L'editorial d'aquest número tracta un tema propi de la data de la seva publicació "Halloween oggi, specchio de la memòria perduta dell'uomo contemporaneo", assenyala una de les principals mancances de l'home modern: la falta de percepció de la història, i, per tant, la incapacitat de ser capaç de reconèixer-se en una herència mil·lenària que és la que conforma la seva identitat. Sense aquest seient mental, les arrels s'afebleixen i l'individu modern queda a l'abast de modes efímeres, basades en l'immediat i el material. Fins i tot assenyalant que el Halloween d'importació americana és el que Mircea Eliade deia "la degradació del mite", la festa en si mateixa és una supervivència de l'espiritualitat europea arcaica i una "nostàlgia d'intuïcions arquetípiques". Per als nostres avantpassats cèltics el Samhain –la festa cèltica de la qual neix Halloween- era el moment de l'any en què s'obria la comunicació entre el món dels vius i el de la ultratomba.
"I cani fantasma, messaggeri dell´*Oltretomba" és un molt interessant article de Mirko Trabucchi, qui, a través de la famosa novel·la d'Artur Conan Doyle "El gos dels Baskerville", fa un ex-curs històric simbòlic en les mitologies cèltica i germànica, sobre la figura del gos com a animal premonitori de la destinació i com a acompanyant dels homes en el seu viatge al més enllà. Concretant molts exemples d'aquest simbolisme en el folklore de la Padània d'arrel i herència cèltica-germànica.
En "Isole Ebridi, Samhain 1932: un incredibile viaggio nel tempo" Giancarlo Minella ens parla del viatge que va fer la fotògrafa nord-americana d'origen escocès, Magaret Fay, a les illes Hèbrides. En aquells anys encara dominava el gaèlic escocès com a llengua, durant la festa de Samhain de l'any 32. És curiós que la festa del Halloween en aquelles illes s'anomenava, en llengua local "Oidhche nan Cleas", que literalment vol dir nit dels trucs. L'article inclou nombroses fotografies fetes per la viatgera nord-americana en la qual es veuen als habitants de les illes disfressats amb robes i adorns relacionats amb la mort. El sentit d'aquestes disfresses era mantenir oberta la comunicació entre el món dels vius i el dels morts. És habitual consumir determinats dolços en aquestes festes, especialment galetes, d'igual manera que es fa en molts llocs d'Europa.
Un record a l'estada de Gordon Byron en aquesta zona alpina és l'article de Mario Taccones titulat "Il terrore corre sull´acqua: Frankensteisn i Il Vampir sono anti sul Lemano". Amb anècdotes sobre la vida, els enamoriscaments, la literatura i les maneres de vida del genial poeta romàntic anglès.
El FOCUS d'aquest número està dedicat al tema de la usura.
S'obre amb un article d'Adolfo Morganti, en el qual fa un estudi filològic del concepte i del problema que sempre ha suposat aquesta pràctica en la mentalitat col·lectiva europea, com ens diu Morganti "Ningú pot comercial amb el temps, creació divina concedida com a patrimoni universal. Pensar que es posseeix el temps, fins al punt de fer negoci amb ell, era, segons Sant Bonaventura una deformació de l'ordre de les coses". I fonamentalment la usura –com l'interès- és fer negoci –il·legítim- amb el temps. Morganti ens recorda com l'interès i la usura es van expandirs per Europa fonamentalment a partir del calvinisme. El seu article acaba amb una referència a Ezra Pound i el seu atac a la usura i les seves criminals conseqüències.
El segon article
del FOCUS signat per Giuseppe Reguzzoni titulat "Dante, Eliot e Pound
contro l'usura" té tres parts, en la primera es tracta l'oposició de Dante
"el gibelí" al capitalisme naixent de la seva època. Dante, en línia
de l'escolàstica, afirma que la usura és un pecat contra la naturalesa i per
tant contr
a Déu, al costat d'altres pecats de la mateixa naturalesa com la
blasfèmia i la sodomia. El judici negatiu envers la usura és per la seva
naturalesa com a riquesa il·lícita enfront de la riquesa legítima que és la
derivada del treball i de l'intel·lecte. La segona comença comentat el creixent
interès per Dante als EUA, però assenyalant com ja a principis del segle XX el
Premi Nobel de Literatura T.S.Elliot es reconeixia en l'obra dantesca de la
qual savia en l'ambient universitari de Boston (Harvard). Amic de Pound,
intercanvià cartes i diàlegs amb aquest sobre l'obra del geni florentí i en
definitiva, Elliot agafa de Pound la seva crítica a la usura. En la part final
de l'article, Reguzzoni ens diu que Pound sempre es va considerar com un hereu
i deutor de Dante. Fent un paral·lelisme històric, Dante va triar el bàndol
gibelí enfront del güelf, en el mateix sentit que Pound es va identificar amb
el feixisme contra l'antifeixisme en totes les seves variants.
També en el FOCUS tenim la reproducció d'una entrevista a la filla d'Ezra Pound publicada dins del volum "Ezra Pound nelle parole della figlia: conversazione amb Mary de Rachewiltz", de la qual destaquem algunes frases.
"Crec que en l'origen de la seva decisió de romandre en silenci estava la consciència de com el món contemporani es lliscava a una deriva a la superficialitat cada vegada més accentuada".
"Pound subratllava sempre la importància de l'agricultura: deia que tots havíem de tenir la capacitat d'entendre la terra que ens alimenta".
"El meu pare admirava a Mussolini quan el sentia dir que el problema de la producció estava resolt, però que quedava obert el problema de la distribució".
"Lotta vaig fer classe o guerra agli specultori?" és l'article de Lucca Gallesi que tanca el FOCUS d'aquest número. "Per a entendre millor el problema de la justícia social, és necessari allargar la categoria dels treballadors a tots aquells que, per a viure, han de guanyar un sou, "treballadors" no seran només els obrers, sinó també els treballadors del sector terciari, els docents, els professionals liberals i tots els ciutadans que no viuen d'una renda sinó del mateix treball". L'autor ens descriu com les posicions en defensa del treball productiu i en contra de la usura i l'especulació han estat sempre presents en una part important del pensament dels estatunidencs, assenyalant a personatges com: els presidents Jefferson, Jackson, Van Buren i Lincoln com a clars exemples, tots ells defensors de la classe agrària de petits i mitjans terratinents, generalment del Sud i l'Oest del país, amenaçats pels especuladors i industrials del Nord i l'Est. En aquesta línia situa també a Gore Vidal i a Ezra Pound com un dels seus últims i més brillants exponents. Aquesta línia ideològica va perdre tota la seva força i influència després del final de la Segona Guerra Mundial.
La secció de literatura està dedicada a Luigi Cazzetta, un poeta milanès del segle XX de qui Pierluigi Crola ens fa un repàs vital i literari acompanyat d'una selecció dels seus millors poemes.
En la secció d'història, Alberto Costantini ens parla de John Hawkwood, un mercenari anglès, d'Essex, que va viure a la Itàlia del segle XIV i que va ser un Condottiero dels més famosos de la història. Petrarca ja ens parla de les companyies de soldats estrangers de ventura que operaven en la península Itàlica durant aquests segles, en la seva famosa cançó "All'Itàlia", destacant sobre totes elles la "Companyia Blanca" a la qual pertanyia John Hawkwood.
Un segon article històric, tracta un tema realment interessant, l'oportunitat que va tenir el Piemont de convertir-se en un fort estat centreeuropeu. "Il Piemonte, re Carlo Alberto e le occasioni perdute della Storia". L'autor, Claudio Martinotti Doria, enc explica com el ministre piemontès Solaro, catòlic tradicionalista i oposat a la idea d'unificació d'Itàlia, va apostar per donar suport a la rebel·lió dels cantons catòlics suïssos reunits en la Lliga Sonderbund i incorporar-los al regne del Piemont creant un important estat entre l'Europa continental i la península Itàlica. El projecte no va ser possible perquè el rei piemontès, Carles Albert, va apostar per la unificació italiana, desafiament per al qual el Piemont necessitava l'ajut d'una potència marítima com va ser França, que en contrapartida d'aquest suport i una vegada consumada la unificació italiana, va exigir al Piemont, Niça i la Savoia com a "pagament" al seu suport.
Els dos articles següents estan dedicats a temes locals com són l'església de Sant Eusebi en la localitat llombarda de Cisnello Balsamo i les seves restes d'època romana i longobarda, i a les cròniques de premsa sobre un meteorit caigut en la zona en 1884.
Tanca la revista un article sobre cinema de terror relacionat amb temes del Halloween i dels processos contra les bruixes esdevinguts en Nova Anglaterra (els EUA) en 1630 i un recorregut sobre la iconografia de l'art musical a les esglésies de la vall Sabbia.
0 commentaires