància, el bressol de la nostra cultura
greco-romana. La sud, l'africana, és terra de l'islam, de yihad, de
mesquites, de vels, on les llibertats no existeixen, les dones són
tractades de forma vexatòria i on –més encara després de les
“primaveres àrabs” – regna la intolerància i fanatisme.
Per
molt que s'obstini Colom a
convertir el Mare Nostrum en un Mare islamorum, les dues ribes del
Mediterrani alberguen dues identitats i dos models de societat
diametralment oposats. Cal assenyalar que per als islamistes el
concepte “regió mediterrània” és risible, per a ells el món,
es divideix en dues gran parts:
Dar el
Islam,
o “la casa de l'Islam”, on governen els musulmans i es viu
confirmi a la sharia.
Dar el Harb, o “la casa de la guerra”; guerra en el sentit de la yihad necessària per conquistar aquest territori i sotmetre-ho l'a l'islam, per aconseguir l'objectiu últim de l'islamisme, la creació del Califat Universal.
Aquest Dar
el Harb,
té gradacions internes segons el poder i la progressiva presència
que tinguin els musulmans al territori. I precisament el que anomenem
la “Islamització d'Europa” és el procés mitjançant el qual
els islamistes pretenen transformar el nostre continent de Dar
el Harb a Dar
el Islam.
En aquest procés d'islamització hi ha zones on el poder musulmà
està prop de convertir-se en decisiu, una zona estaria en el
nord-oest d'Europa des de Colònia a Londres passant per Brussel·les,
Anvers i Ámsterdam; una altra és l'arc mediterrani europeu que va
de Tarragona a Niça, on s'inclou Marsella, el sud de França i
Catalunya, amb Salt com a exemple paradigmàtic. Són molts els
projectes de fer una gran mesquita a Catalunya que serveixi com a
símbol de la consolidació del poder islàmic en tot aquest arc
mediterrani; fa no gaire es va parlar de Salt, ara els índexs dels
islamista assenyalen a Barcelona. És absolutament lamentable que en
tot aquest procés de conquesta del nostre territori i de destrucció
de la nostra identitat, els islamistes comptin amb el suport declarat
i constant de personatges com Ángel
Colom i
de partits com CiU o ERC.
Molt
ens temem que el projecte de construcció d'una mesquita a Barcelona
vulgui fer-se realitat en els propers mesos, però també sabem que
la reacció en contra que va a provocar pot fer reaccionar a molts
catalans per oposar-se rotundament no ja a la mesquita de Barcelona,
sinó a la tota presència islàmica a Catalunya.
Enric Ravello
0 commentaires