En
una de les seues primeres decisions en el terrè cultura, el govern
de Mario Monti va decidir no reconèixer el Vèneto entre els
idiomes existents a Itàlia, ni tan sols dins de la categoria de
dialectes. La lògica mundialista i anti identitària de Monti i els
seus tecno-financers menyspreen tot el que sona a personalitat
col·lectiva, lingüística o cultural. El mundialisme, que
representa Monti, i el identitarisme, que representem nosaltres, són
dos principis ideològics antagònics i en insalvable i permanent
contradicció.
Amb
aquesta negativa, Monti ha pretès ignorar la realitat cultural del
Vèneto, en la llarga història del qual resumeix –en part– la
història de la formació europea. La llegenda atribueix la fundació
de Venècia als descendents d'Enees, fugits després de les guerres
troyanes, el que en l'Antiguitat era un element de prestigi.
L'Arqueologia ens parla d'un poblament molt antic, i ens parla dels
vénetos, un poble indoeuropeu emparentat amb els iliris, que donaria
nom a la regió. Venècia s'integraria molt ràpid integrada en
República de Roma com a ciutat de ple dret. L'Edat Mitjana va veure
la zona escalabornades pels hunos i defensades pels godos i llatins,
comptant amb algun assentament eslau durant els inicis de l'Edat
Mitjana.
Al
segle VIII Venècia es constitueix com a República independent, una
República que durarà 1.000 anys, sent la més longeva de la
història europea. “La Sereníssima” –així es va cridar– es
va regir per un règim de dos magistrats electes –els anomenats
dogos– que recordaven als dos cònsols epónims (és a dir que
donaven nom a l'any) de la República de Roma, sent un sistema
orgànic i democràtic, molt lluny de qualsevol tipus de despotisme.
Pels dogos estava reservat l'ús de la góndola real, la Bucinfero,
símbol de poder i prestigi d'una República d'inspiració gibelina.
Venecià va ser Marco Polo, els viatges del qual tant van influir en
l'Europa Medieval. I venecià va ser l'estendard de Sant Marcos
–triat com a bandera per la Sereníssima– en el peu de la qual
apareix l'Evangeli de Sant Marcos o una Espasa desembeinada, segons
Venècia actués per mitjà de la diplomàcia o per mitjà de les
armes. León de Sant Marc sota el qual milers de venecians van
lluitar i van vèncer –al costat d'espanyols i austríacs– en la
Batalla de Lepanto.
El
Vèneto va entrar a Itàlia mitjançant un referèndum sobre la
legalitat i resultat del qual existeixen més que dubtes. Ja
unificació d'Itàlia, es va realitzar segons criteris jacobins, amb
el que el Véneto –igual que altres identitats de la península
itàlica– no va comptar amb el reconeixement del nou Estat italià.
Cal
assenyalar que el no reconeixement del véneto com a idioma, té
també alguna cosa que veure amb la poca capacitat de mobilització
del moviment identitari a la regió. Alguna cosa que sembla
contradictori però que és real, és el fet que la Lega Nord (en la
seua versió local de Lliga Veneta) siga la força més votada amb un
35%, i estiga presidida per el “leghista” Lucca Zaia, amb la
baixa capacitat reivindicativa a nivell popular, alguna cosa que ens
comentaven els propis dirigents regionals de la Lega Nord.
Enric
Ravello
EL
VÉNETO, LA LEGA NORD Y LA DEFENSA DE LAS IDENTIDADES DE EUROPA
En
una de sus primeras decisiones en el terreno cultura, el gobierno de
Mario Monti ha decidido no reconocer el Véneto entre los idiomas
existentes en Italia, ni siquiera dentro de la categoría de
dialectos. La lógica mundialista y anti identitaria de Monti y sus
tecno-financieros desprecia todo lo que suene a personalidad
colectiva, lingüística o cultural. El mundialismo, que representa
Monti, y el identitarismo, que representemos nosotros, son dos
principios ideológicos antagónicos y en insalvable y permanente
contradicción.
Con
esta negativa, Monti ha pretendido ignorar la realidad cultural del
Véneto, en cuya larga historia resume –en parte– la historia de
la formación europea. La leyenda atribuye la fundación de Venecia a
los descendientes de Eneas, huidos tras las guerras troyanas, algo
que en la Antigüedad era un elemento de prestigio. La Arqueología
nos habla de un poblamiento muy antiguo, y nos habla de los vénetos,
un pueblo indoeuropeo emparentado con los ilirios, que daría nombre
a la región. Venecia se integraría muy pronto integrada en
República de Roma como ciudad de pleno derecho. La Edad Media vio la
zona desbastadas por los hunos y defendida por godos y latinos,
contando con algún asentamiento eslavo durante los inicios del
Medioevo.
En
el siglo VIII Venecia se constituye como República independiente,
una República que durará 1.000 años, siendo la más longeva de la
historia europea. “La Serenísima” –así se llamó– se rigió
por un régimen de dos magistrados electos –los llamados dogos–
que recordaban a los dos cónsules epónimos (es decir que daban
nombre al año) de la República de Roma, siendo un sistema orgánico
y democrático, muy lejos de cualquier tipo de despotismo. Para los
dogos estaba reservado el uso de la góndola real, la Bucinfero,
símbolo de poder y prestigio de una República de inspiración
gibelina. Veneciano fue Marco Polo, cuyos viajes tanto influyeron en
la Europa Medieval. Y veneciano fue el estandarte de San Marcos
–elegido como bandera por la Serenísima– en cuyo pie aparece el
Evangelio de San Marcos o una Espada desenvainada, según Venecia
actuase por medio de la diplomacia o por medio de las armas. León de
San Marcos bajo el cual miles de venecianos lucharon y vencieron
–junto a españoles y austriacos– en la Batalla de Lepanto.
El
Véneto entró en Italia mediante un referéndum sobre cuya legalidad
y resultado existen más que dudas. La unificación de Italia, se
realizó según criterios jacobinos, con lo que el Véneto –al
igual que otras identidades de la península itálica– no contó
con el reconocimiento del nuevo Estado italiano.
Hay
que señalar que el no reconocimiento del véneto como idioma, tiene
también algo que ver con la poca capacidad de movilización del
movimiento identitario en la región. Algo que parece contradictorio
pero que es real, es el hecho de que la Lega Nord (en ser versión
local de Liga Veneta) sea la fuerza más votada con un 35%, y esté
presidida por el “leghista” Luca Zaia, con la baja capacidad
reivindicativa a nivel popular, algo que nos comentaban los propios
dirigentes regionales de la Lega Nord.
Enric
Ravello
0 commentaires