Les eleccions parcials al Congrés i al Senat de novembre de 2021. A grans trets
els resultats confirmen les tendències que es van verificar en les eleccions
PASO del passat mes de setembre: victòria de l'oposició del centredreta amb un
42% i derrota clara de l'oficialisme kirchnerista que es queda en el 33%. Com a
dades secundàries, avanç de l'esquerra trotskista que es converteix en la
tercera força política del país i de la dreta ultraliberal que és la quarta a
escala nacional, però demostra força a Buenos Aires.
Si bé la tendència general era la marcada al setembre i l'anunciada, cal
assenyalar un clar matís: l'oficialisme perd, però evita la catàstrofe absoluta
que li auguraven les enquestes. Observadors i comentaristes parlaven de la
possibilitat que el "Frente de Todos" (la coalició
governamental) no aconseguiria arribar al 30%, la qual cosa hauria estat
dramàtica pensant en els dos anys de presidència que encara li queden al
tàndem Alberto Fernández – Cristina Kirchner. I si bé
l'oficialisme perd el control del Congrés
aconsegueix mantenir-lo al Senat.
Com s'ha evitat aquesta catàstrofe? Centrant tot el seu esforç electoral a la província de Buenos Aires, la zona on s'assenteixi el projecte de poder kirchnerista, on també perd les eleccions, però escurça la distància amb l'oposició. En què va consistir l'esforç electoral de l'oficialisme? Bàsicament imprimint diners i regant amb subvencions i ajudes oficials a l'electorat que els havia donat l'esquena al setembre. Òbviament la primera conseqüència d'aquest "esforç electoral" serà un augment de la inflació, una inflació amb la qual haurà de bregar el Govern que l'ha generat i disparat. És la política a curt termini habitual del kirchnerisme. Un "curtterminisme" amb algun esbós de paranoia perquè, malgrat haver perdut les eleccions, el president Fernando va convocar a una manifestació el següent dimecres després de les eleccions a Buenos Aires per a "celebrar la victòria electoral", amb una despesa de 300.000 €, un dels lemes esbombats era aquest: "contra tant de polític" (deu de pensar que és un actor de cinema, entenem).
Situació interna de les dues coalicions.
Si prenem com a referència les eleccions presidencials de 2019, l'oficialisme
perd des de llavors uns 5 milions de vots, és a dir el 40% del seu electorat. L'oposició
també perd, en aquest cas 1 milió de vots, un 10% dels seus votants.
És la
clara conseqüència del profund desencantament general i més que justificat de
la classe política argentina. La desastrosa gestió governamental actual és
hereva en el temps de la ineptitud del Govern de Macri. Aquest
desencantament, com hem dit més amunt, es tradueix en un augment de l'abstenció
i en un reforç de la perifèria política.
El "Frente de la Izquierda Unida" (6,16%), de
l'esquerra trotskista, en certa manera l'hereu ideològic de la guerrilla
"Ejército Revolucionario del Pueblo" (no confondre amb
els "Montoneros") aconsegueix, després de dècades, tornar a entrar en
el congrés de la ciutat de Buenos Aires i en el Congrés nacional amb quatre
diputats.
Javier Milei i el seu partit La "Libertad Avanza"
(4,94%) és la quarta força, amb pobres resultats en la resta del país, però amb
un important 17% a Buenos Aires que es tradueixen en cinc actes en el Congrés
nacional. Milei és un personatge encasellat en la dreta, de principis
ultres-liberals amb clars tints anarco-capitalista. El seu programa:
"eliminar ajudes als pobres, eliminar pensions, abaixar impostos als rics,
etc." contrasta amb les zones on té més vots: els barris deprimits del
gran Buenos Aires. L'explicació? Milei fa un discurs dur,
mediàtic, radical, feridor i acompanyat d'un estudiat "xou" mediàtic
contra la ineptitud absoluta del govern i la classe dirigent argentina. El seu
vot surt de saber liderar aquest cansament més que justificat.
Dins de les col·lacions governamentals observem
algunes línies de tensió. En el governamental
"Frente de Todos", entre Cristina Kirchner i la
"Cámpora" (l'ala juvenil radical i militant del Justicialisme)
favorable a mantenir la línia política actual i el president Fernández, que
sempre tímid i d'ànim flac, pensa que amb els resultats no absolutament
nefastos de les eleccions i una certa eficiència en la gestió encara és
possible guanyar les presidencials de 2023, cosa que per descomptat avui sembla
més que hipotètic.
En "Juntos Por el Cambio", veiem que els millors resultats
els obté la part de la "Unión Cívica Radical", el tradicional
partit argentí que representa el centre socialdemòcrata i la moderació. Els
candidats radicals se situen millor i treuen millors resultats que els de
l'altre component de la col·lació el partit "PRO", de centredreta,
fundat per Macri. És una situació complexa, perquè mentre els radicals
proposen polítiques més centristes, el PRO està pensant a incorporar un discurs
més liberal en economia per a llevar-li vots a Milei. La solució d'aquesta
situació interna dependrà l'elecció del candidat que presenti l'oposició a les
presidencials de 2023.
A dos anys de les presidencials de 2023.
La pròxima cita al país austral, seran les eleccions presidencials de 2023. La
classe política i la societat estan implicades i mobilitzades ja per a aquesta
determinant cita electoral.
El país s'enfronta ara a una negociació del seu deute amb l'FMI. Fernández té
un dilema, l'acord amb l'FMI li donaria vots de centre, però aquest acord
implicaria retallades socials que Cristina i la "Cámpora" no semblen
disposats a permetre. Potser és per això que Fernández celebra el resultat
d'aquestes eleccions com a victòria, d'haver perdut per més, la seva final
ja estaria escrit i per tant Cristiana no hauria permès cap mesura de retallada
social perquè ni encara així es podria aconseguir la reelecció justicialista en
2023, ara hi ha una mínima carta a jugar, veurem si Fernández sap fer-ho i si
Cristian li deixa.
Mentrestant l'oposició ja es veu vencedora en 2023, li queda la no fàcil tasca
de buscar la figura que no solament unifiqui als seus votants actuals, sinó que
sigui capaç d'obtenir vots de peronistes farts de la gestió del duo
Fernández-Cristina, que –sigui dit- són milions de vots.
0 commentaires