L'antiimmigració
s'ha anat progressivament convertint en un dels temes centrals del debat
polític europeu, tant és així el terme s'ha anat omplint progressivament de
significats diversos i alguns clarament contradictoris.
És curiós –per no dir penós- que la majoria dels partits "antiimmigració" parlin en realitat a favor de la immigració legal i de la integració (sic) dels immigrants, això els converteix per definició en partits proimmigració. Lògicament, ser antiimmigració és estar en contra de tota, la legal i "integrada" inclosa. La qüestió és tan patètica que cal recórrer a Perogrullo per explicar-la.
Aquests partits proimmigració –les coses com són- només volen que els immigrants adoptin el mode de vida occidental, una forma de vida que avui ja no és occidental sinó universal, i que sembla que consisteix simplement a no portar barba llarga, pel que fa als homes i el cap tapat les dones; a això sembla
que s'ha reduït allò de ser "occidental". Diferent seria si es demanés que "s'integressin" en el mode de vida d'europeu, perquè Europa és una civilització mil·lenària que implica una visió del món, no és un simple vestuari, i aquí la integració de l'immigrant és simplement impossible perquè sempre ha viscut des de "fora" la seva relació amb la civilització europea i mai des de "dins" com ho fem nosaltres.
Per altra banda, aquest universalisme "occidentalista" és el que porta a assimilar l'antiimmigració amb el suposat dret a imposar com han d'actuar, ser i comportar-se els pobles àrabs i musulmans als seus països d'origen -si han d'adoptar o no aquestes o altres fórmules islàmiques o laiques- una pretensió absurda i profundament antidemocràtica i antiidentitària.
Per això –com sempre que es parla d'immigració/antimimgració, cal deixar clar què es defensa: o la conversió del món en un model únic totalitari occidental-universal, en què qualsevol es pot "integrar" canviant el seu vestuari i poca cosa més o la defensa de les civilitzacions, en el nostre cas de l'europea, on no és possible la integració d'immigrants aliens al nostre esdevenir i essència etnocultural.
Com tots els conceptes definits en negatiu, "l'antiimmigració" s'està convertint en una cosa confosa, buida i no-operativa políticament, avui fins al canceller socialdemòcrata alemany fa dures declaracions "antiimmigració". Com sempre, es tracta de definir-se en positiu i de crear un mite mobilitzador d'avantguarda, la defensa la identitat de cadascun dels pobles d'Europa, i la d'Europa en conjunt com a civilització-continent mil·lenari, on el factor ètnic i conseqüentment cultural és definitiu i determinant. És en la mesura que la immigració massiva és la destrucció d'aquestes realitats que nosaltres som "antiimmigració", de manera radical i no condicionada a simples canvis superficials com l'afaitat o el vestuari masculí o femení.
0 commentaires