diumenge, 26 de maig del 2013

QUI VOL UNA MESQUITA A BARCELONA?




Durant els últims dies l'assassinat d'un soldat britànic a Regne Unit, els disturbis ètnics a Estocolm i altres ciutats sueques i l'apunyalament d'un policia a París per un jove nord-africà han ocupat la primera plana dels mitjans informatius. El panorama és inquietant i preocupant, les autoritats polítiques europees no reaccionen i s'obstinen a donar explicacions estúpides i infantils a l'onada de violència islamista que tots estem veient. És precisament en aquests moments tan delicats i quan es constata amb més intensitat la gravetat dels conflictes als quals reclamen les societat multiculturals i la creixent violència dels immigrants musulmans, quan Ángel Colom –ideòleg de la Generalitat per a la inversió demogràfica– se li ocorre llançar la pelegrina idea que Barcelona “necessita una gran mesquita”. 
El president d'aquesta estranya fundació anomenada “Nous  catalans”, dedicada exclusivament a subvencionar i nacionalitzar immigrants, va afegir que l'imant d'aquesta futura mesquita havia de dirigir-se als seus fidels en català, la qual cosa convertiria –en paraules de Colom– al català en “llengua franca” per a tots els immigrants musulmans (que no tenen tots la mateixa llengua materna). Aquesta afirmació no fa més que confirmar l'absurda idea que té Colom sobre la nostra llengua, no entesa com un patrimoni dels catalans sinó com a “instrument” per afavorir una suposada i mai assolida “integració” dels extraeuroepeus que amenacen amb subvertir l'equilibri demogràfic a Catalunya. “Nous catalans” és un arma de destrucció massiva contra la identitat catalana, i CiU és l'únic responsable d'aquesta estupidesa.
Les paraules de Colom recorden a les pronunciades fa pocs anys per un altre ideòleg del multiculturalisme anti-identitari, Carod Rovira, qui va afirmar l'existència de la possibilitat de crear un “islam a la catalana”. Un altre disbarat que cauria en el còmic si no fora per les conseqüències que posteriorment porten tots aquests deliris, com estem veient aquestes setmanes a diverses ciutats europees.
En una altra de les seves intervencions Colom va afirmar que “si Barcelona vol ser capital del Mediterrani ha de tenir en compte que la religió majoritària és la regió és l'Islam”. Convindria recordar a Colom que el Mediterrani no és cap regió uniforme. La riba nord, europea, és zona de llibertats, de democràcia, de tolerància, el bressol de la nostra cultura greco-romana. La sud, l'africana, és terra de l'islam, de yihad, de mesquites, de vels, on les llibertats no existeixen, les dones són tractades de forma vexatòria i on –més encara després de les “primaveres àrabs” – regna la intolerància i fanatisme.
Per molt que s'obstini Colom a convertir el Mare Nostrum en un Mare islamorum, les dues ribes del Mediterrani alberguen dues identitats i dos models de societat diametralment oposats. Cal assenyalar que per als islamistes el concepte “regió mediterrània” és risible, per a ells el món, es divideix en dues gran parts: 
Dar  el Islam, o “la casa de l'Islam”, on governen els musulmans i es viu confirmi a la sharia.

Dar el Harb, o “la casa de la guerra”; guerra en el sentit de la yihad necessària per conquistar aquest territori i sotmetre-ho l'a l'islam, per aconseguir l'objectiu últim de l'islamisme, la creació del Califat Universal.
Aquest Dar el Harb, té gradacions internes segons el poder i la progressiva presència que tinguin els musulmans al territori. I precisament el que anomenem la “Islamització d'Europa” és el procés mitjançant el qual els islamistes pretenen transformar el nostre continent de Dar el Harb a Dar el Islam. En aquest procés d'islamització hi ha zones on el poder musulmà està prop de convertir-se en decisiu, una zona estaria en el nord-oest d'Europa des de Colònia a Londres passant per Brussel·les, Anvers i Ámsterdam; una altra és l'arc mediterrani europeu que va de Tarragona a Niça, on s'inclou Marsella, el sud de França i Catalunya, amb Salt com a exemple paradigmàtic. Són molts els projectes de fer una gran mesquita a Catalunya que serveixi com a símbol de la consolidació del poder islàmic en tot aquest arc mediterrani; fa no gaire es va parlar de Salt, ara els índexs dels islamista assenyalen a Barcelona. És absolutament lamentable que en tot aquest procés de conquesta del nostre territori i de destrucció de la nostra identitat, els islamistes comptin amb el suport declarat i constant de personatges com Ángel Colom i de partits com CiU o ERC.
Molt ens temem que el projecte de construcció d'una mesquita a Barcelona vulgui fer-se realitat en els propers mesos, però també sabem que la reacció en contra que va a provocar pot fer reaccionar a molts catalans per oposar-se rotundament no ja a la mesquita de Barcelona, sinó a la tota presència islàmica a Catalunya.

Enric  Ravello
Share this post
  • Share to Facebook
  • Share to Twitter
  • Share to Google+
  • Share to Stumble Upon
  • Share to Evernote
  • Share to Blogger
  • Share to Email
  • Share to Yahoo Messenger
  • More...

0 commentaires

Traductor / Translate

 
© Enric Ravello Barber
Designed by BlogThietKe Cooperated with Duy Pham
Released under Creative Commons 3.0 CC BY-NC 3.0
Posts RSSComments RSS
Back to top