dilluns, 4 de setembre del 2023

VAM ESTAR EN LA JORNADA NACIONALISTA FLAMENCA "IJZEWAKE 23"

 


 

La delegació de SOM Catalans, va arribar a Anvers el divendres 25 a la nit, allí ens esperava el vicepresident del Parlament flamenc, Filip Dewinter, gran amic personal i polític. Ens havien preparat un sopar tradicional flamenc, com sempre acompanyat de força cervesa, al mític local "El Lleó de Flandes", un lloc que ha de visitar per a qualsevol europeu defensor de la identitat.






 

 

El matí següent, tota la delegació ens traslladem, al costat de Filip Dewinter, a Diksmuide

Durant la Primera Guerra Mundial es van desenvolupar en aquesta zona les més dures batalles del conflicte. Els alemanys havien avançat ràpidament per tota Bèlgica, però per a defensar una petita franja de territori, els militars belgues van desbordar el riu i van inundar tota aquesta zona, aquí va quedar establerta la línia del front entre l'exèrcit alemany i les tropes aliades. No va haver-hi avanços significatius per part de cap dels dos exèrcits, només una brutal guerra de trinxeres que va constar moltíssima sang. Van ser quatre anys de mort i dolor.

La pitjor part va ser per als soldats flamencs. Bèlgica, creada com a estat artificial feia escassament un segle, lluitava amb la triple Entente. Com a Estat absurd, Bèlgica es fonamentava en el sotmetiment de la majoria neerlandesa (flamenca) a la minoria valona (francesa). En l'exèrcit això es concretava en una oficialitat francòfona, i una tropa -mobilitzada per a la Guerra- essencialment neerlandófona. Com Bèlgica era un pur artifici, ni els oficials parlaven neerlandès i ni la tropa entenia francès. El resultat va ser tràgic, els soldats no entenien les ordres dels seus "propis" oficials". Els soldats flamencs estaven desorientats i van ser carn de canó de les tropes alemanyes, van caure en un número desproporcionat. El nacionalisme flamenc encara retreu -i amb raó- aquell drama a l'Estat belga.

Finalitzada la PGM el moviment nacionalista flamenc es va fer més fort. Amb l'arribada del Nacionalsocialisme al poder a Alemanya, els llaços ideològics i polítics entre el moviment flamenc i Alemanya es van fer cada vegada més estrets. En Diskmuide es va construir una gran creu en record als soldats flamencs caiguts en la PGM, va ser un lloc de pelegrinatge del nacionalisme flamenc entre guerres i també d'autoritats de l'Alemanya NS una vegada Bèlgica va ser conquerida per l'III Reich.

 

 



Durant la SGM, milers de voluntaris flamencs es van enrolar en les SS per a combatre a l'URSS, això va fer encara més estrets els llaços entre en nacionalisme flamenc i l'Alemanya NS. Després de 1945 l'estigma de col·laboracionisme va caure sobretot el moviment nacionalista flamenc. La "resistència" comunista belga va volar parcialment la creu de Diskmuide. Però els nacionalistes flamencs no es van acoquinar, construint una creu rèplica de l'anterior i enfront d'aquesta; i durant anys aquest recinte -en el qual es troben l'antiga i la nova creu- va ser el lloc mític de les grans reunions del nacionalisme flamenc -d'unes 50.000 persones cada any- també hi anaven nacionalistes de tota Europa. Des de fa pocs anys les autoritats van prohibir aquestes manifestacions, però el lloc continua sent visitable, encara que el personal encarregat et deixa clar que es pot fer visita històrica, però sense cap símbol polític.

Aquella mateixa tarda, vam fer una visita al Flandes sota sobirania francesa, allí vam assistir als festivals flamencs, amb lluites medievals i exposicions de l'antiguitat germànica. El jacobinisme francès no ha pogut eliminar la identitat flamenca que persisteix amb força en aquesta part de la nació flamenca.

 






 

 

Des de fa anys l'antiga reunió de Diskmuide se celebra en la pròxima localitat d'Ijzerwake, en un terreny que és propietat del moviment nacionalista flamenc. Aquí vam ser, a la tarda, a compartir amb els camarades flamencs cerveses, salsitxes, patates fregides (invent flamenc) i cançons populars i nacionalistes europees.


 

 

El matí del diumenge va tenir lloc l'acte central. La campa on es desenvolupa estava decorada amb multitud de banderes flamenques i de la Gran Holanda (taronja-blanc-blau). L'acte va començar amb una ofrena floral en record als soldats flamencs morts en les dues guerres mundials.

A continuació, vaig tenir l'honor de pronunciar unes breus paraules que van ser rebudes amb afectuosos aplaudiments pels milers de persones presents en l'acte.



 

"Benvolguts amics flamencs,

És un honor per a mi participar en la reunió d'IJzerwake aquí, al camp de batalla de la Primera Guerra Mundial.

És el moment del record per a tots els soldats europeus que han lluitat en les dues guerres civils europees. Mai més guerres entre germans. Els pobles europeus han d'estar units contra la islamització, units contra el multiculturalisme, units contra la immigració massiva, units contra la ideologia woke perquè Europa pugui continuar sent europea.

Benvolguts amics flamencs,

Lluitem la mateixa lluita que vosaltres: el nostre futur és català, el vostre futur és flamenc.

Des de Catalunya us volem fer arribar la nostra salutació i el nostre suport.

Flandes per als flamencs

Catalunya per als catalans.

Visca l'Europa de les cent banderes,

'Lang leve een vrij en onafhankelijk Vlaanderen!'.

 



Després de diversos parlaments més, l'acte oficial va concloure amb els himnes bòer, flamenc i neerlandès.

A la tarda va haver-hi temps per a balls populars i companyonia en els diversos llocs de les diferents associacions flamenques i panneerlandeses. participants, així com un lloc per a jocs de famílies amb nens.

 




Després de diverses entrevistes a Filip Dewinter per part de mitjans flamencs i neerlandesos abandonem l'indret de l'acte. A la sortida del mateix hi havia una pancarta plena de simbolisme

"El meu pare va lluitar en el Front de l'Est. Sóc flamenc i n'estic orgullós".

Fa referència als voluntaris flamencs que van participar en el Gran Exèrcit europeu en la Segona Guerra Mundial, i que després de la derrota del 45 van ser perseguits i estigmatitzats per la "justícia belga"

 


A la tarda vam fer una visita al cementiri britànic de Tynbe Cot i a l'alemany de Langemarck, amb caiguts de les PGM. 



 

Posteriorment en Lepen vaig participar en l'homenatge a tots els soldats caiguts en la PGM dipositant una corona de flors al costat de Filip Dewinter.

 

 


Va acabar la jornada amb un sopar tradicional en un típic restaurant rural flamenc.

 

Uns dies memorables compartits amb el millor moviment nacionalista que hi ha a Europa: el flamenc.


 

 

Visca l'Europa dels pobles!

Share this post
  • Share to Facebook
  • Share to Twitter
  • Share to Google+
  • Share to Stumble Upon
  • Share to Evernote
  • Share to Blogger
  • Share to Email
  • Share to Yahoo Messenger
  • More...

0 commentaires

Traductor / Translate

 
© Enric Ravello Barber
Designed by BlogThietKe Cooperated with Duy Pham
Released under Creative Commons 3.0 CC BY-NC 3.0
Posts RSSComments RSS
Back to top