En l'editorial Padrig Montauzier es pregunta sobre el
sobiranisme bretó i sobre com articular de manera possible i concreta
l'emancipació bretona. Única opció per a una nació amenaçada de desaparició per
assimilació.
En la secció dedicada als pobles d'Europa, destaquen l'article dedicat l'avanç
en l'estructuració organitzativa del nacionalisme a Cornualla (la regió cèltica
del sud-oest d'Anglaterra.) El dedica a la memòria del voluntari irlandès de l'IRA,
Bobby Sands, mort en vaga de fam. I el signat pel
tatuador Ronan Danic, qui ens explica com els seus dissenys estan
inspirats en els tatuatges dels antics pobles cèltics.
La
secció política és una crítica al llibre
de Kofi Yamgnane, titult "Memories d'outre-haine". Yamgnane va
ser el primer alcalde negre de Bretanya. Després d'una important carrera a
França, va tornar a la seva Togo natal per a presentar-se a l'elecció
presidencial, però el Tribunal Constitucional togolès va rebutjar la seva
candidatura per "dubtes sobre la seva identitat!", sàvia decisió. Al
seu retorn a Bretanya Yamgane, es va involucrar en campanyes a favor de la
multiculturalitat i el mestissatge. La redacció de la revista li recorda un
refrany togolès: "No és perquè es tiri un pal al riu el pal es converteix
en cocodril", que la
revista contextualitzade la següent manera: "no és
perquè un africà s'instal·li a Bretanya i sigui alcalde, que es converteixi en
un bretó".
A la part dedicada la cultura trobem un article
de Riec Cado sobre "El simbolisme de la sirena", fent
un recorregut sobre aquesta figura mítica al passar de la literatura
i l'imaginari europeu, incloent-hi a Dahut, la sirena bretona. Assenyala
l'atac del qual avui la sirena un objectiu del feminisme que odia el seu contest femení
i pel BLM que odia a la seva "blanquitud".
La recomanació literària d'aquest número és el conte
"Maeve, princesse celte", que ens transporta al moment de
l'arribada de les primeres tribus cèltiques a Irlanda entorn de l'any 650 aC.
En la secció Tribuna lliure es publica un article de l'escriptor nacionalista
croat i gran defensor de la identitat europea Tomislav Sunic, amb un
títol que no necessita molta explicació, "Els orígens de la culpabilitat
blanca", on fa un recorregut històric a fons sobre la gènesi d'aquesta
patologia.
L'article
"Literatures escrites i orals de les civilitzacions cèltiques", fa un
recorregut per les diferents literatures cèltiques (bretona, gal·lesa i
irlandesa fonamentalment) destacant els temes i mites en comú i relacionant-los
amb la resta de les antigues literatures europees (principalment
germànica-escandinaves i hel·lèniques). El text
acaba posant l'accent en la idea de la visió cíclica de la història i
l'alternança de períodes de caos i renovació en la Cosmologia
comuna indo-europea tant a l'Europa precristiana com la
civilització indo-ària.
En "Un esmorzar
bretó", Youennar C'heginer, ens fa un recorregut per alguns
elements de la gastronomia local, sense oblidar el whisky bretó, poc conegut
fora del país. Un licor típicament cèltic del qual cada nació d'aquesta família
té la seva pròpia versió.
En la darrera pàgina, l'article "L'Estat francès contra les llengües
regionals" ens recorda que l'Estat francès mai farà res en defensa de les
llengües dels pobles als quals té sotmesos, i que serà només la iniciativa i la
voluntat dels seus parlants la sola possibilitat de salvar unes
llengües marginades, si no perseguides, per l'Estat jacobí.
Tanca el número un bonic article titulat "Bretanya, terra de castells"; dedicats als emblemàtics castells i belles fortaleses del país bretó.
0 commentaires