C´s
–el grafisme del qual recorda a alguna sèrie nord-americana–
apareix en l'enquestes amb una intenció de vot superior a l'assolida
en comicis anteriors. C´s és una formació que ha explicat des del
seu naixement amb un tracte de favor de la gran premsa, sense la qual
difícilment hagués aconseguit irrompre políticament. Diguem que
aquesta complicitat mediàtica ha estat condició sine qua non per al
seu ascens i, segurament també les enquestes publicades siguin un
suport d'aquests mateixos mitjans periodístics perquè C´s
reaparegui després del seu fracàs en les últimes eleccions
municipals.
Després
d'un intercanvi de missatges a la xarxa social twiter amb un dels
seus membres, vaig acceptar llegir el seu programa. Haig de dir que
em sembla un programa superficial, sense anàlisis profundes i sense
solucions concretes. La gran part del text ho ocupa les ja sabudes
posicions del partit sobre la qüestió de la independència/no
independència, a més d'uns quants llocs comuns contra la corrupció,
però sense proposar en cap cas mesurades polítiques ni judicials
d'envergadura contra els implicats en la mateixa. Però, sens dubte,
hi ha dos aspectes claus, dos aspectes determinants per al votant
català i per a la nostra formació –Plataforma per Catalunya–
sobre els quals no puc deixar de comentar les conclusions que deriven
de la lectura del mateix.
En
els punts dedicats a la crisi, C´s evita analitzar les causes
profundes de la mateixa i per tant no és capaç de donar solucions
de calat. Existeixen uns comentaris deslavatzats sobre la
culpabilitat de el “nacionalisme” en la gènesi de la crisi,
alguna cosa tan demagògic i fals com quan Mes diu que la culpa és
“de Madrid”: la crisi actual és un fenomen profund, de caràcter
estructural i de dimensió europea, que no es pot explicar amb
aquests arguments de curt abast i de tint electoralista.
La
crisi –alguna cosa que no assenyala C´s– és conseqüència del
deute –de qüestionable legitimitat–, d'un model basat en
l'economia especulativa i, molt especialment, en la
desindustrialització que ha provocat que les nostres economies
deixin de produir amb la lògica conseqüència de l'atur i
l'empobriment. I el conjunt d'aquests factors els que defineixen un
sistema: el neoliberalisme, que en el seu fracàs ha provocat aquesta
situació actual.
C´s
participa del paradigma ideològic neoliberal –i no només en el
seu vector econòmic– i des del mateix mai es podran posar
solucions reals que definitivament ens allunyen d'aquest cicle
depressiu. El neoliberalisme ha provocat la crisi i per sortir d'ella
cal trencar amb el mateix i proposar un sistema econòmic alternatiu.
Catalunya i Europa deuen necessàriament recuperar polítiques
aranzelàries per defensar-se de la invasió de productes arribats de
Xina i de països del tercer món, fabricats amb dúmping social i
ecològic.
Només
una determinada política duanera que eviti aquest devessall serà la
condició necessària perquè Catalunya i Europa puguin recuperar la
seva capacitat de producció industrial. Perquè sense producció i
reindustrialització mai hi haurà recuperació econòmica.
C´s
assenyala la necessitat de defensa del sector agrícola català, la
qual cosa és cert, però d'igual manera, no es podrà fer sense
mesura de protecció a la nostra producció agro-pecuària. Per posar
un exemple, si es permet que l'avellana turca entri en la UE a menor
preu que l'avellana de Lleida, l'avellana de Lleida estarà
condemnada a la desaparició.
Cap
plantejament rupturista tampoc a l'hora d'assenyalar els culpables
d'aquest desastre econòmic: banquers i polítics,
Tremendament
negatiu ens sembla el posicionament de C´s en una qüestió tan clau
com és el fenomen migratori i el procés de reversió demogràfica
al que s'enfronta Catalunya i que amenaça amb canviar la nostra
fisonomia europea per transformar-nos en una societat multicultural
d'acord amb els principis mundialista que enarbora C´s.
En
les antípodes de la nostra posicions identitàries, estan les
afirmacions que es llegeixen al programa de C´s “la suma
d'identitats constituirà més que clatell un avantatge”, hem vist
que aquesta suma d'identitats no només és rebutjable sinó que no
objectivament no es realitza i assistim a les societats
multiculturals i multiconflictives on el nivell de enfrontament entre
identitats diverses és latent i patent: la tensió permanent entre
catalans i musulmans, xinesos i sud-americans és la prova del que
diem.
Evidentment
quan C´s diu que Catalunya som “tots” es refereix també és els
immigrants extraeuropeus als quals decideixi la següent frase “la
immigració ha facilitat el creixement econòmic” ocultant que
només ha facilitat l'enriquiment de les patronals que les van usar
com a mà d'obra barata i com a mecanisme de pressió laboral i
salarial contra els treballadors autòctons, per no parlar del
terrible impacte econòmic sobre la Seguretat Social, l'educació o
les subvencions públiques. C´s afegeix al seu programa “cal
facilitar la inserció social, laboral i empresarial de l'immigrant”,
sorprenent i indignant afirmació quan l'atur entre les famílies
catalanes és inassumible. És manifesta la insalvable distància
entre aquesta postura de Cs i la que defensem en Plataforma per
Catalunya des d'on demanem la repatriació d'immigrants il·legals,
dels aturats de llarga durada, el tancament de fronteres a noves
arribades i la prioritat absoluta i exclusiva de la nostra gent en
treball, educació vivència i ajudes socials.
Per
descomptat ni una sola paraula al programa de C´s sobre la
competència deslleial que el comerç xinès i pakistanès exerceix
contra l'autòcton, i ni una mesura en defensa d'aquesta i ni una
sola proposta per promocionar la família i la natalitat catalana, en
un moment en el qual ens juguem el futur demogràfic dels nostres.
Hem
volgut escriure aquestes línies per posar negre sobre blanc les
posicions de C´s i deixar clar als nostres lectors el que significa
recolzar a C´s.
Enric Ravello i Barber
0 commentaires