En
la seva recent visita a Espanya, el primer ministre turc, Recep
Erdogan, ha recollit el compromís i
el suport del president del Govern, Mariano
Rajoy, a la candidatura d'ingrés
del seu país en la Unió Europea. En aquest assumpte, com en altres
punts, Rajoy marca una línia de continuïtat amb la política
exterior de Rodríguez Zapatero.
PP, PSOE i tots els partits de l'arc parlamentari són favorables a
la presència de Turquia en el marc de la Unió.
Rajoy,
i la resta de dirigents de l'Europa comunitària, evidencien de nou
la fractura entre la societat real i la societat oficial. Les
enquestes realitzades fa no gaire temps reflectien que la immensa
majoria dels espanyols estan en contra d'aquesta hipotètica
incorporació turca. Coincideixen els analistes en què va ser
precisament aquest rebuig el que va motivar el vot en contra al
Tractat de Lisboa a França i als Països Baixos, recordem que en
aquests últims el “No” va arribar als dos terços dels votants.
Després
d'una mica més d'un any de parèntesi, a causa del canvi de política
exterior al Govern d'Ankara i la seva aposta pel neo-otomanisme,
l'executiu turc ha tornat a cridar a la porta de Brussel·les.
L'entrada de Turquia en la UE suposaria el major cop contra les
institucions europees, qüestió que per la seva transcendència,
aquesta qüestió va a convertir-se en prioritària en els propers
anys. És convenient elaborar una bateria argumental sòlida i
coherent per transmetre a l'opinió pública la dimensió i
importància d'aquest greu problema.
Argument
territorial. Turquia basa les seves
pretensions d'entrar en la UE per tenir una petita part del seu
territori –23.700 km2- en el nostre continent, aproximadament un 3%
de la seva superfície. Un argument que fins i tot sentim als
polítics espanyols, que semblen oblidar-se que un 2% del territori
espanyol està a Àfrica (Canàries, Ceuta i Melilla) i no per això
Espanya pot ser considerat un país africà. Algo similar, però molt
més desequilibrat, passa amb Dinamarca i Groenlàndia, però no crec
que el govern de Copenhaguen pretengui formar part de la Unió
d'Estats Americans (UEA).
Cal
assenyalar que la trucada Turquia europea és la històrica Tracia
oriental. Només un enfrontament entres les potències europees, va
evitar que en el segle XIX aquest territori anés arrabassat al
control otomà, completant l'alliberament dels Balcans, i
incorporant-ho a Bulgària o a Grècia.
Argument
conceptual. Sens dubte el més
important i al mateix temps fàcilment rebatible. Sentim a
l'oligarquia polític-mediàtica afirmar que si “Turquia es
occidentaliza haurà de formar part de la UE”. La pregunta és i si
es occidentaliza el Marroc, o Egipte o Kazastán?, també poden
integresar? Absurd.
Ser
europeu és participar d'un patrimoni comú històric-cultural, del
que no es pot formar part “occidentalizant-se o no”. Europa és
una realitat identitària definida, no una sèrie de “valors
occidentals” als quals cadascun s'adhereix de forma capritxosa i
temporal.
Aquest
és el mateix principi de la “ciutadania de papers” avui tan
defensada pels partits políticament correctes. Que donen DNI i
nacionalitat a tots els que “comparteixin unes normes de
convivència” (que normalment tampoc comparteixen), independentment
del seu origen. Una vegada més, identitat contra mundialisme
cosmopolita. La mateixa dialèctica en diferents nivells.
Argument
demogràfic. Si s'incorporés a la
UE, Turquia seria avui mateix el segon Estat més poblat de la Unió.
Amb els seus 72
milions i mitjà d'habitants, només estaria per darrere d'Alemanya.
Amb la seva altíssima taxa de
creixement demogràfic, vertiginosa comparada amb la resta d'Estats
de la UE, en 2018 estarà prop dels 100 milions d'habitants, molt per
sobre d'Alemanya i de qualsevol altre membre europeu. Això
significa que seria l'Estat amb major representació al Parlament
d'Estrasburg, en el qual es formaria un grup parlamentari islamista
de gran importància.
Cal
recordar que la Constitució turca contempla la possibilitat de donar
nacionalitat turca a tots els habitants dels estats turcófons de
l'Àsia central que ho sol·liciten (Uzbekistan, Turquemistán,
Kazastán, Tadjikista o Kirguizia). Uns 100 milions més d'habitants
que si Turquia anés membre de la UE, podrien adquirir també la
ciutadania comunitària.
Segons
estudis publicats, si Turquia entrés en la UE, aproximadament un
terç de la seva població emigraria a Europa occidental, on podrien
instal·lar-se sense el menor problema en ser ciutadans comunitaris
de ple dret.
Argument
sanitari. La Unió Europa té els
anomenats Punts d'Inspecció Fitosanitaris (PIF) on es controla i
garanteix la seguretat i salubritat dels aliments que arriben al
nostre territori procedents de tercers països. Atès que els països
no comunitaris (entre ells Turquia) no tenen les mateixes garanties
de producció i inspecció higiènica, els controls als quals se
sotmeten aquestes mercaderies peribles en els PIFs es basen en
criteris molt rigorosos amb la finalitat d'assegurar la protecció de
la salut dels ciutadans europeus, sent molts d'ells rebutjats per no
complir els requisits exigits. L'entrada de Turquia en la UE,
provocarà que els seus productes ja no passen aquests controls i
suposa que els aliments que importen en la UE d'aquest país
(avellanes, cigrons, festucs, caragols, llenties, etc.) arribaran a
les prestatgeries dels nostres supermercats sense cap control
sanitari previ, ni per part dels productors turcs, ni de les
autoritats comunitàries que ja no tindran potestat de revisar unes
mercaderies produïdes a l'interior de la UE.
Argument
geopolític Brussel·les hauria
de tallar qualsevol conversa amb Ankara mentre Turquia segueixi
ocupant militarment el nord d'un estat membre de la UE com és Xipre.
El contrari és una humiliació diplomàtica i una intolerable mostra
de debilitat.
D'altra
banda l'entrada de Turquia en la UE suposaria que aquesta se
subordinés encara més als interessos de l'OTAN i els EUA. Recordem
que Turquia és el segon exèrcit de l'OTAN i manté una aliança
preferencial amb Washington.
També
cal assenyalar que amb la incorporació de Turquia, la UE faria
frontera amb països tan conflictius i inestables com l'Iraq i Síria
i inclouria en el seu si al Kurdistan turc. Una permanent
inestabilitat i crisi prebélica que afectarien de ple a tota la Unió
Europea.
Arguments
de seguretat ciutadana. Des de 2004,
el tràfic d'heroïna a través dels Balcans ha explotat: 4 tones
d'heroïna travessaven la ruta balcànica en 2003, en 2004 van passar
a 10 tones; des de llavors el tràfic manté un constant augment. La
màfia turca és l'encarregada de la producció i el tràfic
d'aquesta mortal substància. Segons Scotland Yard “la màfia turca
és l'organització més mortífera que actua en el Regne Unit”,
assenyalant que 3 o 4 families turques controlen el 80% del marcat de
l'heroïna a les illes Britàniques. Un percentatge similar al de la
resta de països comunitaris.
Una
màfia turca que sempre ha tingut implicacions clares amb les
autoritats estatals turques i que, ara podria establir-se a Europa
sense el menor control fronterer.
Després
de la lectura d'aquestes línies, ningú pot ignorar la importància
de la vital qüestió a la qual ens enfrontem tots els europeus. Els
identitaris som de nou la primera línia de resistència davant
aquesta embogida decisió dels nostres polítics de pretendre obrir
les portes d'Europa al cavall de Troia turc.
Enric
Ravello
NO A LA ENTRADA DE TURQUÍA EN LA UNIÓN EUROPEA (I). MOTIVOS PARA UNA NEGATIVA
En
su reciente visita a España, el primer ministro turco,Recep
Erdogan,
ha recogido el compromiso y el apoyo del presidente del
Gobierno, Mariano
Rajoy,
a la candidatura de ingreso de su país en la Unión Europea. En este
asunto, como en tantos otros, Rajoy marca
una línea de continuidad con la política exterior de Rodríguez
Zapatero.
PP, PSOE y todos los partidos del arco parlamentario son favorables a
la presencia de Turquía en el marco de la Unión.
Rajoy,
y el resto de dirigentes de la Europa comunitaria, evidencian de
nuevo la fractura entre la sociedad real y la sociedad oficial. Las
encuestas realizadas hace no mucho tiempo reflejaban que la inmensa
mayoría de los españoles están en contra de esta hipotética
incorporación turca. Coinciden los analistas en que fue
precisamente este rechazo lo que motivó el voto en contra al Tratado
de Lisboa en Francia y en los Países Bajos, recordemos que en estos
últimos el “No” llegó a los dos tercios de los votantes.
Después
de algo más de un año de paréntesis, debido al cambio de política
exterior en el Gobierno de Ankara y su apuesta por el neootomanismo,
el ejecutivo turco ha vuelto a llamar a la puerta de Bruselas. La
entrada de Turquía en la UE supondría el mayor golpe contra las
instituciones europeas, cuestión que por su transcendencia, esta
cuestión va a convertirse en prioritaria en los próximos años. Es
conveniente elaborar una batería argumental sólida y coherente para
transmitir a la opinión pública la dimensión e importancia de este
grave problema.
Argumento
territorial. Turquía
basa sus pretensiones de entrar en la UE en tener una pequeña parte
de su territorio –23.700 km2- en nuestro continente,
aproximadamente un 3% de su superficie. Un argumento que incluso
oímos a los políticos españoles, que parecen olvidarse de que un
2% del territorio español está en África (Canarias, Ceuta y
Melilla) y no por eso España puede ser considerado un país
africano. Algo similar, pero mucho más desequilibrado, pasa con
Dinamarca y Groenlandia, pero no creo que el gobierno de Copenhague
pretenda formar parte de la Unión de Estados Americanos (UEA).
Hay
que señalar que la llamada Turquía europea es la histórica Tracia
oriental. Sólo un enfrentamiento entras las potencias europeas,
evitó que en siglo XIX ese territorio fuese arrebatado al control
otomano, completando la liberación de los Balcanes, e incorporándolo
a Bulgaria o a Grecia.
Argumento
conceptual Sin
duda el más importante y al mismo tiempo fácilmente rebatible.
Oímos a la oligarquía político-mediática afirmar que si “Turquía
se occidentaliza deberá formar parte de la UE”. La pregunta es ¿y
si se occidentaliza Marruecos, o Egipto o Kazastán?, ¿también
pueden integrase? Absurdo.
Ser
europeo es participar de un patrimonio común histórico-cultural,
del que no se puede formar parte “occidentalizándose o no”.
Europa es una realidad identitaria definida, no una serie de “valores
occidentales” a los que cada uno se adhiere de forma caprichosa y
temporal.
Éste
es el mismo principio de la “ciudadanía de papales” hoy tan
defendida por los partidos políticamente correctos. Que dan DNI y
nacionalidad a todos los que “compartan unas normas de convivencia”
(que normalmente tampoco comparten), independientemente de su origen.
Una vez más, identidad contra mundialismo cosmopolita. La misma
dialéctica en distintos niveles.
Argumento
demográfico Si
se incorporara a la UE, Turquía sería hoy mismo el segundo Estado
más poblado de la Unión. Con sus 72 millones y medio de habitantes,
sólo estaría por detrás de Alemania. Con su altísima tasa de
crecimiento demográfico, vertiginosa comparada con el retro de
Estados de la UE, en 2018 estará cerca de los 100 millones de
habitantes, muy por encima de Alemania y de cualquier otro miembro
europeo. Eso
significa que sería el Estado con mayor representación en el
Parlamento de Estrasburgo, en el que se formaría un grupo
parlamentario islamista de gran importancia.
Hay
que recordar que la Constitución turca contempla la posibilidad de
dar nacionalidad turca a todos los habitantes de los estados
turcófonos del Asia central que lo soliciten (Uzbekistán,
Turquemistán, Kazastán, Tadjikistán o Kirguizia). Unos 100
millones más de habitantes que si Turquía fuese miembro de la UE,
podrían adquirir también la ciudadanía comunitaria.
Según
estudios publicados, si Turquía entrase en la UE, aproximadamente un
tercio de su población emigraría a Europa occidental, donde podrían
instalarse sin el menor problema al ser ciudadanos comunitarios de
pleno derecho.
Argumento
sanitario. La
Unión Europa tiene los llamados Puntos de Inspección Fitosanitarios
(PIF) donde se controla y garantiza la seguridad y salubridad de los
alimentos que
llegan a nuestro territorio procedentes de
terceros países. Dado que los países no comunitarios (entre ellos
Turquía) no tienen las mismas garantías de producción e inspección
higiénica, los controles a los que se someten estas mercancías
perecederas en los PIFs se basan en criterios muy rigurosos con el
fin de asegurar la protección de la salud de los ciudadanos
europeos, siendo muchos de ellos rechazados por no cumplir los
requisitos exigidos. La entrada de Turquía en la UE, provocará que
sus productos ya no pasen estos controles y supone
que los alimentos que importan en la UE de ese país (avellanas,
garbanzos, pistachos, caracoles, lentejas, etc.) llegarán a las
estanterías de nuestros supermercados sin ningún control sanitario
previo, ni por parte de los productores turcos, ni de las autoridades
comunitarias que ya no tendrán potestad de revisar unas mercancías
producidas en el interior de la UE.
Argumento
geopolítico Bruselas
debería cortar cualquier conversación con Ankara mientras Turquía
siga ocupando militarmente el norte de un estado miembro de la UE
como es Chipre. Lo
contrario es una humillación diplomática y una intolerable muestra
de debilidad.
Por
otro lado la entrada de Turquía en la UE supondría que ésta se
subordinase aún más a los intereses de la OTAN y los EEUU.
Recordemos que Turquía es el segundo ejército de la OTAN y mantiene
una alianza preferencial con Washington.
También
hay que señalar que con la incorporación de Turquía, la UE haría
frontera con países tan conflictivos e inestables como Irak y Siria
y incluiría en su seno al Kurdistán turco. Una
permanente inestabilidad y crisis prebélica que afectarían de lleno
a toda la Unión Europea.
Argumentos
de seguridad ciudadana. Desde
2004, el tráfico de heroína a través de los Balcanes ha explotado:
4 toneladas de heroína atravesaban la ruta balcánica en 2003, en
2004 pasaron a 10 toneladas; desde entonces el tráfico mantiene un
constante aumento. La mafia turca es la encargada de la producción y
el tráfico de esta mortal sustancia. Según Scotland Yard “la
mafia turca es la organización más mortífera que actúa en el
Reino Unido”, señalando que 3 ó 4 familiar turcas controlan el
80% del marcado de la heroína en las islas Británicas. Un
porcentaje similar al del resto de países comunitarios.
Una
mafia turca que siempre ha tenido implicaciones claras con las
autoridades estatales turcas y que, ahora podría establecerse en
Europa sin el menor control fronterizo.
Tras
la lectura de estas líneas, nadie puede ignorar la importancia de la
vital cuestión a la que nos enfrentamos todos los europeos. Los
identitarios somos de nuevo la primera línea de resistencia ante
esta enloquecida decisión de nuestros políticos de pretender abrir
las puertas de Europa al caballo de Troya turco.
Enric
Ravello
0 commentaires