Atemptats,
propaganda i manipulació.
Islamista
radical, 24 anys, fanàtic de la yihad, d'origen algerià però
francès “de papers”, membre d'aquesta fosca organització
anomenada Al-.Qaeda, així és l'autor dels atemptats que han
sacsejat França aquests dies. Mohamed
Merah,
l'autor de les matances, no té res a veure amb el que des del primer
moment la premsa oficialista va hipotetitzar (podem dir “va
desitjar”?).
Els
embogits atemptats no han tingut el final que molts observadors
comentaven de forma tan poc professional com precipitada i
malintencionada. No es tracta d'un home blanc, ni un radical de
ultradreta, ni un “neonazi”, la premsa no ha pogut seguir usant
aquests qualificatius amb els quals renuncia a entaular qualsevol
debat ideològic amb les ascendents formacions identitiries, a les
quals vol expulsar –sense aconseguir-ho– del debat polític
mitjançant la inquisitorial mètode del santbenet, i és que la
premsa oficialista cada vegada té menys espai per al debat i més
per a l'insult, senyal del declivi de la intel·ligència dels seus
redactors.
Com
ens recorda l'eurodiputat del FN, Bruno
Gollnisch,
no és la primera vegada que s'usa aquest tipus de menyspreables
arguments i falsedats contra el Front National i el seu entorn. Ja en
els atemptats del carrer Copèrnic (1980) i del carrer Rosiers (1982)
la nomenclatura polític-mediàtica va assenyalar –sense proves- a
la “extrema dreta” com a culpable, després els culpables reals
van resultar ser terroristes àrabs, el Front Nacional va ser culpat
directament de les profanacions de Carpentras, el llavors ministre de
l'Interior francès, Pierre
Joxe,
va ser qui va afirmar –una altra vegada sense proves- que el
culpable era el Front National, encara que anys després el FN va ser
declarat totalment innocent i aliè a aquests actes vandàlics, i el
propi ministre hagués de demanar disculpes.
En
aquesta ocasió s'ha repetit la comèdia. Bernard
Henry-Levy –acèrrim
enemic del FN– assenyalava que l'atemptat era “un avís als
piròmans de la defensa de la identitat nacional…i al seu
odi(…)”. Alain
Jacubowicz (dirigent
de la LICRA) i el seu amicDominique
Sopo (PSF,
SOS Racisme) referint-se a l'atemptat han assenyalat al FN com “el
responsable de tots els mals de la nostra societat multicultural”.
La premsa espanyola no ha estat aliena a aquesta manipulació i així
–per exemple- ABC publicava el passat dia 20, un article titulat
“L'atemptat de Tolosa de Llenguadoc alerta sobre l'ascens de
l'extrema dreta a Europa”: La veracitat i el rigor informatiu fet
miques pel rotatiu madrileny.
Més prudent ha estat Nicolas Sarkozy qui des d'un primer moment ha evitat “privilegiar una o una altra línia d'investigació” perquè com ben va declarar “les conseqüències polítiques del drama de Tolosa de Llenguadoc poden variar molt si es tracta d'un assassí d'extrema dreta, si és un yihaidista o si es tracta d'un boig solt”. Per a desgràcia de molts que volien veure finiiquitada la campanya electoral de Marine Le Pen no es tracta –tampoc aquesta vegada, com mai ho és- d'un atemptat de “extrema dreta”, així que –com assenyala Sarkozy- les conseqüències electorals seran molt diferents a les quals es prometien ahir els enemics del FN. Conseqüències que també poden afectar a Sarkozy, que es presenta com un garant de la seguretat ciutadana, i haurà de donar explicacions al fet que –com afirma en el seu blog la dirigent del VB, Barbara Bonte- l'assassí de Tolosa de Llenguadoc hauria estat sotmès a vigilància pels serveis secrets francesos, que han demostrat no ser capaços de preveure i avortar aquests atemptats.
Ara
ja se sap el culpable. És als francesos als quals els toca jutjar.
Enric
Ravello
* * * *
CONSIDERACIONES
SOBRE LAS ELECCIONES PRESIDENCIALES FRANCESAS (II)
Atentados,
propaganda y manipulación.
Islamista
radical, 24 años, fanático de la yihad, de origen argelino pero
francés “de papeles”, miembro de esa oscura organización
llamada Al-.Qaeda, así es el autor de los atentados que han sacudido
Francia estos días. Mohamed
Merah,
el autor de las matanzas, no tiene nada que ver con lo que desde el
primer momento la prensa oficialista hipotetizó (¿podemos decir
“deseó”?).
Los
enloquecidos atentados no han tenido el final que muchos observadores
comentaban de forma tan poco profesional como precipitada y
malintencionada. No se trata de un varón blanco, ni un radical de
ultraderecha, ni un “neonazi”, la prensa no ha podido seguir
usando esos calificativos con los que renuncia a entablar cualquier
debate ideológico con las ascendentes formaciones identitirias, a
las que quiere expulsar –sin lograrlo– del debate político
mediante la inquisitorial método del sambentio, y es que la prensa
oficialista cada vez tiene menos espacio para el debate y más para
el insulto, señal del declive de la inteligencia de sus redactores.
Como
nos recuerda el eurodiputado del FN, Bruno
Gollnisch,
no es la primera vez que se usa este tipo de despreciables argumentos
y falsedades contra el Front National y su entorno. Ya en los
atentados de la calle Copérnico (1980) y de la calle Rosiers (1982)
la nomenclatura político-mediática señaló –sin pruebas- a la
“extrema derecha”· como culpable, luego los culpables reales
resultaron ser terroristas árabes, el
Frente Nacional fue culpado directamente de las profanaciones de
Carpentras, el entonces ministro del Interior francés,
Pierre Joxe,
fue quien afirmó –otra
vez sin pruebas- que el culpable era el Front National, aunque años
después el FN fue declarado totalmente inocente y ajeno a esos actos
vandálicos, y el propio ministro tuviera que pedir disculpas.
En
esta ocasión se ha repetido la comedia. Bernard
Henry-Levy –acérrimo
enemigo del FN– señalaba que el atentado era “un aviso a los
pirómanos de la defensa de la identidad nacional…y a su
odio(…)”. Alain
Jacubowicz (dirigente
de la LICRA) y su amigoDominique
Sopo (PSF,
SOS Racismo) refiriéndose al atentado han señalado al FN como “el
responsable de todos los males de nuestra sociedad
multicultural”. La
prensa española no ha sido ajena a esta manipulación y así –por
ejemplo- ABC publicaba
el pasado día 20, un artículo titulado “El atentado de Toulouse
alerta sobre el ascenso de la extrema derecha en Europa”: La
veracidad y el rigor informativo hecho añicos por el rotativo
madrileño.
Más
prudente ha sido Nicolas
Sarkozy quien
desde un primer momento ha evitado “privilegiar una u otra línea
de investigación” porque como bien declaró “las consecuencias
políticas del drama de Toulouse pueden variar mucho si se trata de
un asesino de extrema derecha, si es un yihaidista o si se trata de
un loco suelto”. Para
desgracia de muchos que querían ver finiiquitada la campaña
electoral de Marine
Le Pen no
se trata –tampoco esta vez, como nunca lo es- de un atentado de
“extrema derecha”, así que –como señala Sarkozy- las
consecuencias electorales serán muy diferentes a las que se
prometían ayer los enemigos del FN. Consecuencias que también
pueden afectar a Sarkozy, que se presenta como un garante de la
seguridad ciudadana, y tendrá que dar explicaciones al hecho de que
–como afirma en su blog la dirigente del VB, Barbara
Bonte-
el asesino de Toulouse habría estado sometido a vigilancia por los
servicios secretemos franceses, que
han demostrado no ser capaces de prever y abortar estos atentados.
Ahora
ya se sabe el culpable. Es a los franceses a los que les toca juzgar.
Enric
Ravello
0 commentaires