Durant
anys CiU ha representat la centralitat política catalana. Cal
reconèixer que durant anys ha mantingut un alt grau d'implicació
amb la societat civil catalana, que va veure durant dècades en CiU
l'opció política que millor defensava els seus interessos.
Avui
ens atrevim a dir que aquest paper, no només ha acabat, sinó que
CiU anuncia els mateixos símptomes que van portar a la Democràcia
Cristiana italiana –amb un paper previ semblant a CiU– al
daltabaix electoral, la desafecció social i la marginalitat
política. Volem recordar que precisament després de l'ensulsiada de
la DC, es va produir l'ascens de formacions com a Lega Nord, un
fenomen que –mutatis
mutandis–
bé pot tenir el seu paral·lelisme a Catalunya.
Sens
dubte el fet que CiU hagi convocat unes eleccions-referèndum ad hoc-
en les quals no va a treure la majoria absoluta, és el primer indici
del que assenyalem, un procés de deterioració del que només són
culpables els seus dirigents. Són molts els errors, excessives les
decepcions, i massa contradiccions. Nosaltres ens atrevim a
resumir-les en tres punts:
-el
virus de la corrupció: No és el lloc d'enumerar els casos de
corrupció personal i política que afecten a dirigents de CiU. El
determinant és que la societat catalana veu a CiU com un partit
corrupte, fins i tot entre els seus votants la sensació que es
percep és que l'opacitat i el frau és un problema intern que no pot
obviar-se. I la perspectiva per als anys vinguts és pitjor; les
noves generacions de dirigents de CiU, el “relleu” de la vella
guàrdia, no semblen precisament inspirar confiança. Oriol
Pujol és
un personatge sobre el qual planegen massa sospites per al poc temps
que porta en la primera línia política.
Tagentopoli
va destruir a la Democràcia Cristiana i va enfonsar la Primera
República Italiana. La seva sombra és llarga, arriba –almenys–
fins al Palau de la Música de Barcelona.
-neoliberalisme
salvatge. Mes és un ultraliberal convençut, encara que no
convincent. Sota el seu lideratge CiU ha abandonat els pocs
plantejaments de justícia social que podria arribar del seu sector
democristiano. CiU avui aposta clarament per la privatització dels
sectors públics, per l'abandó de les classes populars, per negar
qualsevol mesura proteccionista a la producció i al comerç local.
No és d'estranyar que durant aquests dos anys de legislatura la
majoria de les seves propostes hagin estat aprovades amb el suport
d'un altre partit neoliberal com és el PP; el que és més estrany
és que una societat civil solidària i amb fort sentit social, com
la catalana, li segueixi votant. Augurem que també per aquí CiU va
a perdre suport electoral.
-immigració
i inversió demogràfica: Fa una dècada,Marta Ferrusola, la dona
de Jordi
Pujol, assenyalava que les esglésies romàniques catalanes perdrien
la seva utilitat a favor de les mesquites. Les seves paraules han
resultat profètiques. La contradicció és que el que ella
assenyalava com un problema, s'està convertint en una dramàtica
realitat per gràcia i obra del seu partit CiU.
L'aposta
de CiU pels anomenats eufemísticament “nous catalans” (que no
són ni nous ni molt menys catalans) és la major agressió
imaginable que pot fer-se contra Catalunya el seu futur i la seva
identitat. Gens tan greu com recolzar i subvencionar la invasió
demogràfica del país a favor dels immigrants extraeuropeus i en
contra dels catalans autòctons. Amb aquesta absurda política CiU es
converteix en el promotor d'una futura (pseudo) Catalunya islamitzada
i multicultural, on els catalans passin a ser una minoria en recessió
demogràfica i política.
No
dubtem que els estrategues de CiU han percebut totes aquestes
circumstàncies i les immediates conseqüències que poden implicar
per a la seva formació. Precisament per això han avançat unes
eleccions en les quals pretenen tapar els problemes reals que,
generats per ells, afecten als catalans, amb una cortina de fum d'una
independència mal pensada, malament comunicada, improvisada, sense
el suport d'Europa, i que no només té el perill de fracturar a la
societat catalana, sinó que també pot trencar internament a
l'electorat de CiU.
Enric
Ravello i Barber
0 commentaires