La bogeria intervencionista "neo-con" –ex trotskistes en la seva majoria- sota l'administració de George Bush va provocar una irrealitat bel·licista que va tenir el seu cim amb les invasions de l'Iraq i l'Afganistan. Encara que la realitat és que la presència dels EUA a l'Afganistan és molt anterior, anterior fins i tot a la intervenció soviètica com reconeix el mateix Zbiweg Brzezinski: "Va ser el 3 de juliol de 1979 quan el president Carter va signar la primera directiva sobre l'assistència clandestina per als opositors al règim pro-soviètic de Kabul. I jo vaig escriure una nota al president on li explicava que al meu entendre aquesta ajuda provocaria la intervenció militar dels soviètics" (1).
Després de vint anys de presència militar i segons publica un recent informa del “Watson Institute” de la Brown University" (Providence, Rhode Island) amb una despesa econòmica estimada en 2.261 bilions de dòlars i una despesa humana, 238.000 morts, caiguts en operacions anti-talibans tant a l'Afganistan com al Pakistan, el president dels Estats Units Joe Biden, va declarar el passat 8 de juliol: "Acabem la guerra més de la llarga de la història" (2). Si l'objectiu de la guerra era acabar amb el domini talibà, i Biden anuncia la retirada alhora que reconeix el control talibà de l'Afganistan, queda clar que el balanç de la guerra és la derrota dels Estats Units, que després de molts anys de presència militar no ha aconseguit el seu objectiu, sinó tot el contrari.
Afegim que les intervencions estatunidenques a l'Iraq i l'Afganistan, liquidades amb sengles fracassos, van provocar un estancament geoestratègic dels Estats Units durant un parell de dècades clau. Aquesta errada va permetre que passessin de ser l'única i hegemònica potència mundial al fet que la Xina sorgís amb una força imparable i Rússia reaparegués com a potència mundial –després del col·lapse de l'URSS- especialment durant després de la Segona Guerra Txetxena, moment d'inflexió en el creixement militar de Moscou.
Assumida la seva derrota militar, els Estats Units, estan
pactant amb els talibans la seva retirada de l'Afganistan. Washington és
conscient que els talibans en pocs mesos enderrocaran a l'actual govern i
dominaran la totalitat del territori afganès, no solament el de la majoria
paixtu a la qual ells pertanyen. Els talibans han après d'errors passats i ara
ja han copsat militarment el control de totes les fronteres del país, amb el
que els senyors de la guerra no paixtus queden totalment aïllats de
qualsevol contacte i la seva posició militar seria tant ridícula com
insostenible. La negociació de l'Administració Biden amb els talibans se centra
en els dos punts que la Casa Blanca pretén continuar controlant després de la
seva retirada militar.
-El control del trànsit de l'opi. Com va repetir en algunes ocasions
l'Administració nord-americana, "no hem vingut a l'Afganistan a lluitar
contra el trànsit de l'opi", no sols va ser això sinó que van col·laborar
amb el mateix en tot moment. L'opi afganès suposa el 80% de l'opi mundial i
està principalment controlat pels talibans i en segona instància per l'actual i
terminal Govern de Kabul. Washington sempre hi ha estat involucrat, fent-se amb
un abundant percentatge del mateix a canvi de no intervenir. Els diners
derivats del narcotràfic serveixen per a pagar serveis d'intel·ligència i operacions
especials "secretes". El control de l'opi té un segon interès i és
que aquest opi arriba entre altres llocs a Rússia, on el seu consum entre la
joventut russa és un important problema de salut pública. Una altra branca de
la ruta de l'opi arriba a Europa occidental a través de Turquia, però el consum
d'opiacis a Europa occidental és inferior.
-Que l'Afganistan, sota el control talibà, sigui un centre d'expansió del gihadisme islàmic especialment en dues direccions: cap a la província xinesa de Xinjiang, creant problemes a Pequín, i cap a l'Àsia central i repúbliques musulmanes de Rússia, creant problemes a Moscou. De fet els talibans van fer costat al Moviment Islàmic d'Uzbekistan, que des de les seves bases afganeses va atacar a aquesta república ex soviètica. Aquest atac ha estat l'única ocasió en la qual va ser necessari mobilitzar a l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (aliança militar defensiva de la qual Rússia és el nucli principal) per a repel·lir una agressió externa a un dels seus estats membre.
La Xina i
Rússia marquen les seves estratègies.
Ni Rússia ni la Xina estan en absolut disposades al fet que els talibans facin
de l'Afganistan el desestabilitzador islamista d'Àsia Central que la Casa
Blanca pretén. Moscou i Pequín tenen la seva pròpia estratègia i tots dos
governs han organitzat sengles reunions amb els líders talibans, és a dir, ja
els reconeixen com a interlocutors vàlids, ignorant l'actual govern terminal de
Kabul.
Per part russa el passat 9 de juliol a Moscou amb una delegació talibà
encapçalada per Abadul Latif Mansur (3). Rússia té
interessos a Àsia central, vol ampliar la Comunitat Econòmica Eurasiàtica i
controlar l'islamisme en la zona. No està disposada al fet que el nou govern
talibà desbarati els seus plans, ni tampoc vol permetre que els talibans facin
aliança amb Turquia, la qual cosa permetria reforçar la presència turca en
aquesta zona clau d'Àsia central. Rússia ha deixat clar que no està disposada a
repetir situacions com la de l'atac del Moviment Islàmic d'Uzbekistan. Moscou,
que últimament ha fet diverses demostracions d'un enorme poder militar, ha
deixat ben clara la seva posició.
El geopolític rus Alexander Dugin escrivia en
un article (4) Que "Rússia ha d'actuar activament per a impedir que la
situació a Àsia Central degenerin en caos i en inestabilitat" i per a això
afirma que Moscou haurà de fer-ho en cooperació amb l'Iran, el Pakistan, i
també amb la Xina, l'Índia i els Estats del Golf, donant un paper crucial en
l'estabilitat de la zona a la cooperació amb Turquia. Dugin també afirmant que
caldria excloure del teatre centreasiàtic a "Occident", és a dir els
Estats Units i la Unió Europea. La veritat és que la UE no té cap possibilitat
d'actuar en aquest escenari clau per a l'estabilitat mundial, i –com en el cas
de Síria- el seu únic paper serà del de víctima de la inestabilitat. La
retirada caòtica dels Estats Units, provocarà una nova crisi de refugiats a
Europa occidental. És a dir l'error estratègic de la Casa Blanca, el pagarà
d'aquesta manera Europa. (5)
Per part xinesa, la reunió entre la delegació talibana, encapçalada pel mul·là
Abdul Ghani i el seu ministre d'Afers exteriors Wang Yi, va tenir
lloc el 28 de juliol a la ciutat xinesa de Tianjin. Pequín va aconseguir
imposar als afganesos el compromís que Kabul no faria costat al Moviment
Islàmic del Turquestan Oriental, grup musulmà uigur actiu a la regió xinesa de
Xinjiang, de població musulmana. D'altra banda, la sortida dels
Estats units i una nova situació política a l'Afganistan permetran importants
inversions econòmiques xineses, fonamentalment en infraestructures, que seran
molt ben rebudes pel futur govern talibà (6). Perquè com ens recorda la
periodista italo-suïssa Chantal Fantuzzi, la Xina té clar que la
retirada de les seves tropes és una derrota per als Estats Units, i Pequín vol
aprofitar aquesta derrota (7).
Enric Ravello.
(1) https://www.voltairenet.org/article185558.html
(2) https://www.larazon.es/internacional/20210708/q3wuztib55h4pcmmlel4cwvw7a.html
(3) https://asiatimes.com/2021/07/for-russia-the-taliban-a-necessary-evil/
(4) http://euro-synergies.hautetfort.com/archive/2021/07/20/la-russie-retourne-en-afghanistan.html
(5) https://www.elmundo.es/internacional/2021/07/07/60e4948621efa06a468b4593.html
(6) https://elpais.com/internacional/2021-07-28/china-y-los-talibanes-consolidan-su-acercamiento.html
(7) https://www.ticinolive.ch/2021/07/30/la-cina-convoca-i-talebani-biden-ha-fallito/
0 commentaires