El
8 d'octubre, cinc dies després de la tràgica mort de desenes
d'immigrants "sub-saharians" en les costes de l'illa
italiana de Lampedusa, era detingutBensalem
Khaled, un tunisià de 35 anys,
considerat el responsable de la màfia que pretenia fer entrar a
aquests immigrants a Itàlia de forma clandestina.
No
només és el responsable d'aquestes tràgiques morts. Hi ha més i
han de ser assenyalats.
En
primer lloc, la classe política europea, que durant anys ha
alimentat -amb fets i lleis- la idea que tots els immigrants que
arribessin a sòl europeu, encara en condicions il·legals, acabarien
per ser "regularitzats", i per tant es podrien beneficiar
del nostre sistema social i les nostres subvencions amb les que poden
viure sense treballar a un nivell infinitament més alt que el que
podrien aconseguir treballant en els seus països d'origen. En aquest
caos, hem de referir-nos concretament al nou govern de
centre-esquerra italià i al seu primer ministre,Enrico
Letta, que ha nomenat ministra
d'Immigració a una congolesa, el que ha fet entendre als africans
que a Itàlia tenen "barra lliure" per obtenir la
ciutadania i tots els drets que li són inherents.
En
segon lloc, cal assenyalar com a responsable al règim islamista que
governa Somàlia, el país d'origen dels nàufrags. La gestió de
l'executiu integrista de Mogadiscio és una barreja d'ineptitud
ruïnosa i de fanatisme islamista, circumstàncies que estan
provocant una massiva fugida de la població de la sempre paupèrrima
i conflictiva Somàlia.
En
tercer lloc, cal assenyalar als irresponsables que van
enderrocar Ghadafi i
al nou "govern del caos" instal·lat a Trípoli, després
de la Primavera Àrab, finançada pels interessos petrolífers de les
companyies nord-americanes i principalment britàniques. Ghadafi havia
signat un pacte amb Berlusconi, pel qual es comprometia a evitar que
Líbia fos el centre operatiu de les màfies de la immigració;
desaparegut Ghadafi va
acabar aquest "status quo",
i avui Líbia és el país de pas de tota l'emigració sub-sahariana
i la provinent de la Banya d'Àfrica (Somàlia, Etiòpia i Eritrea)
en el seu viatge invasiu cap a les costes europees. El drama de
Lampedusa s'explica en part per la caòtica situació en què es
troba Líbia.
Si
per descomptat no hi ha un culpable de la tragèdia, aquest és
precisament el que tots els mitjans de comunicació intenten
presentar com a tal: el poble italià i per extensió, tots els
europeus. Europeus que som víctimes de les màfies de la immigració,
de la seva classe política col·laboracionista, i de les
conseqüències de tot tipus que aquesta allau d'il·legals no
volguda per nosaltres i sí organitzada per altres. És una vergonya
les crides a "sensibilitzar els cors dels europeus" com ha
fet algun alt càrrec de l'església catòlica. No som nosaltres els
que no estem sensibilitzats; són els seus governs els que els
condemnen a la misèria i són les màfies dels seus compatriotes les
que els exploten i els tracten com a bestiar humà jugant amb la seva
vida i amb la seva mort.
Una
vegada més, la covardia i el masoquisme porta a criminalitzar els
que som les víctimes d'aquest dantesc fenomen que és la immigració
clandestina i tot la misèria i explotació que l'envolta.
Enric
Ravello
EL DRAMA DE LAMPEDUSA Y SUS MUCHOS CULPABLES
El
8 de octubre, cinco días después de la trágica muerte de decenas
de inmigrantes “sub-saharianos” en las costas de la isla italiana
de Lampedusa, era detenido Bensalem
Khaled,
un tunecino de 35 años, considerado el responsable de la mafia que
pretendía hacer entrar a esos inmigrantes en Italia de forma
clandestina.
No
sólo es el responsable de esas trágicas muertes. Hay más y deben
ser señalados.
En
primer lugar, la clase política europea, que durante años ha
alimentado –con hechos y leyes- la idea de que todos los
inmigrantes que llegaran a suelo europeo, aún en condiciones
ilegales, terminarían por ser “regularizados” y por lo tanto
podrían beneficiarse de nuestro sistema social y nuestras
subvenciones con las que pueden vivir sin trabajar a un nivel
infinitamente más alto que el que podrían lograr trabajando en sus
países de origen. En este caos, hemos de referirnos concretamente al
nuevo gobierno de centro-izquierda italiano y a su Primer
Ministro, Enrico
Letta,
que ha nombrado ministra de Inmigración a una congoleña, lo que
ha hecho entender a los africanos que en Italia tienen “barra
libre” para obtener la ciudadanía y todos los derechos que le son
inherentes.
En
segundo lugar, hay que señalar como responsable al régimen
islamista que gobierna Somalia, el país de origen de los náufragos.
La gestión del ejecutivo integrista de Mogadiscio es una mezcla de
ineptitud ruinosa y de fanatismo islamista, circunstancias que están
provocando una masiva huida de la población de la siempre paupérrima
y conflictiva Somalia.
En
tercer lugar, hay que señalar a los irresponsables que derrocaron
a Ghadafi y
al nuevo “gobierno del caos” instalado en Trípoli, después de
la Primavera Árabe, financiada por los intereses petrolíferos de
las compañías norteamericanas y principalmente
británicas. Ghadafi había
firmado un pacto con Berlusconi, por
el cual se comprometía a evitar que Libia fuera el centro operativo
de las mafias de la inmigración; desaparecido Ghadafi terminó
ese “status quo” y hoy Libia es el país de paso de toda la
emigración sub-sahariana y la proveniente del Cuerno de África
(Somalia, Etiopia y Eritrea) en su viaje invasivo hacia las costas
europeas. El drama de Lampedusa se explica en parte por la caótica
situación en la que se encuentra Libia.
Si
desde luego no hay un culpable de la tragedia, ése es precisamente
el que todos los medios de comunicación intentan presentar como tal:
el pueblo italiano y por extensión, todos los europeos. Europeos que
somos víctimas de las mafias de la inmigración, de su clase
política colaboracionista, y de las consecuencias de todo tipo que
esta avalancha de ilegales no querida por nosotros y sí organizada
por otros. Es una vergüenza los llamamientos a “sensibilizar los
corazones de los europeos” como ha hecho algún alto cargo de la
iglesia católica. No somos nosotros los que no estamos
sensibilizados; son sus gobiernos los que los condenan a la miseria y
son las mafias de sus compatriotas las que los explotan y los tratan
como ganado humano jugando con su vida y con su muerte.
Una
vez más la cobardía y el masoquismo lleva a criminalizar a los que
somos las víctimas de este dantesco fenómeno que es la inmigración
clandestina y todo la miseria y explotación que lo rodea.
Enric
Ravello
0 commentaires