dijous, 22 de novembre del 2012

CiU, UN PARTIT PER ALS NOUS CATALANS


Durant anys CiU ha representat la centralitat política catalana. Cal reconèixer que durant anys ha mantingut un alt grau d'implicació amb la societat civil catalana, que va veure durant dècades en CiU l'opció política que millor defensava els seus interessos.


Avui ens atrevim a dir que aquest paper, no només ha acabat, sinó que CiU anuncia els mateixos símptomes que van portar a la Democràcia Cristiana italiana –amb un paper previ semblant a CiU– al daltabaix electoral, la desafecció social i la marginalitat política. Volem recordar que precisament després de l'ensulsiada de la DC, es va produir l'ascens de formacions com a Lega Nord, un fenomen que –mutatis mutandis– bé pot tenir el seu paral·lelisme a Catalunya.
Sens dubte el fet que CiU hagi convocat unes eleccions-referèndum ad hoc- en les quals no va a treure la majoria absoluta, és el primer indici del que assenyalem, un procés de deterioració del que només són culpables els seus dirigents. Són molts els errors, excessives les decepcions, i massa contradiccions. Nosaltres ens atrevim a resumir-les en tres punts:
-el virus de la corrupció: No és el lloc d'enumerar els casos de corrupció personal i política que afecten a dirigents de CiU. El determinant és que la societat catalana veu a CiU com un partit corrupte, fins i tot entre els seus votants la sensació que es percep és que l'opacitat i el frau és un problema intern que no pot obviar-se. I la perspectiva per als anys vinguts és pitjor; les noves generacions de dirigents de CiU, el “relleu” de la vella guàrdia, no semblen precisament inspirar confiança. Oriol Pujol és un personatge sobre el qual planegen massa sospites per al poc temps que porta en la primera línia política.
Tagentopoli va destruir a la Democràcia Cristiana i va enfonsar la Primera República Italiana. La seva sombra és llarga, arriba –almenys– fins al Palau de la Música de Barcelona.

-neoliberalisme salvatge. Mes és un ultraliberal convençut, encara que no convincent. Sota el seu lideratge CiU ha abandonat els pocs plantejaments de justícia social que podria arribar del seu sector democristiano. CiU avui aposta clarament per la privatització dels sectors públics, per l'abandó de les classes populars, per negar qualsevol mesura proteccionista a la producció i al comerç local. No és d'estranyar que durant aquests dos anys de legislatura la majoria de les seves propostes hagin estat aprovades amb el suport d'un altre partit neoliberal com és el PP; el que és més estrany és que una societat civil solidària i amb fort sentit social, com la catalana, li segueixi votant. Augurem que també per aquí CiU va a perdre suport electoral.

-immigració i inversió demogràfica: Fa una dècada,Marta Ferrusola, la dona de Jordi Pujol, assenyalava que les esglésies romàniques catalanes perdrien la seva utilitat a favor de les mesquites. Les seves paraules han resultat profètiques. La contradicció és que el que ella assenyalava com un problema, s'està convertint en una dramàtica realitat per gràcia i obra del seu partit CiU.
L'aposta de CiU pels anomenats eufemísticament “nous catalans” (que no són ni nous ni molt menys catalans) és la major agressió imaginable que pot fer-se contra Catalunya el seu futur i la seva identitat. Gens tan greu com recolzar i subvencionar la invasió demogràfica del país a favor dels immigrants extraeuropeus i en contra dels catalans autòctons. Amb aquesta absurda política CiU es converteix en el promotor d'una futura (pseudo) Catalunya islamitzada i multicultural, on els catalans passin a ser una minoria en recessió demogràfica i política.
No dubtem que els estrategues de CiU han percebut totes aquestes circumstàncies i les immediates conseqüències que poden implicar per a la seva formació. Precisament per això han avançat unes eleccions en les quals pretenen tapar els problemes reals que, generats per ells, afecten als catalans, amb una cortina de fum d'una independència mal pensada, malament comunicada, improvisada, sense el suport d'Europa, i que no només té el perill de fracturar a la societat catalana, sinó que també pot trencar internament a l'electorat de CiU.

Enric Ravello i Barber

Share this post
  • Share to Facebook
  • Share to Twitter
  • Share to Google+
  • Share to Stumble Upon
  • Share to Evernote
  • Share to Blogger
  • Share to Email
  • Share to Yahoo Messenger
  • More...

0 commentaires

Traductor / Translate

 
© Enric Ravello Barber
Designed by BlogThietKe Cooperated with Duy Pham
Released under Creative Commons 3.0 CC BY-NC 3.0
Posts RSSComments RSS
Back to top