dilluns, 3 de setembre del 2012

EL BURKA I EL DEBAT SOBRE LA ISLAMITZACIÓ.

En 2010 l'ús o la prohibició del burka es va convertir en un tema de debat en tota Europa. Amb la perspectiva del temps volem reflexionar sobre el que va ocórrer llavors, assenyalant manipulacions demagògiques i interessos electoralistes, amb ànim de prevenir-los en un proper futur.
L'origen d'una peça.
En principi el burka no té res a veure amb l'islam, i sí molt amb la sorra, la sorra del desert és clar. El burka era una peça per defensar-se de les tempestes sorrenques tan freqüents en aquestes llunyanes latituds.
Durant segles les de sorra no eren les úniques tempestes habituals que assolaven el desert aràbic, també les havia de facinerosos. Les diferents tribus s'assaltaven respectivament quan anaven d'un lloc a un altre en caravanes, en aquests assalts el robatori de dones en edat fèrtil era un preuat botí. Per això el burka, una peça d'ús tant masculí com a femení, dificultava la identificació de les dones joves, sobretot quan es tractava d'una razzia ràpida en la qual no hi havia molt temps de maniobra.
La funció d'ocultar la bellesa femenina va ser el que va introduir el burka a Afganistan, on la peça no era excessivament coneguda fins a principis del segle passat. Va ser en aquests anys quan el rei Habibullah va imposar el seu ús a les dones del seu ampli harem: perquè la seva bellesa no despertés l'enveja i el desig dels homes propers al rei. Per extensió les dones més acomodades del país van adoptar el seu ús per diferenciar-se del poble pla, marcant així una antipàtica distància. El burka es va convertir en una peça classista i d'exclusió social
L'Alcorà no estableix en cap lloc l'ús del burka, ni tan sols d'altres vels menys complexos, en ell només es parla de “vestir-se i comportar-se de forma humil en públic”. Però aquesta regla ha sofert les més variades interpretacions. Els sectors més radicals de l'Islam, especialment els de inspiració wahabita, han vist en aquesta peça que oculta per complet el rostre i el cos de la dona la manera més adequada de “vestir-se humilment en públic”. Així el burka va ser adoptat a diversos països àrabs. Els talibans, un moviment d'inspiració wahabita i de creació americà-saudita-pakistanès, van convertir en obligatori l'ús d'aquesta peça en un país que no és àrab, però sí musulmà, Afganistan.
En teoria la guerra que Estats Units va desencadenar contra els seus antics amics talibans, tenia com a objectiu eradicar l'ús del burka, instaurar la democràcia i retornar la llibertat a Afganistan. Cap d'aquests objectius s'ha complert, i el burka segueix caracteritzant a la dona en un Afganistan titella de la Casa Blanca.
Europa legisla sobre el burka: poc, tard i malament
El tema no tindria més importància per a nosaltres si no fos perquè, com a efecte del procés de colonització demogràfica per part de milions d'immigrants islàmics que sofreix Europa, el burka ha arribat als nostres carrers i ciutats.
Estèticament el burka impressiona a l'europeu, per a nosaltres resulta inconcebible que una dona haja de tapar-se públicament, ja siga per qüestions religioses, ja siga per qüestions de pur masclisme retrògrad. De totes les “peces” usades amb aquests objectius, sens dubte el burka és –per la seua contundència tèxtil– la que ha suscitat reaccions més airades en la nostra societat. El “debat” va quedar obert i els governs liberals i social-demòcrates es van veure obligats a legislar sobre aquest tema, encara que fos tard, poc i malament.
Mentre que Alemanya només ha prohibit el seu ús públic en alguns lander –generalment governats pels democristians– encara no existeix cap llei federal que impedeixca el seu ús en tot el territori germànic. El debat a Regne Unit sobre la legalitat o no de l'ús del burka, segueix obert i encara que el diputat conservador Philip Holloboe va proposar la seua il·legalització en 2010, de moment el seu ús segueix sent legal. També en el nord d'Europa, els Països Baixos s'enfronten a un conflicte per aquest mateix tema: el dretà Geert Wilders defensa la seua prohibició total en tot el territori neerlandès, encara que de moment el seu ús segueix sent legal excepte en el transport públic i a les escoles del país.
Bèlgica va ser el primer país europeu que ha fet el pas definitiu per prohibir l'ús del burka en 2010. La proposta va partir d'un diputat liberal i va ser aprovada per unanimitat –socialistes inclosos– en la cambra baixa belga i està a l'espera de ser sancionat en el Senat, encara que el text aprovat no fa esment exprés a cap peça sinó que “veta que les persones es presenten en espais públics amb la cara dissimulada o tapada, en part o enterament, de tal forma que no es puga identificar”: un ús asèpticament exquisit de les paraules.
França va seguir aquest camí i a l'abril de 2011 va prohibir l'ús del burka o millor dit presentar-se en espais públics amb la cara tapada “en part o completa”. El que també es va prohibir puntualment al país gal va ser la versió islamo-xic del burka: el burkini, peça dissenyada per una australiana d'origen libanès en la qual s'unifiquen el burka amb el bikini i pretén ser la solució per a les dones islàmiques que volen gaudir de platges i piscines. Carole, una musulmana resident a França, va ser expulsada d'una piscina pública per banyar-se amb el burkini. Els responsables de la piscina pública van deixar ben clar que se li negava l'accés “no per motius religiosos o polítics, sinó simplement per higiene”

Cal assenyalar que tota aquesta legislació restrictiva amb el burka, no passa de ser una simple reacció cosmètica, legislada per la mateixa classe política que ha permès l'entrada de milions d'immigrants musulmans a Europa. La presència del burka als nostres carrers és només una conseqüència lògica del primer. Com sempre, la nostra classe política acomplexada i etnomasoquista ignora el problema real: la inversió demogràfica a Europa occidental. S'acontenta amb actuar sobre una de les seues manifestacions més pintoresques, amb l'únic objectiu de “callar veus” i demostrar que “alguna cosa s'està fent”.
A Catalunya, Lleida va ser la primera ciutat catalana a prohibir l'ús públic del burka, amb els vots del PSC, CiU el PPC. ERC que defensa un rocambolesc “islam català” () va considerar la mesura d'oportunista però al seu torn va demanar la regularització d'aquest tema a Catalunya i a la resta d'Europa.
El PPC va presentar una moció similar a Barcelona, però açí va trobar l'oposició del PSC, ICV, ERC i l'abstenció de CiU. Una mostra del desconcert que regna en aquest tema, en el qual es votava molt més pensant en l'oportunisme polític que en el problema de fons.
Tot es limita al burka? Es prohibeix el burka i alhora es donen terrens públics per construir mesquites? Es prohibeix el burka però se segueix admetent locutoris i comerços hallal? En definitiva, es tracta d'oposar-se realment a la islamització o prestar-se a la demagògia fàcil com fa la resta? Prohibir el burka i finançar la invasió a través de la fundació “Nous Catalans” (sic)? Prohibir el burka i demanar l'arribada de nens immigrants per substituir als nens catalans com fa Angel Colom? No és seriós.

Enric Ravello




EL BURKA Y EL DEBATE SOBRE LA ISLAMIZACIÓN

En 2010 el uso o la prohibición del burka se convirtió en un tema de debate en toda Europa. Con la perspectiva del tiempo queremos reflexionar sobre lo que ocurrió entonces, señalando manipulaciones demagógicas e intereses electoralistas, con ánimo de prevenirlos en un próximo futuro
El origen de una prenda.
En principio el burka no tiene nada que ver con el islam, y sí mucho con la arena, la arena del desierto claro está. El burka era una prenda para defenderse de las tormentas arenosas tan frecuentes en esas lejanas latitudes.
Durante siglos las de arena no eran las únicas tormentas habituales que asolaban el desierto arábigo, también las había de forajidos. Las distintas tribus se asaltaban respectivamente cuando iban de un lugar a otro en caravanas, en estos asaltos el robo de mujeres en edad fértil era un preciado botín. Por eso el burka, una prenda de uso tanto masculino como femenino, dificultaba la identificación de las mujeres jóvenes, sobre todo cuando se trataba de una razzia rápida en la que no había mucho tiempo de maniobra.
La función de ocultar la belleza femenina fue lo que introdujo el burka en Afganistán, donde la prenda no era excesivamente conocida hasta principios del siglo pasado. Fue en esos años cuando el rey Habibullah impuso su uso a las mujeres de su amplio harén: para que su belleza no despertara la envidia y el deseo de los hombres cercanos al rey. Por extensión las mujeres más acomodadas del país adoptaron su uso para diferenciarse del pueblo llano, marcando así una antipática distancia. El burka se convirtió en una prenda clasista y de exclusión social
El Corán no establece en ningún lugar el uso del burka, ni siquiera de otros velos menos complejos, en él sólo se habla de “vestirse y comportarse de forma humilde en público”. Pero esta regla ha sufrido las más variadas interpretaciones. Los sectores más radicales del Islam, especialmente los de inspiración wahabita, han visto en esta prenda que oculta por completo el rostro y el cuerpo de la mujer la manera más adecuada de “vestirse humildemente en público”. Así el burka fue adoptado en varios países árabes. Los talibanes, un movimiento de inspiración wahabita y de creación americano-saudí-paquistaní, convirtieron en obligatorio el uso de esta prenda en un país que no es árabe, pero sí musulmán, Afganistán.
En teoría la guerra que Estados Unidos desencadenó contra sus antiguos amigos talibanes, tenía como objetivo erradicar el uso del burka, instaurar la democracia y devolver la libertad a Afganistán. Ninguno de esos objetivos se ha cumplido, y el burka sigue caracterizando a la mujer en un Afganistán títere de la Casa Blanca.
Europa legisla sobre el burka: poco, tarde y mal
El tema no tendría más importancia para nosotros si no fuera porque, como efecto del proceso de colonización demográfica por parte de millones de inmigrantes islámicos que sufre Europa, el burka ha llegado a nuestras calles y ciudades.
Estéticamente el burka impresiona al europeo, para nosotros resulta inconcebible que una mujer tenga que taparse públicamente, ya sea por cuestiones religiosas, ya sea por cuestiones de puro machismo retrógrado. De todas las “prendas” usadas con estos objetivos, sin duda el burka es –por su contundencia textil– la que ha suscitado reacciones más airadas en nuestra sociedad. El “debate” quedó abierto y los gobiernos liberales y social-demócratas se vieron obligados a legislar al respecto, aunque fuera tarde, poco y mal.
Mientras que Alemania sólo ha prohibido su uso público en algunos lander –generalmente gobernados por los democristianos– aún no existe ninguna ley federal que impida su uso en todo el territorio germano. El debate en Reino Unido sobre la legalidad o no del uso del burka, sigue abierto y aunque el diputado conservador Philip Holloboe propuso su ilegalización en 2010, de momento su uso sigue siendo legal. También en el norte de Europa, los Países Bajos se enfrentan a un conflicto por este mismo tema: el derechista Geert Wilders defiende su prohibición total en todo el territorio neerlandés, aunque de momento su uso sigue siendo legal excepto en el transporte público y en las escuelas del país.
Bélgica fue el primer país europeo que ha dado el paso definitivo para prohibir el uso del burka en 2010. La propuesta partió de un diputado liberal y fue aprobada por unanimidad –socialistas incluidos– en la cámara baja belga y está a la espera de ser sancionado en el Senado, aunque el texto aprobado no hace mención expresa a ninguna prenda sino que “veta que las personas se presenten en espacios públicos con la cara disimulada o tapada, en parte o enteramente, de tal forma que no se pueda identificar”: un uso asépticamente exquisito de las palabras.
Francia siguió este camino y en abril de 2011 prohibió el uso del burka o mejor dicho presentarse en espacios públicos con la cara tapada “en parte o completa”. Lo que también se prohibió puntualmente en el país galo fue la versión islamo-chic del burka: el burkini, prenda diseñada por una australiana de origen libanés en la que se unifican el burka con el bikini y pretende ser la solución para las mujeres islámicas que quieren disfrutar de playas y piscinas. Carole, una musulmana residente en Francia, fue expulsada de una piscina pública por bañarse con el burkini. Los responsables de la piscina pública dejaron bien claro que se le negaba el acceso “no por motivos religiosos o políticos, sino simplemente por higiene”
Hay que señalar que toda esta legislación restrictiva con el burka, no pasa de ser una simple reacción cosmética, legislada por la misma clase política que ha permitido la entrada de millones de inmigrantes musulmanes en Europa. La presencia del burka en nuestras calles es sólo una consecuencia lógica de lo primero. Como siempre, nuestra clase política acomplejada y etnomasoquista ignora el problema real: la inversión demográfica en Europa occidental. Se contenta con actuar sobre una de sus manifestaciones más pintorescas, con el único objetivo de “callar voces” y demostrar que “algo se está haciendo”.
En Cataluña, Lleida fue la primera ciudad catalana en prohibir el uso público del burka, con los votos del PSC, CiU el PPC. ERC que defiende un rocambolesco “islam catalán” (¿) consideró la medida de oportunista pero a su vez pidió la regularización de este tema en Cataluña y en el resto de Europa.
El PPC presentó una moción similar en Barcelona, pero ahí encontró la oposición del PSC, ICV, ERC y la abstención de CiU. Una muestra del desconcierto que reina en este tema, en el que se votaba mucho más pensando en el oportunismo político que en el problema de fondo.
¿Todo se limita al burka? ¿Se prohíbe el burka y a la vez se dan terrenos públicos para construir mezquitas? ¿Se prohíbe el burka pero se sigue admitiendo locutorios y comercios hallal? En definitiva, ¿se trata de oponerse realmente a la islamización o prestarse a la demagogia fácil como hace el resto? ¿Prohibir el burka y financiar la invasión a través de la fundación “Nous Catalans” (sic)? ¿Prohibir el burka y pedir la llegada de niños inmigrantes para sustituir a los niños catalanes como hace Angel Colom? No es serio.

Enric Ravello

Share this post
  • Share to Facebook
  • Share to Twitter
  • Share to Google+
  • Share to Stumble Upon
  • Share to Evernote
  • Share to Blogger
  • Share to Email
  • Share to Yahoo Messenger
  • More...

0 commentaires

Traductor / Translate

 
© Enric Ravello Barber
Designed by BlogThietKe Cooperated with Duy Pham
Released under Creative Commons 3.0 CC BY-NC 3.0
Posts RSSComments RSS
Back to top