dimecres, 8 de setembre del 2021

XARIA, ISLAMITZACIÓ I GIHADISME A EUROPA. LES PREGUNTES NECESSÀRIES.


 

 

Un tòpic comú en el debat polític actual és afirmar o negar que l'islam és compatible amb la democràcia occidental. A les darreres eleccions regionals de Franca, una Marine Le Pen -obsessionada per "moderar-se"- va dir que ho era, aquesta afirmació va influir negativament en el resultat obtingut. És un debat buit, un "posat", ja que tots sabem perfectament que l'islam i la democràcia occidental, tal com l'entenem, són absolutament incompatibles. Un joc dialèctic inútil i estèril en el qual tenim dues postures, que són dos enganys emmarcats pel políticament correcte.

La pregunta realment incorrecta, la que ningú gosa de fer és si la democràcia occidental és capaç de combatre la progressió política dels musulmans. Si l'actual sistema polític que administra els països europeus serà capaç d'evitar la islamització d'Europa o no, perquè és un sistema sustentat en l'equació una persona/un vot. És lògic pensar que quan la majoria de les persones que voten siguin islamistes, aconseguiran la majoria política, instauraran el sistema polític que ells defensen i serà la fi de la democràcia occidental. La islamització d'Europa serà només una conseqüència més del procés de substitució demogràfica que patim els pobles europeus. Així doncs, la pregunta que realment ens interessa és: com podem trobar una solució política per a evitar el nostre final demogràfic, política i cultural? La resta de debats són una pèrdua de temps infantil.

En 2016 el famós politòleg i teòric de la democràcia Giovanni Sartori –gens sospitós d'incorrecte- declarava: "Si donem el vot als immigrants, imposaran la 'xaria a Europa", és una afirmació simptomàtica, cert, però és només una part de la veritat.

No són els immigrants que arriben ara els que imposaran la xaria, són els milions de "ciutadans europeus" (francesos, belgues, britànics, etc.) fills i néts dels immigrants que van arribar a Europa en els 60-70 els que ho faran. Són les segones i terceres generacions radicalitzades que ja són els amos de barris de París, Brussel·les i Manchester.

El problema és molt greu. No es tracta dels immigrants que han arribat o estan per arribar, es tracta dels que ja hi són i que ni tan sols apareixen en les estadístiques com a immigrants, perquè tècnicament són "ciutadans" europeus com qualsevol altre. Això és el que ningú vol veure, o més exactament el que ningú s'atreveix a dir, perquè fer-ho suposa confirmar que no hi ha solució dins dels paràmetres actuals. És "fàcil" declarar que cal "controlar la immigració il·legal" això ja entra dins dels tòpics políticament correctes, i ho és perquè serveix per a ocultar l'abast real del problema. El problema real de substitució demogràfica que devora les poblacions europees i que només es pot solucionar amb polítiques massives de repatriació. Aquesta és la incorrecta realitat que pocs ens atrevim a esmentar.

La retirada dels EUA de l'Afganistan i la presa del poder dels talibans ha provocat commoció a tot el món, també a Europa. L'onada prevista de refugiats ha aixecat alarmes. Un dels arguments més repetits ha estat aquesta: "l'arribada al poder dels talibans provocarà una onada terrorista a Europa occidental". De nou columnes de fum propagandístic per amagar la dimensió real del problema gihadista a Europa. Per començar, caldria aclarir que l'objectiu dels talibans és crear un Emirat islàmic a l'Afganistan i que s'oposen a qualsevol acció fora de les seves fronteres, això ha tibat les seves relacions amb els antics aliats d'Al-Qaeda i els converteix en grans enemics de l'ISIS. Per a continuar caldria recordar que els terroristes que han comès atemptats a Europa occidental, són tots "ciutadans" europeus (francesos i belgues) musulmans de segona i tercera generació. Recordar també –perquè la gent sembla oblidar-se'n- que els assassinats gihadistes de Barcelona i Cambrils d'agost de 2017 no van ser comesos per "refugiats", sinó pels fills dels immigrants que arriben cada dia més i més a Europa. El terrorisme gihadista no està relacionat amb els refugiats, sinó amb la immigració massiva que ja està assentada fa dècades a tota l'Europa occidental. S'entén la veritable magnitud del problema o encara continuarem assenyalant on no toca? Per descomptat que no s'ha d'acollir cap refugiat de l'Afganistan, efectivament l'arribada de refugiats a Europa occidental està relacionada amb l'augment de la delinqüència comuna i inseguretat ciutadana -especialment de violacions grupals a dones europees-. Per acollir-los ja existeixen les multimilionàries monarquies del Golf amb les quals comparteixen religió: Aràbia Saudita i Qatar principalment. El que no podem fer es enganyar-nos sobre la naturalesa del terrorisme islamista a Europa.

El gihadisme, la xaria i la substitució demogràfica són la conseqüència de la immigració massiva –en la seva majoria legal- que va arribar a Europa fa dècades. La solució és difícil, però el pitjor que es pot fer és enganyar la gent fent servir arguments falsos i manipulats. És hora de dir les coses com són, perquè no tenim temps per a res més.

Share this post
  • Share to Facebook
  • Share to Twitter
  • Share to Google+
  • Share to Stumble Upon
  • Share to Evernote
  • Share to Blogger
  • Share to Email
  • Share to Yahoo Messenger
  • More...

0 commentaires

Traductor / Translate

 
© Enric Ravello Barber
Designed by BlogThietKe Cooperated with Duy Pham
Released under Creative Commons 3.0 CC BY-NC 3.0
Posts RSSComments RSS
Back to top