diumenge, 24 de juny del 2012

GRÈCIA: ENTRE EL XANTATGE I LA SÍNDROME D'ESTOCOLM

Les eleccions gregues han segut tot un exemple del nou tipus de campanya electoral que s'aveïna, ja no importen tant la propaganda, els debats, els mítings o la capacitat de generar simpatia dels candidats, entra en joc un nou factor que en aquest cas ha estat definitiu: la pressió internacional i les campanyes mediàtiques estrangeres capaces de condicionar el vot dels ciutadans d'un determinat país, no en benefici seu, sinó d'interessos internacionals aliens, i moltes vegades contraposats a les necessitats i a la sobirania del país que celebra les eleccions.

Poques setmanes abans dels segons comicis legislatius hel·lens, repetits -segurament perquè els resultats primers no eren els “adequats” per als creditors del país que van veure com podria perillar la devolució dels seus préstecs- la president del Fons Monetari Internacional, la cruel 
Cristine Lagarde, declarava en The Guardian que ja era hora del que els grecs menjassen menys i paguessen més imposts, fent comentaris jocosos sobre el fet que augmenteix el nombre de nens grecs que mor de gana. Aquestes declaracions –pur xantatge terrorista- han estat acompanyades de continus advertiments d'Angela Merkel i altres dirigents de la troica assenyalant la “necessitat” que a Grècia guanyassen els partidaris de retornar el deute i de seguir a ulls clucs els dictats dels creditors.

La pressió va fer el seu efecte, en una recent enquesta es confirmava que més del 65% dels grecs havien votat baix la influència dels advertiments estrangers. Al final el resultat va ser el desitjat per la troica i la conservadora i submissa Nova Democràcia (ND), s'alçava amb el triomf electoral en aconseguir el 29,66, darrere quedava la formació esquerrana Syriza amb el 26,89%, que també en les dues setmanes anteriors a les votacions havia “rebaixat” clarament el seu parament contra la UE i es manifestava a favor de la permanència de Grècia en l'euro. La composició final del nou executiu hel·lè tranquilitza als despatxos de Berlín i Wall Street, una coalició entre ND, els socialistes del PASOK (12,29%) i l'esquerra moderada de 
Dimar (6,24%) és la garantia de la submissió i la genuflexió davant els seus interessos.

El xantatge al que ens hem referit en aquestes línies ha vingut reforçat per una certa síndrome d'Estocolm d'una banda important de l'electorat grec. Ja que el “resultat” venia imposat des de fora, hagués segut un signe de salut política, exigir als partits oficialistes renovar el seu equip dirigent, per no tenir a veure de nou al govern a les acarones persones que van arruïnar el país, van falsificar les dades, i van demostrar la seua ineptitud i ineficàcies cròniques. El nou primer ministre 
Antonis Samarás, aquell que va ser tan “dur” amb la República exiugoslava de Macedònia a la qual va impedir usar aquest nom en considerar el seu país l'únic legítim hereu de la memòria d'Alejandro Magno, però que és incapaç de tossir en presència de Merkel o de Lagarde, serà de nou el que dirigirà el rumb de la nació hel·lena. Al seu torn el ministre de Finança, serà ni més ni menys que Vassilios Rapanos. Fins ara president de la patronal bancària grega i del Banc Nacional de Grècia, el major banc privat del país que ha rebut ingents injeccions de diners públics –tan necessari per a altres coses- . Aquest nou govern ofereix dubtes més que raonables d'estar en condicions de redreçar el rumb del país, el primer ministres Samaras va tenir aquesta setmana un despreniment de retina, mentre que Rapanos va sofrir un infart en el seu despatx del que va ser atès ràpidament en una clínica, privada per descomptat. La primera mesura d’aquest feble govern ha segut sol·licitar una pròrroga de dos anys l'ajust, suposem que la troica la hi concedirà per evitar que s'esfonse en els propers mesos.

La campanya mediàtica internacional tenia un segon objectiu, aquesta vegada no assolit: impedir que la formació Alba Daurada (AD) revalidés la seua presència al Parlament. Per contra AD pràcticament repetia resultat 6,87% (enfront del 6,92% de maig) i confirmava 18 diputats (al maig havien segut 21). El que contradiu fonamentalment l'argument usat pels mitjans internacionals que presentaven a AD com un grup de violents marginals, una anàlisi que ja assenyalem com a buit de contingut i en certa mesura pueril: desqualificar el que no agrada o no s'entén, és un recurs primari no a l'altura dels quals se suposa són analistes polítics de primera fila. Campanya feta amb manifestes manipulacions com és el fet de parlar de la detenció de la filla del seu president, 
Urania Mihaloliakos, en un enfrontament amb immigrants, però no dir que va ser ella l'objecte inicial de l'agressió, o llançar a bomb i platet per youtube la impresentable actuació d'un dels seus dirigents agredint a una diputada esquerrana però ocultant l'encara més impresentable actuació d’aquesta diputada que li havia agredit prèviament amb la complicitat del director del programa, tots dos portats als Tribunals pel dirigent de AD.

El fet objectiu és doble que AD s'ha convertit ja en una realitat política a Grècia i que els analistes internacionals hauran de prendre més de debò una formació que va aconseguir el 10% de vots a la regió del Pireu, i que –a ningú se li escapa- té grans possibilitats d'entrar al Parlament europeu en 2014. I d'altra banda la pràctica desaparició de LAOS que segueixen reculant i si en els comicis de maig es van quedar en un 2,8% de vots, al juny van baixar a l'1,56%. La lliçó ha de ser clara i rotunda, LAOS va pactar amb la classe política que va iniciar les mesures d'ajust: si l'oposició identatiria vol ser creïble ha de mantenir una oposició sense concessions contra els governs dretans i socialdemòcrates, en cas contrari perd la seua “raó de ser suficient” que diria 
Kant. LAOS va a entrar en un procés d'autocrítica interna, que esperem se salde amb una adequació de l'estratègia del partit als nous temps i realitats gregues, la figura del seu president Georgios Karatzaferisestà en dubte, convé assenyalar que un dels seus líders i candidat per la regió de l'Arcàdia, va demanar el vot per Alba Daurada. Estarem atents a l'evolució del panorama nacionalista i identitari a Grècia.

Enric Ravello


GRECIA : ENTRE EL CHANTAJE Y EL SÍNDROME DE ESTOCOLMO



Las elecciones griegas han sido todo un ejemplo del nuevo tipo de campaña electoral que se avecina, ya no cuentan tanto la propaganda, los debates, los mítines o la capacidad de generar simpatía de los candidatos, entra en juego un nuevo factor que en este caso ha sido definitivo: la presión internacional y las campañas mediáticas extranjeras capaces de condicionar el voto de los ciudadanos de un determinado país, no en beneficio suyo, sino de intereses internaciones ajenos, y muchas veces contrapuestos a las necesidades y a la soberanía del país que celebra las elecciones.
Pocas semanas antes de los segundos comicios legislativos helenos, repetidos -seguramente porque los resultados primeros no eran los “adecuados” para los acreedores del país que vieron cómo podría peligrar la devolución de sus préstamos- la presidente del Fondo Monetario Internacional, la cruel Cristine Lagarde, declaraba en The Guardian que ya era hora de lo que griegos comieran menos y pagaran más impuestos, haciendo comentarios jocosos sobre el hecho de que aumente el número de niños griegos que muere de hambre. Estas declaraciones –puro chantaje terrorista- han sido acompañadas de continuas advertencias deAngela Merkel y demás dirigentes de la troika señalando la “necesidad” de que en Grecia ganaran los partidario de devolver la deuda y de seguir a pies juntillas los dictados de los acreedores.
La presión hizo su efecto, en una reciente encuesta se confirmaba que más del 65% de los griegos habían votado bajo la influencia de las advertencias extranjeras. Al final el resultado fue el deseado por la troika y la conservadora y sumisa Nueva Democracia (ND), se alzaba con el triunfo electoral al lograr el 29,66, detrás quedaba la formación izquierdista Syriza con el 26,89%, que también en las dos semanas anteriores a las votaciones había “rebajado” claramente su menaje contra la UE y se manifestaba a favor de la permanencia del Grecia en el euro. La composición final del nuevo ejecutivo heleno tranquilaza a los despachos de Berlín y Wall Street, una coalición entre ND, los socialistas del PASOK (12,29%) y la izquierda moderada de Dimar (6,24%) es la garantía de la sumisión y la genuflexión ante sus intereses.
El chantaje al que nos hemos referido en estas líneas ha venido reforzado por un cierto síndrome de Estocolmo por una parte importante del electorado griego. Ya que el “resultado” venía impuesto desde fuera, hubiera sido un signo de salud política, exigir a los partidos oficialistas renovar su equipo dirigente, para no tener que ver de nuevo en el gobierno a las mimas personas que arruinaron el país, falsificaron los datos, y demostraron su ineptitud e ineficacias crónicas. El nuevo primer ministro Antonis Samarás, aquél que fue tan “duro” con la República exyugoslava de Macedonia a la que impidió usar ese nombre al considerar su país el único legítimo heredero de la memoria de Alejandro Magno, pero que es incapaz de toser en presencia de Merkel o de Lagarde, será de nuevo el que dirigirá el rumbo de la nación helena. A su vez el ministro de Finanza, será ni más ni menos que Vassilios Rápanos. Hasta ahora presidente de la patronal bancaria griega y del Banco Nacional de Grecia, el mayor banco privado del país que ha recibido ingentes inyecciones de dinero público –tan necesario para otras cosas- . Este nuevo gobierno ofrece dudas más que razonables de estar en condiciones de enderezar el rumbo del país,  el primer ministros Samaras tuvo esta semana un desprendimiento de retina, mientras que Rápanos sufrió un infarto en su despacho del que fue atendido rápidamente en una clínica, privada por supuesto. La primera medida del este débil gobierno ha sido solicitar una prórroga de dos años el ajuste, suponemos que la troika se la concederá para evitar que se derrumbe en los próximos meses.
La campaña mediática internacional tenía un segundo objetivo, esta vez no logrado: impedir que la formación Amanecer Dorado (AD) revalidase su presencia en el Parlamento. Por el contrario AD prácticamente repetía resultado 6,87% (frente al 6,92% de mayo) y confirmaba 18 diputados (en mayo habían sido 21). Lo que contradice fundamentalmente el argumento usado por los medios internacionales que presentaban a AD como un grupo de violentos marginales, un análisis que ya señalamos como vacío de contenido y en cierta medida pueril: descalificar lo que no gusta o no se entiende, es un recurso primario no a la altura de los que se supone son analistas políticos de primera fila. Campaña hecha con manifiestas manipulaciones como es el hecho de hablar de la detención de la hija de su presidente, Urania Mihaloliakos, en un enfrentamiento con inmigrantes, pero no decir que fue ella el objeto inicial de la agresión, o lanzar a bombo y plantillo por yotube la impresentable actuación de uno de sus dirigentes agrediendo a una diputada izquierdista pero ocultando la todavía más impresentable actuación de la dicha diputada que le había agredido previamente con la complicidad del director del programa, ambos llevados a los Tribunales por el dirigente de AD.
El hecho objetivo es doble que AD se ha convertido ya en una realidad política en Grecia y que los analistas internacionales deberán tomar más en serio  una formación que logró el 10% de votos en la región de El Pireo, y que –a nadie se le escapa- tiene grandes posibilidades de entrar en el Parlamento europeo en 2014. Y por otro lado la práctica desaparición de LAOS que siguen reculando y si en los comicios de mayo se quedaron en un 2,8% de votos, en junio bajaron al  1,56%. La lección debe ser clara y rotunda, LAOS pactó con la clase política que inició las medidas de ajuste: si la oposición identatiria quiere ser creíble debe mantener una oposición sin concesiones contra los gobiernos derechistas y socialdemócratas, de lo contrario pierde su “razón de ser suficiente” que diría Kant. LAOS va a entrar en un proceso de autocrítica interna, que esperemos se salde con una adecuación de la estrategia del partido a los nuevos tiempos y realidades griegas, la figura de su presidente  Georgios Karatzaferis está en entredicho, conviene señalar que uno de sus líderes y candidato por la región de la Arcadia, pidió el voto para Amanecer Dorado. Estaremos atentos a la evolución del panorama nacionalista e identitario en Grecia.
Enric Ravello
Share this post
  • Share to Facebook
  • Share to Twitter
  • Share to Google+
  • Share to Stumble Upon
  • Share to Evernote
  • Share to Blogger
  • Share to Email
  • Share to Yahoo Messenger
  • More...

0 commentaires

Traductor / Translate

 
© Enric Ravello Barber
Designed by BlogThietKe Cooperated with Duy Pham
Released under Creative Commons 3.0 CC BY-NC 3.0
Posts RSSComments RSS
Back to top