Encertada decisió de l'Editorial EAS de publicar aquest estudi sobre els orígens i migracions dels eslaus dins de la seva col·lecció "estudis indoeuropeus". Són precisament els pobles eslaus el grup més important demogràficament del conjunt indoeuropeu. La similitud de les llengües de la família eslava entre si permet deduir que era un sol poble amb una sola llengua fins a èpoques força tardanes. Fins a la data no hi havia cap monografia en castellà dedicada exclusivament a la seva etnogènesi i expansió.
El seu autor l'arqueòleg i historiador nacionalitzat francès i nascut a Riga (Letònia) Michel Karanski desenvolupa una exposició de la formació i del món eslau combinant dos tipus de capítols, uns de contingut arqueològic que tracten de la tipificació i localització de formes i objectes que descriuen a aquesta cultura- i uns altres d'històrics, en referència a les fonts escrites i moviments de poblacions eslaves que donen lloc als seus regnes medievals, base de les actuals nacions eslaves. Els primers són més especialitzats, els segons més didàctics.
Hi ha un intens debat historiogràfic entre els que afirmen l'existència d'un grup inicial balto-eslau de què la llengua eslava i els pobles eslaus serien una ramificació posterior i els que, per contra, afirmen un origen propi dels eslaus, separat del grup bàltic des de l'origen, dins el conjunt indoeuropeu. Una qüestió oberta per historiadors, arqueòlegs i filòlegs de l'Antiguitat, en la qual Kazanski es posiciona com a defensor de la tesi balto-eslava.
L'autor comença situant als eslaus com a part d'un conjunt encara indiferenciat balto-eslau, del qual començarien a diferenciar al voltant del 1500 aC, situant-se la llar proto-eslau a la zona compresa entre el Bàltic i les actuals Polònia i Bielorússia, lloc en el qual encara estarien en època romana, ja que en les fonts llatines d'aquesta època vénen referits amb etnònims com vènets i esclavens. En aquest vast espai estan subjectes a diverses influències: finesos a nord, sàrmates a l'est, germans a l'oest, poble uralo-altaics a nord-est. Els grans moviments polítics dels germans primer i dels huns després, van a fer que el conjunt eslau passes de ser vassall del rei got d'Hermenric a quedar "alliberat" després de la invasió huna. És en aquest moment en què els eslaus entren pròpiament en la Història, expandint molt més enllà dels seus confins inicials, travessant el Danubi i ocupant tots els Balcans, on donaran gènesi als pobles eslaus actuals: serbis, croats, eslovens i també als búlgars, si bé en aquest cas l'autor ens insisteix que l'etnònim búlgar pertanyia inicialment a un poble turànic, que després va ser eslavitzat, sent actualment tant aquest poble com aquesta llengua integrants de la família eslava. L'autor també ens recorda una fita important, quan un important nombre d'eslaus, enviats per l'emperador bizantí Justinià II per fer front als àrabs, es passen de bàndol durant la batalla de Sebastòpol i després s'instal·len a la Síria dels Omeies. Aquest eslau són una base de l'important nombre de persones d'aspecte centre-europeu que encara avui existeixen en aquest país àrab.
El llibre es tanca amb un "Glossari" que conté les dades bàsiques per al coneixement del món eslau. Hem de dir que en aquest mateix glossari la definició del terme "indoeuropeu", recull la tesi "difusionista" en comptes de la "invasionista" i d'expansió demogràfica, una petita objecció que simplement fem per advertir als lectors que vulguin tenir una visió clara i real sobre la qüestió indoeuropea.
En resum, un llibre molt recomanable, de lectura necessària per a qui vulgui tenir un coneixement fundant sobre un dels elements que componen el conjunt de la cultura europea: els pobles eslaus.
0 commentaires