dissabte, 6 d’abril del 2013

XIPRE EL QUE NO ENS EXPLIQUEN DE LA CRISI

Després de la invasió i posterior ocupació turca del nord de Xipre en 1974 l'actualitat d'aquesta illa mediterrània ha suscitat molt escàs interès en l'opinió pública d'Europa occidental, que va tornar a acordar-se de la seva existència en 2004 quan Xipre –que encara té part del seu territori sota la bota turca- va entrar a formar part de la Unió Europea, passant a formar part de la zona euro en 2008.

La realitat manipulada.
 
Una campanya mediàtica brutal ha precedit –a manera de justificació  apriorística– a les dràstiques mesures preses per la Troica (la UE, el BCE i el FMI) contra Xipre, era necessari preparar a l'opinió pública amb mitjes veritats i mentides completes. Però convé repassar la realitat xipriota, molt allunyada del que ens representaven en la sorra del circ mediàtic.
Xipre representa el 0,3% del PIB de la zona euro. Amb el que el seu impacte en l'economia global europea és realment baix.

En 2004 quan Xipre entra en la UE l'illa rep un al·luvió de capitals russos i la legislació fiscal d'aquell llavors –sobre la qual ningú va protestar– era bàsicament igual que la de 2013.
En 2008 la crisi econòmica va copejar a la illa –igual que a tantes altres economies– a causa de les mesures preses per Brussel·les per “reestructurar” el deute grec, els actius dels bancs xipriotes (que tenien una gran quantitat de bons del tresor grec) van sofrir una brutal desvaloració, repetim per decisió del Eurogrup.

En 2011 Xipre tenia un deute en relació a l'el seu PIB inferior a França, Itàlia i Alemanya. L'economista 
Jacques Sapir, assenyala que els bancs xipriotes tenen avui actius per 7,5 el seu PIB, mentre que la mitjana en la UE és del 3,5.

La recepta de la troica. Justificacions i mentides.

La determinació de la Troica (és a dir la UE, el BCE i el FMI) ha estat la més dràstica i alhora la més arbitrària. Per recuperar la tresoreria necessària i reflotar els bancs, la Troica ha decidit “confiscar” els diners dels comptes bancaris de la illa. Una mesura sense precedents a Europa occidental, paradoxalment una mesura anti-liberal que els neo-liberals han aplicat per defensar a la gran banca. La premsa russa no ha dubtat en qualificar la mesura de “soviètica”.
Les justificacions a tal mesura les hem sentit i llegit repetidament aquests dies. “els diners eren russos i per tant la mesura és lògica”, “Xipre és el refugi de les grans fortunes russes” “a Rússia s'amaga els diners foscos de Rússia”, fins al nefast eurodiputat “verd” icona progre i acusat de pedofilia 
Daniel Cohen-Bendit ha rubricat tals afirmacions.

No obstant això la realitat és ben diferent, segons assenyala l'economista 
Natalia Orlova, solament el 30% dels dipòsits bancaris de Xipre pertanyien a persones de fora de la zona euro. La lluita contra el “blanqueig de diners” és un argument també fràgil doncs si bé les inversions russes a Xipre van ser de 20.000 milions d'euros; les inversions de fons xipriotes cap a Rússia van ser de 130.000 milions d'euros; és a dir va haver-hi més inversió de fons xipriotes a Rússia; que de fons russos a Xipre, una constant que s'ha mantingut tots aquests anys. Segons Marios Zachariadis, professor d'economia a la Universitat de Nicòsia (Xipre): “la proporció de béns estrangers il·legals a Xipre és inferior a la qual hi ha en països com Suïssa o Luxemburg, en un sentit semblant s'ha manifestat el Ministre alemany de finances, Stefan Kampeter, en declarar que “no hi ha cap signe que Xipre fos un dipòsit de diners il·legals i les acusacions de blanqueig de capital contra aquest país no poden ser provades”.

Inicialment el Parlament xipriota no va acceptar les mesures de la Troica, però sí va acceptar l'acord quan es garantia els actius dels comptes inferiors a 100.000 euros i la intervenció d'un percentatge (30-40%) sobre les quals excedeixen aquesta xifra. El que objectivament equival al fet que actius estrangers paguen per la crisi generada per l'economia grega. Ens podem imaginar la resposta d'Estats Units si s'intervinguessin els seus bancs com a conseqüència de la crisi financera d'un tercer país.

Com assenyala 
Gabriele Adinolfi la intervenció de la Troica és una acció gansteril que destrueix l'economia local, confisca l'estalvi, suposa una imposició dictatorial, i acaba amb la concepció de la banca com un dipòsit d'actius. 

El teló de fons: geopolítica i gas.
 
Amb la seva actuació a Xipre la Troica ha complert un doble objectiu. El primer –encara que els portaveus comunitaris hagin intentat desmentir-ho– ha estat usar al petit país mediterrani com a experiment per actuar davant futures crisis bancàries en altres països de la UE. Òbviament l'efecte “col·lateral” ha estat la fugida de capitals estrangers de la UE cap a llocs més segurs.
El segon objectiu, menys airejat per la premsa però de gran importància geopolítica, ha estat l'interès combinat de frenar l'expansió russa a la zona (Brussel·les) i impedir l'acostament EU-Rússia (FMI, que recordem és una organisme “de facto” dominat per Estats Units). Recordem que estem en un context de tensió entre les potències occidentals (amb Estats Units al capdavant) i Rússia per posicionar-se en el Mediterrani Oriental (Xipre, Grècia i l'agressió a Síria han d'entendre's en aquest context).

Recentment es van descobrir nous i importants jaciments de gas en sòl xipriota. Rússia, Turquia i el tàndem Regne Unit-Israel lluiten pel control d'aquests jaciments. La intervenció bancària a Xipre té molt a veure amb el desig de la Troica d'allunyar la influència russa de la zona.
Però és més, se sap que Rússia ha declarat repetides vegades la seva intenció d'assumir part del deute grec o d'ajudar a Atenes amb ingents quantitats d'Euros. És part de la gran aposta russa en els Balcans i el Mediterrani oriental. Crear una zona ortodoxa-pro russa que graviti entorn de Moscou i s'allunyi de Brussel·les: Sèrbia-Grècia-Xipre seria aquest eix ortodox pro-rus que Moscou està ja construint. Per a això Moscou compta amb un factor determinant, el suport i la vinculació emocional que senten grecs i xipriotes pel món rus-ortodoxos. No és casual que hagi estat precisament el líder de l'església ortodoxa a Xipre el que hagi demanat aquests dies la sortida del país de la UE.

Per tots aquests factors, la “crisi” de Xipre posa en clar una vegada més la malaptesa i la ineficàcia de la UE, una institució que s'entela a actuar contra els interessos econòmics i geopolítics dels pobles europeus. 

Enric Ravello


CHIPRE: LO QUE NO NOS CUENTAN DE LA CRISIS






Después de la invasión y posterior ocupación turca del norte de Chipre en 1974 la actualidad de estas isla mediterránea ha suscitado muy escaso interés en la opinión pública de Europa occidental, que volvió a acordarse de su existencia en 2004 cuando Chipre –que aún tiene parte de su territorio bajo la bota turca- entró a formar parte de la Unión Europea, pasando a formar parte de la zona euro en 2008.
La realidad manipulada.

Una campaña mediática brutal ha precedido –a modo de justificación apriorística– a las drásticas medidas tomadas por la Troika (la UE, el BC y el FMI) contra Chipre, era necesario preparar a la opinión pública con medidas verdades y mentiras completas. Pero conviene repasar la realidad chipriota, muy alejada de lo que  nos representaban en la arena del circo mediático.
Chipre representa el 0,3% del PIB de la zona euro. Con lo que su impacto en la economía global europea es realmente bajo.
En 2004 cuando Chipre entra en la UE la isla recibe  un aluvión de capitales rusos y la legislación fiscal de aquel entonces –sobre la que nadie protestó– era básicamente igual que la de 2013.
En 2008 la crisis económica golpeó a la isla –igual que a tantas otras economías– debido a las medidas tomadas por Bruselas para “reestructurar” la deuda griega, los activos de los bancos chipriotas (que tenían una gran cantidad de bonos del tesoro griego) sufrieron una brutal desvalorización, repetimos por decisión del Eurogrupo.
En 2011 Chipre tenía una deuda en relación al su PIB inferior a Francia, Italia y Alemania. El economista Jacques Sapir, señala que los bancos chipriotas tienen hoy activos por 7,5 su PIB, mientras que la media en la UE es del 3,5.
La receta de la troika. Justificaciones y mentiras.
La determinación de la Troika (es decir la UE, el BCE y el FMI) ha sido la más drástica y a la vez la más arbitraria. Para recuperar la tesorería necesaria y reflotar los bancos, la Troika ha decidido “confiscar” el dinero de las cuentas bancarias de la isla.  Una medida sin precedentes en Europa occidental, paradójicamente una medida anti-liberal que los neo-liberales han aplicado para defender a la gran banca. La prensa rusa no ha dudado en califica la medida de “soviética”.
Las justificaciones a tal medida las hemos oído y leído repetidamente estos días. “el dinero era ruso y por lo tanto la medida es lógica”, “Chipre es el refugio de las grandes fortunas rusas” “en Rusia se esconde el dinero oscuro de Rusia”, hasta el nefasto eurodiputado “verde” icono progre y acusado de pedofilia Daniel Cohen-Bendit ha rubricado tales afirmaciones.
Sin embargo la realidad es bien diferente, según señala  la economista Natalia Orlova, solamente el 30% de los depósitos bancarios de Chipre pertenecían a personas de fuera de la zona euro. La lucha contra el “blanqueo de dinero” es un argumento también frágil pues si bien las inversiones rusas en Chipre fueron de 20.000 millones de euros; las inversiones de fondos chipriotas hacia Rusia fueron de 130.000 millones de euros; es decir hubo más inversión de fondos chipriotas en Rusia; que de fondos rusos en Chipre, una constante que se ha mantenido todos estos años. Según Marios Zachariadis, profesor de economía en la Universidad de Nicosia (Chipre): “la proporción de bienes extranjeros ilegales en Chipre es inferior a la que hay en países como Suiza o Luxemburgo, en un sentido parecido se ha manifestado el Ministro alemán de finanzas,Stefan Kampeter, al declarar que “no hay ningún signo de que Chipre fuera un depósito de dinero ilegal y las acusaciones de blanqueo de capital contra ese país no pueden ser probadas”.
Inicialmente el Parlamento chipriota no aceptó las medidas de la Troika, pero sí aceptó el acuerdo cuando se garantía los activos de las cuentas inferiores a 100.000 euros y la intervención de un porcentaje (30-40%) sobre las que exceden esa cifra. Lo que objetivamente equivale a que activos extranjeros paguen por la crisis generada por la economía griega.  Nos podemos imaginar la respuesta de Estados Unidos si se intervinieran sus bancos como consecuencia de la crisis financiera de un tercer país.
Como señala Gabriele Adinolfi la intervención de la Troika es una acción gansteril que destruye la economía local, confisca el ahorro, supone una imposición dictatorial, y termina con la concepción de la banca como un depósito de activos.
El telón de fondo: geopolítica y gas.
Con su actuación en Chipre la Troika ha cumplido un doble objetivo. El primero –aunque los portavoces comunitarios hayan intentado desmentirlo– ha sido usar al pequeño país mediterráneo como experimento para actuar ante futuras crisis bancarias en otros países de la UE. Obviamente el efecto “colateral” ha sido la fuga de capitales extranjeros de la UE hacia lugares más seguros.
El segundo objetivo, menos aireado por la prensa pero de gran importancia geopolítica, ha sido el interés combinado de frenar la expansión rusa en la zona (Bruselas) e impedir el acercamiento EU-Rusia (FMI, que recordemos es una organismo “de facto” dominado por Estados Unidos). Recordemos que estamos en un contexto de tensión entre las potencias occidentales (con Estados Unidos a la cabeza) y Rusia por posicionarse en el Mediterráneo Oriental (Chipre, Grecia y la agresión a Siria deben entenderse en este contexto).
Recientemente se descubrieron nuevos e importantes yacimientos de gas en suelo chipriota.  Rusia, Turquía y el tándem Reino Unido-Israel luchan por el control de estos yacimientos. La intervención bancaria en Chipre tiene mucho que ver con el deseo de la Troika de alejar la influencia rusa de la zona.
Pero es más, se sabe que Rusia ha declarado repetidas veces su intención de asumir parte de la deuda griega o de ayudar a Atenas con ingentes cantidades de Euros. Es parte de la gran apuesta rusa en los Balcanes y el Mediterráneo oriental. Crear una zona ortodoxa-pro rusa que gravite en torno a  Moscú y se aleje de Bruselas: Serbia-Grecia-Chipre sería ese eje ortodoxo pro-ruso que Moscú está ya construyendo. Para ello Moscú cuenta con un factor determinante, el apoyo y la vinculación emocional que sienten griegos y chipriotas por el mundo ruso-ortodoxos. No es casual que haya sido precisamente el líder de la iglesia ortodoxa en Chipre el que haya pedido estos días la salida del país de la UE.
Por todos estos factores, la “crisis” de Chipre pone en claro una vez más la torpeza y la ineficacia de la UE, una institución que se empaña en actuar contra los intereses económicos y geopolíticos de los pueblos europeos. 

Enric Ravello

Share this post
  • Share to Facebook
  • Share to Twitter
  • Share to Google+
  • Share to Stumble Upon
  • Share to Evernote
  • Share to Blogger
  • Share to Email
  • Share to Yahoo Messenger
  • More...

0 commentaires

Traductor / Translate

 
© Enric Ravello Barber
Designed by BlogThietKe Cooperated with Duy Pham
Released under Creative Commons 3.0 CC BY-NC 3.0
Posts RSSComments RSS
Back to top