dimarts, 23 de novembre del 2021

ARGENTINA NOVEMBRE 2021. ELECCIONS PARCIALS: ES CONFIRMEN LES TENDÈNCIES.



Les eleccions parcials al Congrés i al Senat de novembre de 2021. A grans trets els resultats confirmen les tendències que es van verificar en les eleccions PASO del passat mes de setembre: victòria de l'oposició del centredreta amb un 42% i derrota clara de l'oficialisme kirchnerista que es queda en el 33%. Com a dades secundàries, avanç de l'esquerra trotskista que es converteix en la tercera força política del país i de la dreta ultraliberal que és la quarta a escala nacional, però demostra força a Buenos Aires.

Si bé la tendència general era la marcada al setembre i l'anunciada, cal assenyalar un clar matís: l'oficialisme perd, però evita la catàstrofe absoluta que li auguraven les enquestes. Observadors i comentaristes parlaven de la possibilitat que el "Frente de Todos" (la coalició governamental) no aconseguiria arribar al 30%, la qual cosa hauria estat dramàtica pensant en els dos anys de presidència que encara li queden al tàndem Alberto Fernández – Cristina Kirchner. I si bé l'oficialisme perd el control del Congrés aconsegueix mantenir-lo al Senat.

 

Com s'ha evitat aquesta catàstrofe? Centrant tot el seu esforç electoral a la província de Buenos Aires, la zona on s'assenteixi el projecte de poder kirchnerista, on també perd les eleccions, però escurça la distància amb l'oposició. En què va consistir l'esforç electoral de l'oficialisme? Bàsicament imprimint diners i regant amb subvencions i ajudes oficials a l'electorat que els havia donat l'esquena al setembre. Òbviament la primera conseqüència d'aquest "esforç electoral" serà un augment de la inflació, una inflació amb la qual haurà de bregar el Govern que l'ha generat i disparat. És la política a curt termini habitual del kirchnerisme. Un "curtterminisme" amb algun esbós de paranoia perquè, malgrat haver perdut les eleccions, el president Fernando va convocar a una manifestació el següent dimecres després de les eleccions a Buenos Aires per a "celebrar la victòria electoral", amb una despesa de 300.000 €, un dels lemes esbombats era aquest: "contra tant de polític" (deu de pensar que és un actor de cinema, entenem).

 

Situació interna de les dues coalicions.

Si prenem com a referència les eleccions presidencials de 2019, l'oficialisme perd des de llavors uns 5 milions de vots, és a dir el 40% del seu electorat.
L'oposició també perd, en aquest cas 1 milió de vots, un 10% dels seus votants.

És la clara conseqüència del profund desencantament general i més que justificat de la classe política argentina. La desastrosa gestió governamental actual és hereva en el temps de la ineptitud del Govern de Macri. Aquest desencantament, com hem dit més amunt, es tradueix en un augment de l'abstenció i en un reforç de la perifèria política.

El "Frente de la Izquierda Unida" (6,16%), de l'esquerra trotskista, en certa manera l'hereu ideològic de la guerrilla "Ejército Revolucionario del Pueblo" (no confondre amb els "Montoneros") aconsegueix, després de dècades, tornar a entrar en el congrés de la ciutat de Buenos Aires i en el Congrés nacional amb quatre diputats.

Javier Milei i el seu partit La "Libertad Avanza" (4,94%) és la quarta força, amb pobres resultats en la resta del país, però amb un important 17% a Buenos Aires que es tradueixen en cinc actes en el Congrés nacional. Milei és un personatge encasellat en la dreta, de principis ultres-liberals amb clars tints anarco-capitalista. El seu programa: "eliminar ajudes als pobres, eliminar pensions, abaixar impostos als rics, etc." contrasta amb les zones on té més vots: els barris deprimits del gran Buenos Aires.
L'explicació? Milei fa un discurs dur, mediàtic, radical, feridor i acompanyat d'un estudiat "xou" mediàtic contra la ineptitud absoluta del govern i la classe dirigent argentina. El seu vot surt de saber liderar aquest cansament més que justificat.

 

Dins de les col·lacions governamentals observem algunes línies de tensió. En el governamental "Frente de Todos", entre Cristina Kirchner i la "Cámpora" (l'ala juvenil radical i militant del Justicialisme) favorable a mantenir la línia política actual i el president Fernández, que sempre tímid i d'ànim flac, pensa que amb els resultats no absolutament nefastos de les eleccions i una certa eficiència en la gestió encara és possible guanyar les presidencials de 2023, cosa que per descomptat avui sembla més que hipotètic.

En "Juntos Por el Cambio", veiem que els millors resultats els obté la part de la "Unión Cívica Radical", el tradicional partit argentí que representa el centre socialdemòcrata i la moderació. Els candidats radicals se situen millor i treuen millors resultats que els de l'altre component de la col·lació el partit "PRO", de centredreta, fundat per Macri. És una situació complexa, perquè mentre els radicals proposen polítiques més centristes, el PRO està pensant a incorporar un discurs més liberal en economia per a llevar-li vots a Milei. La solució d'aquesta situació interna dependrà l'elecció del candidat que presenti l'oposició a les presidencials de 2023.

 

A dos anys de les presidencials de 2023.

La pròxima cita al país austral, seran les eleccions presidencials de 2023. La classe política i la societat estan implicades i mobilitzades ja per a aquesta determinant cita electoral.

El país s'enfronta ara a una negociació del seu deute amb l'FMI. Fernández té un dilema, l'acord amb l'FMI li donaria vots de centre, però aquest acord implicaria retallades socials que Cristina i la "Cámpora" no semblen disposats a permetre. Potser és per això que Fernández celebra el resultat d'aquestes eleccions com a victòria, d'haver perdut per més, la seva final ja estaria escrit i per tant Cristiana no hauria permès cap mesura de retallada social perquè ni encara així es podria aconseguir la reelecció justicialista en 2023, ara hi ha una mínima carta a jugar, veurem si Fernández sap fer-ho i si Cristian li deixa.

Mentrestant l'oposició ja es veu vencedora en 2023, li queda la no fàcil tasca de buscar la figura que no solament unifiqui als seus votants actuals, sinó que sigui capaç d'obtenir vots de peronistes farts de la gestió del duo Fernández-Cristina, que –sigui dit- són milions de vots.

Share this post
  • Share to Facebook
  • Share to Twitter
  • Share to Google+
  • Share to Stumble Upon
  • Share to Evernote
  • Share to Blogger
  • Share to Email
  • Share to Yahoo Messenger
  • More...

0 commentaires

Traductor / Translate

 
© Enric Ravello Barber
Designed by BlogThietKe Cooperated with Duy Pham
Released under Creative Commons 3.0 CC BY-NC 3.0
Posts RSSComments RSS
Back to top