divendres, 18 d’octubre del 2024

WAR RAOK! NÚMERO 68


 

 

 

 

En la seva habitual editorial Padrig Mountauzier recorda que, per a l'Estat jacobí francès, hereu de la sagnant i igualitarista Revolució Francesa, la paraula autonomia és una espècie d'heretgia que s'allunya de les seves profundes conviccions jacobines. Anant més enllà, Mountauzier assenyala que les lleus i poc creïbles referències de Macron a una possible autonomia corsa, són absolutament insuficients i més encara per al cas de Bretanya que necessitaria un estatut negociat amb França que no fos reversible per la simple voluntat de París (això és l'autonomia) com primer pas cap a la construcció d'una Bretanya lliure dins d'una Europa dels pobles amb sobirana.

 

En els següents articles Patrick Poppel denuncia com ha estat vulnerada la neutralitat d'Àustria, establerta en la seva Constitució de 1955 en adoptar les mesures contra Rússia, sense cap consulta a la població. Anne-Sophie Hamon advoca per "un cop d'estat en el si de l'Església" per a acabar amb el Papa-Mama Francisco i la seva Església ONG de Soros. Yann Vallerie dedica una pàgina al decés del militant nacionalista bretó i gran lluitador per la llengua i la cultura de la seva pàtria: Per Lemoine. L'Aliança Sobiranista Bretona signa un article amb el títol "Donis emplois bretons en Bretagne, pour els Bretons", on no solament es dedica a desenvolupar aquest lema sinó que aporta un estudi sobre la pauperització de l'obrer bretó i la profunda crisi del capitalisme, convertit en un agent mundialitzador, al qual se li ha de fer front amb un combat nacionalista; tanmateix, s'advoca per la necessitat d'un "front social" que obri la participació dels treballadors bretons en tots els processos de decisió que afectin el país.

 

Dos interessants articles de contingut històric són qe es dediquen a la mort de l'abat nacionalista bretó Jean-Marie Perrot assassinat pel Partit Comunista Francès i el titulat "Santu Casanova, précurseur du nationalisme corse contemporaine" en el qual l'associació nacionalista i identitària "Palatinu" ens fa un breu recorregut de la vida i obra de Casanova, que va ser fundador de la revista "A Tramuntana", en la qual es va posar l'accent en la distinció entre el cors i l'italià, era un home de la seva època, nacionalista, romàntic, catòlic i –en aquesta línia- contrari al socialisme del segle XIX al qual veia com un destructor de l'economia i la societat tradicional corsa.

 

En el seu article, Mael Le Cosquer fa una necessària diferenciació conceptual entre "medi ambient" i "ecologia", podent ser el primer terme ecològic o no. Un medi ambient no ecològic obre la via a la desaparició, és l'ecologia la ciència dedicada a la protecció del "medi ambient". Assenyalant al mateix temps que actualment el que tenim és una "ecologia política", és a dir una ecologia pervertida a favor i interessos polítics. El desafiament actual és recuperar una ecologia dedicada a restablir l'equilibri entre l'home i la naturalesa. En la mateixa línia tenim l'article "Réchauffement climatique", on assenyala la manipulació del fenomen anomenat "escalfament global" amb l'objectiu d'imposar una determinada agenda política amb clars objectius mundialistes.

 

Entrant en temes nacionalistes, Julien Dir assenyala en "Propositions pour un renouveau autonomiste et sécessioniste en Bretagne" que l'Estat francès és el principal impulsor de la pauperització i abandonament social i econòmic de Bretanya, incloent-hi l'empitjorament de salut pública, i que només sortint d'aquesta dinàmica francesa serà possible una recuperació de la societat bretona. L'article signat per la revista bilingüe occitana "El Lugarn", assenyala que a Occitània es pateix un procés similar al de Catalunya. L'esquerra manipula políticament el nacionalisme (ERC, CUP en el cas català) però en definitiva no actua en clau nacionalista sinó en clau d'esquerra mundialista.

 

La "Neollengua" com a instrument de censura i de manipulació del pensament és el que denuncia Fraçois-Bernard Huyghe en l'article del mateix títol. No obstant això, adverteix –en positiu- de dos límits d'aquesta neollengua nascuda com a eina dels Políticament Correcte, un concepte que va començar a fer-se servir als EUA en la dècada dels anys vuitanta. Un primer límit és la mateixa realitat que la neollengua tracta de negar, un segon límit és la reacció social a aquesta absurda imposició dictatorial de les "elits" que ja està provocant creixents reaccions en clau nacionalpopulista.

 

Un interessant viatge a l'inici del nacionalisme bretó és l'objectiu de l'article "Le marquis de l'Estourbeillon et l'Union Régionalista Bretonne" que s'inicià en aquests anys de transició entre el romàntic segle XIX i el més polític segle XX. El marquès es va unir a tota la intel·lectualitat bretona del moment per a anar definint les bases del nacionalisme bretó, en clau pancèltica. Una prova d'això últim és que es va adoptar com a himne nacional bretó el "Bro gozh dt. zadoù", una adaptació de l'himne nacional gal·lès. Defensor de la llengua bretona, va intentar impulsar el seu ús després dels catastròfics efectes sobre la mateixa de la PGM. La seva formació afirma l'existència d'una "nació bretona" encara que utilitzin el terme "regionalista" per a la seva formació política. La intel·lectualitat bretona també denunciava un fenomen típic d'aquells anys, l'emigració de la pagesia bretona que passava a engruixir les files del proletariat parisenc amb la consegüent desruralització de la societat bretona. L'article ens porta a inicis del segle XX quan aquesta formació va coincidir amb unes altres del mateix tarannà nacionalista bretó. La més famosa seria la que va fer eclosió entorn de la revista "Breiz Atao", en la qual estarà involucrat el famós nacionalista bretó afusellat en 1945 per col·laboracionisme amb l'Alemanya Nacionalsocialista, Olier Mordrel.

 

Alguna cosa més que simple folklorisme és el que ens ensenya Goulc'hen Danio de Rosquelfen en el seu article sobre les "banderes de processó bretones", que tracta precisament d'això de les "grans taules tèxtils" com ell les anomena, amb imatges de sants, verges i altres escenes religioses tan habituals en les tradicionals processons catòliques bretones.

 

El número acaba amb un article dedicat al centenari de la "Gwenn ha Du" (literalment, la blanca i negra) és a dir la bandera actual de Bretanya que recull en el seu disseny i simbologia elements iconogràfics bretons, entre ells l'ermini animal referència de l'imaginari simbòlic bretó. La bandera fou dissenyada per l'activista bretó Morvan Marchal, condemnat en 1945 a 15 anys "d'indignitat nacional", per la seva simpatia amb l'Alemanya Nacionalsocialista.

 

Tanca el número una contraportada amb fotos del "Faro de l'illa Verge" antic santuari druídic i avui lloc d'interès cultural i turístic. Un far que resta aïllat per les marees i només és visitable entre els mesos d'abril i octubre!

 

 

 

Share this post
  • Share to Facebook
  • Share to Twitter
  • Share to Google+
  • Share to Stumble Upon
  • Share to Evernote
  • Share to Blogger
  • Share to Email
  • Share to Yahoo Messenger
  • More...

0 commentaires

Traductor / Translate

 
© Enric Ravello Barber
Designed by BlogThietKe Cooperated with Duy Pham
Released under Creative Commons 3.0 CC BY-NC 3.0
Posts RSSComments RSS
Back to top