Jean
Baptiste Collbert, va
ser ministre de finances de Luis XIV, l'anomenat “Rei Sol”,
orador, intel·ligent, eficaç, gran part de l'esplendor del regnat
de Luis XIV es va deure a la seva brillant gestió. Collbert,
va impulsar una política econòmica anomenada“colbertisme” o de
forma més genèrica, mercantilisme, la seva aplicació va estar
associada a l'enfortiment de la monarquia absoluta i per tant a la
centralització del poder, i la capacitat i dirigir l'economia del
mateix.
El mercantilisme –aplicat també en altres estats europeus– es basa en un intervenció dirigista del poder polític en l'activitat econòmica i el control de la moneda per part de l'Estat, així com en la unificació del mercat intern, l'augment de la producció pròpia -controlant recursos naturals i mercats-, la protecció de la producció local davant la competència estrangera, la imposició d'aranzels als productes estrangers i l'increment de l'oferta monetària. Aquestes actuacions van tenir com a finalitat última la formació d'Estats el més forts possible, la qual cosa va permetre un augment de la riquesa, una millora de la qualitat de vida i l'augment de la població europea.
Proteccionisme enfront de liberalisme
El mercantilisme –aplicat també en altres estats europeus– es basa en un intervenció dirigista del poder polític en l'activitat econòmica i el control de la moneda per part de l'Estat, així com en la unificació del mercat intern, l'augment de la producció pròpia -controlant recursos naturals i mercats-, la protecció de la producció local davant la competència estrangera, la imposició d'aranzels als productes estrangers i l'increment de l'oferta monetària. Aquestes actuacions van tenir com a finalitat última la formació d'Estats el més forts possible, la qual cosa va permetre un augment de la riquesa, una millora de la qualitat de vida i l'augment de la població europea.
Proteccionisme enfront de liberalisme
El mercantilisme com a concepció va tenir la seva antítesi en el liberalisme, el fet que les potències que defensaven un i un altre model econòmic (França i Regne Unit) pugnessin pel domini del comerç mundial, va fer d'aquest enfrontament una mica més que una qüestió ideològica. El liberalisme es fonamenta en el principi ideològic que l'individu preval per sobre de l'interès col·lectiu, l'economia ha de ser una vector independent i allunyat del control polític, confiant de forma inconscient a el “mercat” que mitjançant un “mecanisme invisible” (sic) autorregula les seves diferències i corregeix les desigualtats socials, d'on deriva la seva economicisme antipolític. El món ha de convertir-se en un mercat mundial on ni lleis ni estat, ni aranzels coartin el seu funcionament. No és d'estranyar que els dos principals crítics del mercantilisme fossin els pensadors de referència del liberalisme:Adam Smith i especialment Ricardo.
La pugnes entra les dues concepcions s'en el XVIII i XIX, i la primera part del segle XX, en el qual el liberalisme es va ser imposant però amb fortes resistències en àmplies zones d'Europa.
De l'OMC al Tractat Interatlántic, la creació d'un comprant mundial
Després del final de la Segona Guerra Mundial, es van agafar a una liberalització contínua del comerç mundial sota l'impuls de les grans institucions lliurecanvistes i mundialistes com l'Organització Mundial del Comerç (OMC), el Banc Mundial o el Fondo Monetari Internacional (FMI).
En aquests anys el govern dels Estats Units proposa a diversos altres governs la convocatòria d'una Conferència Internacional sobre el Comerç. En 1947 l'ONU recull aquesta iniciativa, triant la ciutat de l'Havana per celebrar-la, en aquesta reunió estableix l'Acord General d'Aranzel i Comerç (GATT), subscrit finalment en Ginebra el 30 d'octubre 1947 per 30 estats. Aquest GATT es basa en el principi del lliure comerç internacional i en la progressiva supressió d'aranzels i mesures proteccionista. El GATT ha organitzat successives rondes en les quals ha anat modelant la seva política neoliberal i augmentant el nombre de països signataris. En l'última ronda (Uruguai-Marrakesch 1986-1993) el nombre d'estats signataris arriba a 120 i es constitueix l'Organització Mundial del Comerç (OMC) organisme que encarregat d'unificar les nomenclatures aranzelàries i de promoure el lliure canvi a nivell mundial, els governs membres d'OMC obeeixen cegament les instruccions de l'OMC la fi de la qual és la unificació del mercat mundial; cal destacar que Brussel·les (UE) destaca en aquest nivell de submissió al GATT, malgrat ser Europa la zona més perjudica del món en l'aplicació de les directrius que emana d'aquest organisme, deixant a les nostres economies sense defensa davant el dúmping social i econòmic dels productes arribats des del tercer món.
És en aquesta doble dinàmica -creació d'un mercat mundial i empobriment de l'economia europea- en el qual se situa el nou Tractat de Lliure Comerç entre la UE i EUA, en el text de la qual s'inclouen articles que diuen coses d'aquest tipus:
Una estreta associació transatlàntica és un instrument clau per afavorir la mundialització basada en els nostres valors comuns i en la perspectiva d'un ordre mundial equilibrat en matèria econòmica i política.(Ja sabem la idea de “equilibri” que tenen les elits mundialistes)
…reforçar el procés d'integració econòmica transatlàntic… mitjançant l'adopció d'un marc en el qual progressar en la integració econòmica entre la UE i els EUA mitjançant la creació d'un Consell Econòmic Transatlàntic (CET)
L'acord ja ha rebut la “llum verda” per part de David Cameron i Angela Merkel després de la visita del secretari d'Estat nord-americà, John Kerry en gira per Europa, que també li va portar a París on va ser rebut amb fumata blanca pel submís François Hollande, que va prometre també el suport de França al nou tractat
L'acord, a més de perpetuar la submissió econòmica i política de la UE davant EUA, pretén eliminar les restriccions europees sobre la importació i comercialització de productes OMG, les desregularitzacions en matèria de protecció de dades en favor de companyies com Google, Facebook o Amazoon, així com la derogació de la legislació en matèria de medi ambient i no contaminació.
En el seu lloc d'internet el polític i sociòleg Vicenç Navarro se sorprèn la poca atenció mediàtica que està tenint l'aprovació d'aquesta tractat, que –com el també afirma– tindrà fatals conseqüències sobre la capacitat econòmica i qualitat de vida de les classes populars de la UE. Navarro assenyala que –com sempre ocorre en aquest tipus de tractats– els únics beneficiats seran les grans empreses financeres i de serveis, que els seus lobbies pressionen a Washington i Brussel·les per accelerar la signatura del projecte. A més el Tractat prohibirà el monopoli dels serveis públics, com en el terreny de la sanitat per exemple, la qual cosa deixarà oberta la porta oberta al desmantellament de la Seguretat Social i la privatització total del sector.
Que la classe dirigent europea estigui disposada a acceptar i signar aquest Tractat que condemna a l'economia europea a la submissió, provocarà la pauperització de les nostres classes mitjanes i populars, autoritzarà l'enfonsament del sector públic i permetrà atemptats contra la nostra salut, és una prova més de la necessitat d'un canvi de paradigma polític profund i urgent en clau ecologista, social i identitària.
Enric Ravello
EL TRATADO DE LIBRE COMERCIO ESTADOS UNIDOS – UNIÓN EUROPEA OTRO PASO HACIA LA GLOBALIZACIÓN
Jean
Baptiste Collbert, fue
ministro de
fianzas de Luis XIV, el llamado “Rey Sol”, orador, inteligente,
eficaz, gran parte del esplendor del reinado de Luis XIV se debió a
su brillante gestión. Collbert,
impulsó una política económica llamada “colbertismo” o de
forma más genérica, mercantilismo, su aplicación estuvo asociada
al fortalecimiento de la monarquía absoluta y por lo tanto a la
centralización del poder, y la capacidad e dirigir la economía del
mismo.
El
mercantilismo –aplicado también en otros estados europeos– se
basa en un intervención dirigista del poder político en la
actividad económica y el control de la moneda por parte del Estado,
así como en la unificación del mercado interno, el aumento de la
producción propia -controlando recursos naturales y mercados-, la
protección de la producción local ante la competencia extranjera,
la imposición de aranceles a los productos extranjeros y el
incremento de la oferta monetaria. Estas actuaciones tuvieron como
finalidad última la formación de Estados lo más fuertes posible,
lo que permitió un aumento de la riqueza, una mejora de la calidad
de vida y el aumento de la población europea.
Proteccionismo
frente a liberalismo
El
mercantilismo como concepción tuvo su antítesis en el liberalismo,
el hecho de que las potencias que defendía uno y otro modelo
económico (Francia y Reino Unido) pugnasen por el dominio del
comercio mundial, hizo de este enfrentamiento algo más que una
cuestión ideológica. El liberalismo se fundamenta en el principio
ideológico de
que el
individuo prima por encima del interés colectivo, la economía debe
ser una vector independiente y alejado del control político,
confiando de forma inconsciente en el “mercado” que mediante un
“mecanismo invisible” (sic) autorregula sus diferencias y corrige
las desigualdades sociales, de donde deriva su economicismo
antipolítico. El mundo debe convertirse en un mercado mundial donde
ni leyes ni estado, ni aranceles coarten su funcionamiento. No es de
extrañar que los dos principales críticos del mercantilismo fueran
los pensadores de referencia del liberalismo: Adam
Smith y
especialmente Ricardo.
La
pugnas entra las dos concepciones se en el XVIII
y XIX, y
la primera parte del siglo XX, en el que el liberalismo se fue
imponiendo pero con fuertes resistencias en amplias zonas de Europa.
De
la OMC al Tratado Interatlántico, la creación de un mercando
mundial
Tras
el final de la Segunda Guerra Mundial, se asiste a una liberalización
continua del comercio mundial bajo el impulso de las grandes
instituciones librecambistas y mundialistas como la Organización
Mundial del Comercio (OMC), el Banco Mundial o el Fondo Monetario
Internacional (FMI).
En
esos años el gobierno de los Estados Unidos propone a varios otros
gobiernos la convocatoria de una Conferencia Internacional sobre el
Comercio. En 1947 la ONU recoge esta iniciativa, eligiendo la ciudad
de La Habana para celebrarla, en esa reunión establece el Acuerdo
General de Arancel y Comercio (GATT), suscrito finalmente en Ginebra
el 30 de octubre 1947 por 30 estados. Este GATT se basa en el
principio del libre comercio internacional y en la progresiva
supresión de aranceles y medidas proteccionista. El
GATT ha organizado sucesivas rondas en las que ha ido modelando su
política neoliberal y aumentando el número de países firmantes. En
la última ronda (Uruguay-Marrakesch 1986-1993) el número de estados
firmantes llega a 120 y se constituye la Organización Mundial del
Comercio (OMC) organismo que encargado de unificar las nomenclaturas
arancelarias y de promover el librecambio a nivel mundial, los
gobiernos de los estos miembros de OMC obedecen ciegamente las
instrucciones de la OMC cuyo fin es la unificación del mercado
mundial; hay que destacar que Bruselas
(UE) destaca en este nivel de sumisión al GATT, a pesar de ser
Europa la zona más perjudica del mundo en la aplicación de las
directrices que emana de este organismo, dejando
a nuestras economías sin defensa ante el dumping social y económico
de los productos llegados desde el tercer mundo.
Es
en esta doble dinámica -creación de un mercado mundial y
empobrecimiento de la economía europea- en el que se sitúa el nuevo
Tratado de Libre Comercio entre la UE y EEUU, en cuyo texto se
incluyen artículo que dicen cosas de este tipo:
Una
estrecha asociación transatlántica es un instrumento clave para
favorecer la mundializaicón basada en nuestros valores comunes y en
la perspectiva de
un orden mundial equilibrado en materia económica y política.(Ya
sabemos la idea de “equilibro” que tienen las élites
mundialistas)
…reforzar
el proceso de integración económica transatlántico… mediante la
adopción de un marco en el que progresar en la integración
económica entre la UE y los EEUU mediante la creación de un Consejo
Económico Transatlántico (CET)
El
acuerdo ya ha recibido la “luz verde” por parte de David
Cameron y Angela
Merkeltras
la visita del secretario de Estado norteamericano, John
Kerry en
gira por Europa, que también le llevó a París donde fue recibido
con fumata blanca por el sumiso François
Hollande,
que prometió también el apoyo de Francia al nuevo tratado.
El
acuerdo, además de perpetuar la sumisión económica y política de
la UE ante EEUU, pretende eliminar las restricciones europeas sobre
la importación y comercialización de productos OMG, las
desregularización en materia de protección de datos en favor de
compañías como Google, Facebook o Amazoon, así como la derogación
de la legislación en materia de medio ambiente y no contaminación.
En
su sitio de internet el político y sociólogo Vicenç
Navarro se
sorprende la poca atención mediática que está teniendo la
aprobación de esta tratado, que –como el también afirma– tendrá
fatales consecuencias sobre la capacidad económica y calidad de vida
de las clases populares de la UE. Navarro señala
que –como siempre ocurre en este tipo de tratados– los únicos
beneficiados serán las grandes empresas financieras y de servicios,
cuyos lobbies presionan en Washington y Bruselas para acelerar la
firma del proyecto. Además el Tratado prohibirá el monopolio de los
servicios públicos, como en el terreno de la sanidad por ejemplo, lo
que dejará abierta la puerta abierta al desmantelamiento de la
Seguridad Social y la privatización total del sector.
Que
la clase dirigente europea esté dispuesta a aceptar y firmar este
Tratado que condena a la economía europea a la sumisión, provocará
la pauperización de nuestra clases medias y populares, autorizará
el desmoronamiento del sector público y permitirá atentados contra
nuestra salud, es una prueba más de la necesidad de un cambio de
paradigma político profundo y urgente en clava ecologista, social e
identitaria.
Enric
Ravello
0 commentaires