dimecres, 21 de març del 2012

CONSIDERACIONS SOBRE LES ELECCIONS PRESIDENCIALS FRANCESES (II)

Atemptats, propaganda i manipulació.
Islamista radical, 24 anys, fanàtic de la yihad, d'origen algerià però francès “de papers”, membre d'aquesta fosca organització anomenada Al-.Qaeda, així és l'autor dels atemptats que han sacsejat França aquests dies. Mohamed Merah, l'autor de les matances, no té res a veure amb el que des del primer moment la premsa oficialista va hipotetitzar (podem dir “va desitjar”?).
Els embogits atemptats no han tingut el final que molts observadors comentaven de forma tan poc professional com precipitada i malintencionada. No es tracta d'un home blanc, ni un radical de ultradreta, ni un “neonazi”, la premsa no ha pogut seguir usant aquests qualificatius amb els quals renuncia a entaular qualsevol debat ideològic amb les ascendents formacions identitiries, a les quals vol expulsar –sense aconseguir-ho– del debat polític mitjançant la inquisitorial mètode del santbenet, i és que la premsa oficialista cada vegada té menys espai per al debat i més per a l'insult, senyal del declivi de la intel·ligència dels seus redactors.
Com ens recorda l'eurodiputat del FN, Bruno Gollnisch, no és la primera vegada que s'usa aquest tipus de menyspreables arguments i falsedats contra el Front National i el seu entorn. Ja en els atemptats del carrer Copèrnic (1980) i del carrer Rosiers (1982) la nomenclatura polític-mediàtica va assenyalar –sense proves- a la “extrema dreta” com a culpable, després els culpables reals van resultar ser terroristes àrabs, el Front Nacional va ser culpat directament de les profanacions de Carpentras, el llavors ministre de l'Interior francès, Pierre Joxe, va ser qui va afirmar –una altra vegada sense proves- que el culpable era el Front National, encara que anys després el FN va ser declarat totalment innocent i aliè a aquests actes vandàlics, i el propi ministre hagués de demanar disculpes.
En aquesta ocasió s'ha repetit la comèdia. Bernard Henry-Levy –acèrrim enemic del FN– assenyalava que l'atemptat era “un avís als piròmans de la defensa de la identitat nacional…i al seu odi(…)”. Alain Jacubowicz (dirigent de la LICRA) i el seu amicDominique Sopo (PSF, SOS Racisme) referint-se a l'atemptat han assenyalat al FN com “el responsable de tots els mals de la nostra societat multicultural”. La premsa espanyola no ha estat aliena a aquesta manipulació i així –per exemple- ABC publicava el passat dia 20, un article titulat “L'atemptat de Tolosa de Llenguadoc alerta sobre l'ascens de l'extrema dreta a Europa”: La veracitat i el rigor informatiu fet miques pel rotatiu madrileny.

Més prudent ha estat
 Nicolas Sarkozy qui des d'un primer moment ha evitat “privilegiar una o una altra línia d'investigació” perquè com ben va declarar “les conseqüències polítiques del drama de Tolosa de Llenguadoc poden variar molt si es tracta d'un assassí d'extrema dreta, si és un yihaidista o si es tracta d'un boig solt”. Per a desgràcia de molts que volien veure finiiquitada la campanya electoral de Marine Le Pen no es tracta –tampoc aquesta vegada, com mai ho és- d'un atemptat de “extrema dreta”, així que –com assenyala Sarkozy- les conseqüències electorals seran molt diferents a les quals es prometien ahir els enemics del FN. Conseqüències que també poden afectar a Sarkozy, que es presenta com un garant de la seguretat ciutadana, i haurà de donar explicacions al fet que –com afirma en el seu blog la dirigent del VB, Barbara Bonte- l'assassí de Tolosa de Llenguadoc hauria estat sotmès a vigilància pels serveis secrets francesos, que han demostrat no ser capaços de preveure i avortar aquests atemptats.
Ara ja se sap el culpable. És als francesos als quals els toca jutjar.

Enric Ravello



                                                                  *   *   *   *
 CONSIDERACIONES SOBRE LAS ELECCIONES PRESIDENCIALES FRANCESAS (II)
Atentados, propaganda y manipulación.
Islamista radical, 24 años, fanático de la yihad, de origen argelino pero francés “de papeles”, miembro de esa oscura organización llamada Al-.Qaeda, así es el autor de los atentados que han sacudido Francia estos días. Mohamed Merah, el autor de las matanzas, no tiene nada que ver con lo que desde el primer momento la prensa oficialista hipotetizó (¿podemos decir “deseó”?).
Los enloquecidos atentados no han tenido el final que muchos observadores comentaban de forma tan poco profesional como precipitada y malintencionada. No se trata de un varón blanco, ni un radical de ultraderecha, ni un “neonazi”, la prensa no ha podido seguir usando esos calificativos con los que renuncia a entablar cualquier debate ideológico con las ascendentes formaciones identitirias, a las que quiere expulsar –sin lograrlo– del debate político mediante la inquisitorial método del sambentio, y es que la prensa oficialista cada vez tiene menos espacio para el debate y más para el insulto, señal del declive de la inteligencia de sus redactores.
Como nos recuerda el eurodiputado del FN, Bruno Gollnisch, no es la primera vez que se usa este tipo de despreciables argumentos y falsedades contra el Front National y su entorno. Ya en  los atentados de la calle Copérnico (1980) y de la calle Rosiers (1982) la nomenclatura político-mediática señaló –sin pruebas- a la “extrema derecha”· como culpable, luego los culpables reales resultaron ser terroristas árabes,  el Frente Nacional fue culpado directamente de las profanaciones de Carpentras, el entonces ministro del Interior francés, Pierre Joxe, fue quien afirmó  –otra vez sin pruebas- que el culpable era el Front National, aunque años después el FN fue declarado totalmente inocente y ajeno a esos actos vandálicos, y el propio ministro tuviera que pedir disculpas.
En esta ocasión se ha repetido la comedia.  Bernard Henry-Levy –acérrimo enemigo del FN– señalaba que el atentado era “un aviso a los pirómanos de la defensa de la identidad nacional…y a su odio(…)”. Alain Jacubowicz (dirigente de la LICRA) y su amigoDominique Sopo (PSF, SOS Racismo) refiriéndose al atentado han señalado al FN como “el responsable de todos los males de nuestra sociedad multicultural”.  La prensa española no ha sido ajena a esta manipulación y así –por ejemplo- ABC publicaba el pasado día 20, un artículo titulado “El atentado de Toulouse alerta sobre el ascenso de la extrema derecha en  Europa”:  La veracidad y el rigor informativo hecho añicos por el rotativo madrileño.
Más prudente ha sido Nicolas Sarkozy quien desde un primer momento ha evitado “privilegiar una u otra línea de investigación” porque como bien declaró “las consecuencias políticas del drama de Toulouse pueden variar mucho si se trata de un asesino de extrema derecha, si es un yihaidista o si se trata de un loco suelto”.  Para desgracia de muchos que querían ver finiiquitada la campaña electoral de Marine Le Pen no se trata –tampoco esta vez, como nunca lo es- de un atentado de “extrema derecha”, así que –como señala Sarkozy- las consecuencias electorales serán muy diferentes a las que se prometían ayer los enemigos del FN. Consecuencias que también pueden afectar a Sarkozy, que se presenta como un garante de la seguridad ciudadana, y tendrá que dar explicaciones al hecho de que –como afirma en su blog la dirigente del VB, Barbara Bonte- el asesino de Toulouse habría estado sometido a vigilancia por los servicios secretemos franceses,  que han demostrado no ser capaces de prever y abortar estos atentados.
Ahora ya se sabe el culpable. Es a los franceses a los que les toca juzgar.

Enric Ravello

Share this post
  • Share to Facebook
  • Share to Twitter
  • Share to Google+
  • Share to Stumble Upon
  • Share to Evernote
  • Share to Blogger
  • Share to Email
  • Share to Yahoo Messenger
  • More...

0 commentaires

Traductor / Translate

 
© Enric Ravello Barber
Designed by BlogThietKe Cooperated with Duy Pham
Released under Creative Commons 3.0 CC BY-NC 3.0
Posts RSSComments RSS
Back to top