L'educació centralista francesa com a mètode per a esborrar la memòria, el coneixement i la identitat de les joves generacions de bretons, és la denúncia que fa Padrig Mountazier en l'editorial d'aquest número. Un paradigma que es repeteix en tots els estats centralistes que busquen anul·lar les identitats amb aquest experiment castrador com és amagar el passat històric i cultural del qual són portadors els pobles que pretenen liquidar.
"Callac, ville symbole d´un peuple que a décidé de dire senar a l'immigration", és una crònica sobre les manifestacions populars que s'ha fet a Callac i altres localitats bretones contra l'al·luvió migratori tercermundista del qual Bretanya n'és subjecte passiu, amb la complicitat de les autoritats estatals franceses.
"L'education nationale française et són patró Pap Ndiaye" denúncia com un responsable del Ministeri d'Educació francès d'origen africà, ha decretat la retallada de l'ensenyament en llengua bretona.
Yann Vallérie ens comenta en el seu "La montée de la colère en Irlande", com les protestes populars contra la immigració, protagonitzades fonamentalment per classes treballadores, s'estenen per tota Irlanda. I com els partits tradicionals des del "Sinn Féin", "Fianna Fáil" i "Fine Gael", són incapaços de donar respostes a les demandes de la població mentre continuem fanàticament amb la seva agenda inmigracionista.
"Réflexions sud l´identité européene" d'Enric Ravello, ens remet a l'origen comú indo-europeu com la base de la identitat continental, tots els cicles històrics (Grècia, Roma, el món germànic, eslau i cèltic, l'Europa medieval)són concrecions puntuals en l'espaitemps d'aquesta Visió del Món comuna. Per tant, la comuna identitat europea és essencial, no sols conjuntural.
Péter G. Fehér ens explica com Occident ha posat un parany a Rússia per a provocar el conflicte del qual la primera conseqüència serà un allunyament entre Rússia i Europa occidental. Rússia ja n'ha tret les seves conseqüències: Occident no serà mai més fiable per a Moscou.
"Deux peuple, deux destins" és el títol de l'article de Per'hirin en el qual estableix un paral·lelisme entre Bretanya i Portugal, països d'empremta cèltica, de petita grandària i enfrontats a una gran potència veïna: França i Castella respectivament. La comparació se centra en com en els dos casos la baixa noblesa i el poble van ser favorables a la independència mentre que l'alta noblesa no ho era. La diferència és que Portugal va tenir un líder carismàtic que va aconseguir derrotar als castellans en Aljubarrota, mentre a Bretanya no va haver-hi una figura semblant en els moments decisius de la seva història.
"Immigration: la prochaine étape du libéralisme" d'Enric Ravello, analitza la immigració com un fenomen intrínsec al mundialisme i a la ideologia liberal. Com a solució a la catàstrofe migratòria -nociva en origen i en destinació- proposa la ruptura amb el paradigma ideològic mundialista i l'aposta per una via social i identitària.
"La convoi de Noël, contre vents et marées" és la crònica del comboi d'ajuda organitzat per l'associació "Solidarité Kosovo", en benefici dels nens serbis en aquesta regió sota control albanokosovar.
L'herborista Jéròme Marchin ens parla dels orígens d'aquesta ciència, detectables ja en el Paleolític, de la seva importància en les societats cèltiques, on el coneixement de l'ús de les herbes es transferia oralment de druida a druida, i de com s'intenta prohibir aquest coneixement en l'edat mitjana i moderna però sense poder eliminar aquest saber ancestral. L'autor ens recorda que Bretanya és pionera en la defensa de l'herboristeria en els nostres temps, i que han estat senadors bretons els que han impulsat la seva regulació en els últims anys.
En el seu "Literatures écrites et orals donis civilisations celtiques" Perc'hirin ens remet al "Le Mabinogi", un clàssic de la literatura irlandesa. A través de les aparicions del corb, el calder i la dona ens trasllada als temes de la reialesa, la immortalitat i la Deessa mare com a constants de la literatura cèltica. Al final del seu article estableix paral·lelisme entre aquesta obra cèltica i altres passatges de diferents literatures indo-europees com la germànica, l'hel·lena i la hindú.
L'habitual secció de cuina està reservada a un plat tan típic i tradicional com és la sopa de peix.
El número acaba amb una dura crítica a l'ultra jacobí Partit Socialista Francès. L'alcalde socialista de Saint-Nazaire s'ha oposat rotundament al fet que la bandera bretona pugui onejar a l'Ajuntament de la ciutat, i amb una ressenya sobre els dòlmens de "La Roche-aux-fées", monument megalític de caràcter funerari de més de cinc mil anys d'antiguitat, "un lloc formidable que no deixa de suscitar l'admiració i la imaginació dels seus nombrosos visitants", ens diu Per Manac'h.
0 commentaires