Avui 9 d'octubre, es commemora l'entrada del rei Jaume I a la ciutat de València el mateix dia de 1238, després de derrotar les tropes musulmanes. Una història coneguda i repetida. Tot i això, hi ha una sèrie d'esdeveniment de “llarga durada” sobre els quals és convenient reflexionar en una data com avui.
Jaume I és net de Pere II d'Aragó, que intentà expandir la Corona d'Aragó cap a Occitània. La seva derrota davant França a la batalla de Muret (1213), la va fer impossible. Tancat el nord, la Corona d'Aragó només tenia dues possibilitats d'expansió: la primera i més important cap al sud, un sud ocupat pels taifes musulmans: la conquesta de València és la lògica d'aquest avenç cap al sud. La segona expansió era cap a la Mediterrània, que també va iniciar Jaume I amb la conquesta de Mallorca el 1231.
La Corona d'Aragó va néixer el 1137 de la unió entre el Regne d'Aragó i el Principat de Catalunya, va ser el rei aragonès Ramiro II qui va sol·licitar aquesta unió al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. L'important no és això sinó que amb aquesta unitat ambdós territoris van augmentar el seu potencial militar i geoestratègic, cosa que va fer possible l'expansió cap al Sud, tasca que per separat hagués estat molt més difícil. Recordem que Aragó i Catalunya havien nascut inicialment com a part de la Marca Hispànica amb la qual Carlemany va construir un fre a al-Àndalus i va protegir els cristians.
La conquesta de Jaume I es va consolidar amb la creació d'un nou Regne, el Regne de València. Els motius per crear un regne nou van ser diversos, la rivalitat entre el Rei i els seus nobles n'és un; un altre, sens dubte, la naturalesa del nou Regne com a terra de frontera amb al-Àndalus, on la demografia dels conqueridors estava en inferioritat. Era una terra en procés de conquesta.
El XV fou el Segle d'Or del Regne de València, essent el centre cultural de la Corona d'Aragó i de referència a gran part del Mediterrani. Però demogràficament –especialment a l'interior– el desequilibri continuava; els moriscos i la població cristiana vivien en constant enfrontament. És coneguda la complicitat dels moriscos amb els pirates barbarescos, de les incursions dels quals es defensava la població valenciana amb fortificacions costaneres encara visibles. De fet, va ser la població valenciana la que més va pressionar el rei Felip II d´Aragó i III de Castella perquè el 1609 els moriscos fossin expulsats.
Notes històriques que poden convidar a una reflexió actual.
0 commentaires