dissabte, 8 de desembre de 2012

NO A l'ENTRADA DE TURQUIA EN LA UNIÓ EUROPEA (I) MOTIUS PER A UNA NEGATIVA


En la seva recent visita a Espanya, el primer ministre turc, Recep Erdogan, ha recollit el compromís i el suport del president del Govern, Mariano Rajoy, a la candidatura d'ingrés del seu país en la Unió Europea. En aquest assumpte, com en altres punts, Rajoy marca una línia de continuïtat amb la política exterior de Rodríguez Zapatero. PP, PSOE i tots els partits de l'arc parlamentari són favorables a la presència de Turquia en el marc de la Unió.
Rajoy, i la resta de dirigents de l'Europa comunitària, evidencien de nou la fractura entre la societat real i la societat oficial. Les enquestes realitzades fa no gaire temps reflectien que la immensa majoria dels espanyols estan en contra d'aquesta hipotètica incorporació turca. Coincideixen els analistes en què va ser precisament aquest rebuig el que va motivar el vot en contra al Tractat de Lisboa a França i als Països Baixos, recordem que en aquests últims el “No” va arribar als dos terços dels votants.
Després d'una mica més d'un any de parèntesi, a causa del canvi de política exterior al Govern d'Ankara i la seva aposta pel neo-otomanisme, l'executiu turc ha tornat a cridar a la porta de Brussel·les. L'entrada de Turquia en la UE suposaria el major cop contra les institucions europees, qüestió que per la seva transcendència, aquesta qüestió va a convertir-se en prioritària en els propers anys. És convenient elaborar una bateria argumental sòlida i coherent per transmetre a l'opinió pública la dimensió i importància d'aquest greu problema.

Argument territorial. Turquia basa les seves pretensions d'entrar en la UE per tenir una petita part del seu territori –23.700 km2- en el nostre continent, aproximadament un 3% de la seva superfície. Un argument que fins i tot sentim als polítics espanyols, que semblen oblidar-se que un 2% del territori espanyol està a Àfrica (Canàries, Ceuta i Melilla) i no per això Espanya pot ser considerat un país africà. Algo similar, però molt més desequilibrat, passa amb Dinamarca i Groenlàndia, però no crec que el govern de Copenhaguen pretengui formar part de la Unió d'Estats Americans (UEA).
Cal assenyalar que la trucada Turquia europea és la històrica Tracia oriental. Només un enfrontament entres les potències europees, va evitar que en el segle XIX aquest territori anés arrabassat al control otomà, completant l'alliberament dels Balcans, i incorporant-ho a Bulgària o a Grècia.

Argument conceptual. Sens dubte el més important i al mateix temps fàcilment rebatible. Sentim a l'oligarquia polític-mediàtica afirmar que si “Turquia es occidentaliza haurà de formar part de la UE”. La pregunta és i si es occidentaliza el Marroc, o Egipte o Kazastán?, també poden integresar? Absurd.
Ser europeu és participar d'un patrimoni comú històric-cultural, del que no es pot formar part “occidentalizant-se o no”. Europa és una realitat identitària definida, no una sèrie de “valors occidentals” als quals cadascun s'adhereix de forma capritxosa i temporal.
Aquest és el mateix principi de la “ciutadania de papers” avui tan defensada pels partits políticament correctes. Que donen DNI i nacionalitat a tots els que “comparteixin unes normes de convivència” (que normalment tampoc comparteixen), independentment del seu origen. Una vegada més, identitat contra mundialisme cosmopolita. La mateixa dialèctica en diferents nivells.

Argument demogràfic. Si s'incorporés a la UE, Turquia seria avui mateix el segon Estat més poblat de la Unió. Amb els seus 72 milions i mitjà d'habitants, només estaria per darrere d'Alemanya. Amb la seva altíssima taxa de creixement demogràfic, vertiginosa comparada amb la resta d'Estats de la UE, en 2018 estarà prop dels 100 milions d'habitants, molt per sobre d'Alemanya i de qualsevol  altre membre europeu. Això significa que seria l'Estat amb major representació al Parlament d'Estrasburg, en el qual es formaria un grup parlamentari islamista de gran importància.
Cal recordar que la Constitució turca contempla la possibilitat de donar nacionalitat turca a tots els habitants dels estats turcófons de l'Àsia central que ho sol·liciten (Uzbekistan, Turquemistán, Kazastán, Tadjikista o Kirguizia). Uns 100 milions més d'habitants que si Turquia anés membre de la UE, podrien adquirir també la ciutadania comunitària.
Segons estudis publicats, si Turquia entrés en la UE, aproximadament un terç de la seva població emigraria a Europa occidental, on podrien instal·lar-se sense el menor problema en ser ciutadans comunitaris de ple dret.

Argument sanitari. La Unió Europa té els anomenats Punts d'Inspecció Fitosanitaris (PIF) on es controla i garanteix la seguretat i salubritat dels aliments que arriben al nostre territori procedents de tercers països. Atès que els països no comunitaris (entre ells Turquia) no tenen les mateixes garanties de producció i inspecció higiènica, els controls als quals se sotmeten aquestes mercaderies peribles en els PIFs es basen en criteris molt rigorosos amb la finalitat d'assegurar la protecció de la salut dels ciutadans europeus, sent molts d'ells rebutjats per no complir els requisits exigits. L'entrada de Turquia en la UE, provocarà que els seus productes ja no passen aquests controls i suposa que els aliments que importen en la UE d'aquest país (avellanes, cigrons, festucs, caragols, llenties, etc.) arribaran a les prestatgeries dels nostres supermercats sense cap control sanitari previ, ni per part dels productors turcs, ni de les autoritats comunitàries que ja no tindran potestat de revisar unes mercaderies produïdes a l'interior de la UE.



Argument geopolític Brussel·les hauria de tallar qualsevol conversa amb Ankara mentre Turquia segueixi ocupant militarment el nord d'un estat membre de la UE com és Xipre. El contrari és una humiliació diplomàtica i una intolerable mostra de debilitat.
D'altra banda l'entrada de Turquia en la UE suposaria que aquesta se subordinés encara més als interessos de l'OTAN i els EUA. Recordem que Turquia és el segon exèrcit de l'OTAN i manté una aliança preferencial amb Washington.
També cal assenyalar que amb la incorporació de Turquia, la UE faria frontera amb països tan conflictius i inestables com l'Iraq i Síria i inclouria en el seu si al Kurdistan turc. Una permanent inestabilitat i crisi prebélica que afectarien de ple a tota la Unió Europea.

Arguments de seguretat ciutadana. Des de 2004, el tràfic d'heroïna a través dels Balcans ha explotat: 4 tones d'heroïna travessaven la ruta balcànica en 2003, en 2004 van passar a 10 tones; des de llavors el tràfic manté un constant augment. La màfia turca és l'encarregada de la producció i el tràfic d'aquesta mortal substància. Segons Scotland Yard “la màfia turca és l'organització més mortífera que actua en el Regne Unit”, assenyalant que 3 o 4 families turques controlen el 80% del marcat de l'heroïna a les illes Britàniques. Un percentatge similar al de la resta de països comunitaris.
Una màfia turca que sempre ha tingut implicacions clares amb les autoritats estatals turques i que, ara podria establir-se a Europa sense el menor control fronterer.

Després de la lectura d'aquestes línies, ningú pot ignorar la importància de la vital qüestió a la qual ens enfrontem tots els europeus. Els identitaris som de nou la primera línia de resistència davant aquesta embogida decisió dels nostres polítics de pretendre obrir les portes d'Europa al cavall de Troia turc.

Enric Ravello


 

 

NO A LA ENTRADA DE TURQUÍA EN LA UNIÓN EUROPEA (I). MOTIVOS PARA UNA NEGATIVA




En su reciente visita a España, el primer ministro turco,Recep Erdogan, ha recogido el compromiso y el apoyo del presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, a la candidatura de ingreso de su país en la Unión Europea. En este asunto, como en tantos otros, Rajoy marca una línea de continuidad con la política exterior de Rodríguez Zapatero. PP, PSOE y todos los partidos del arco parlamentario son favorables a la presencia de Turquía en el marco de la Unión.
Rajoy, y el resto de dirigentes de la Europa comunitaria, evidencian de nuevo la fractura entre la sociedad real y la sociedad oficial. Las encuestas realizadas hace no mucho tiempo reflejaban que la inmensa mayoría de los españoles están en contra de esta hipotética incorporación turca. Coinciden los analistas en que fue precisamente este rechazo lo que motivó el voto en contra al Tratado de Lisboa en Francia y en los Países Bajos, recordemos que en estos últimos el “No” llegó a los dos tercios de los votantes.
Después de algo más de un año de paréntesis, debido al cambio de política exterior en el Gobierno de Ankara y su apuesta por el neootomanismo, el ejecutivo turco ha vuelto a llamar a la puerta de Bruselas.  La entrada de Turquía en la UE supondría el mayor golpe contra las instituciones europeas, cuestión que por su transcendencia, esta cuestión va a convertirse en prioritaria en los próximos años. Es conveniente elaborar una batería argumental sólida y coherente para transmitir a la opinión pública la dimensión e importancia de este grave problema.
Argumento territorial. Turquía basa sus pretensiones de entrar en la UE en tener una pequeña parte de su territorio –23.700 km2- en nuestro continente, aproximadamente un 3% de su superficie. Un argumento que incluso oímos a los políticos españoles, que parecen olvidarse de que un 2% del territorio español está en África (Canarias, Ceuta y Melilla) y no por eso España puede ser considerado un país africano. Algo similar, pero mucho más desequilibrado, pasa con Dinamarca y Groenlandia, pero no creo que el gobierno de Copenhague pretenda formar parte de la Unión de Estados Americanos (UEA).
Hay que señalar que la llamada Turquía europea es la histórica Tracia oriental. Sólo un enfrentamiento entras las potencias europeas, evitó que en siglo XIX ese territorio fuese arrebatado al control otomano, completando la liberación de los Balcanes, e incorporándolo a Bulgaria o a Grecia.
Argumento conceptual Sin duda el más importante y al mismo tiempo fácilmente rebatible. Oímos a la oligarquía político-mediática afirmar que si “Turquía se occidentaliza deberá formar parte de la UE”. La pregunta es ¿y si se occidentaliza Marruecos, o Egipto o Kazastán?, ¿también pueden integrase? Absurdo.
Ser europeo es participar de un patrimonio común histórico-cultural, del que no se puede formar parte “occidentalizándose o no”. Europa es una realidad identitaria definida, no una serie de “valores occidentales” a los que cada uno se adhiere de forma caprichosa y temporal.
Éste es el mismo principio de la “ciudadanía de papales” hoy tan defendida por los partidos políticamente correctos. Que dan DNI y nacionalidad a todos los que “compartan unas normas de convivencia” (que normalmente tampoco comparten), independientemente de su origen. Una vez más, identidad contra mundialismo cosmopolita. La misma dialéctica en distintos niveles.
Argumento demográfico Si se incorporara a la UE, Turquía sería hoy mismo el segundo Estado más poblado de la Unión. Con sus 72 millones y medio de habitantes, sólo estaría por detrás de Alemania. Con su altísima tasa de crecimiento demográfico, vertiginosa comparada con el retro de Estados de la UE, en 2018 estará cerca de los 100 millones de habitantes, muy por encima de Alemania y de cualquier otro miembro europeo.  Eso significa que sería el Estado con mayor representación en el Parlamento de Estrasburgo, en el que se formaría un grupo parlamentario islamista de gran importancia.
Hay que recordar que la Constitución turca contempla la posibilidad de dar nacionalidad turca a todos los habitantes de los estados turcófonos del Asia central que lo soliciten (Uzbekistán, Turquemistán, Kazastán, Tadjikistán o Kirguizia). Unos 100 millones más de habitantes que si Turquía fuese miembro de la UE, podrían adquirir también la ciudadanía comunitaria.
Según estudios publicados, si Turquía entrase en la UE, aproximadamente un tercio de su población emigraría a Europa occidental, donde podrían instalarse sin el menor problema al ser ciudadanos comunitarios de pleno derecho.
Argumento sanitario. La Unión Europa tiene los llamados Puntos de Inspección Fitosanitarios (PIF) donde se controla y garantiza la seguridad y salubridad de los alimentos  que llegan a nuestro territorio procedentes  de terceros países. Dado que los países no comunitarios (entre ellos Turquía) no tienen las mismas garantías de producción e inspección higiénica, los controles a los que se someten estas mercancías perecederas en los PIFs se basan en criterios muy rigurosos con el fin de asegurar la protección de la salud de los ciudadanos europeos, siendo muchos de ellos rechazados por no cumplir los requisitos exigidos. La entrada de Turquía en la UE, provocará que sus productos ya no pasen estos controles y  supone que los alimentos que importan en la UE de ese país (avellanas, garbanzos, pistachos, caracoles, lentejas, etc.) llegarán a las estanterías de nuestros supermercados sin ningún control sanitario previo, ni por parte de los productores turcos, ni de las autoridades comunitarias que ya no tendrán potestad de revisar unas mercancías producidas en el interior de la UE.
Argumento geopolítico Bruselas debería cortar cualquier conversación con Ankara mientras Turquía siga ocupando militarmente el norte de un estado miembro de la UE como es Chipre.  Lo contrario es una humillación diplomática y una intolerable muestra de debilidad.
Por otro lado la entrada de Turquía en la UE supondría que ésta se subordinase aún más a los intereses de la OTAN y los EEUU. Recordemos que Turquía es el segundo ejército de la OTAN y mantiene una alianza preferencial con Washington.
También hay que señalar que con la incorporación de Turquía, la UE haría frontera con países tan conflictivos e inestables como Irak y Siria y incluiría en su seno al Kurdistán turco.  Una permanente inestabilidad y crisis prebélica que afectarían de lleno a toda la Unión Europea.
Argumentos de seguridad ciudadana. Desde 2004, el tráfico de heroína a través de los Balcanes ha explotado: 4 toneladas de heroína atravesaban la ruta balcánica en 2003, en 2004 pasaron a 10 toneladas; desde entonces el tráfico mantiene un constante aumento. La mafia turca es la encargada de la producción y el tráfico de esta mortal sustancia. Según Scotland Yard “la mafia turca es la organización más mortífera que actúa en el Reino Unido”, señalando que 3 ó 4 familiar turcas controlan el 80% del marcado de la heroína en las islas Británicas. Un porcentaje similar al del resto de países comunitarios.
Una mafia turca que siempre ha tenido implicaciones claras con las autoridades estatales turcas y que, ahora podría establecerse en Europa sin el menor control fronterizo.
Tras la lectura de estas líneas, nadie puede ignorar la importancia de la vital cuestión a la que nos enfrentamos todos los europeos. Los identitarios somos de nuevo la primera línea de resistencia ante esta enloquecida decisión de nuestros políticos de pretender abrir las puertas de Europa al caballo de Troya turco.

Enric Ravello
Share this post
  • Share to Facebook
  • Share to Twitter
  • Share to Google+
  • Share to Stumble Upon
  • Share to Evernote
  • Share to Blogger
  • Share to Email
  • Share to Yahoo Messenger
  • More...

0 commentaires

Traductor / Translate

 
© Enric Ravello Barber
Designed by BlogThietKe Cooperated with Duy Pham
Released under Creative Commons 3.0 CC BY-NC 3.0
Posts RSSComments RSS
Back to top