dissabte, 17 d’abril del 2021

GROENLÀNDIA UNA MIRADA HISTÒRICA-POLÍTICA POSTELECTORAL.

 

Les eleccions del passat 6 d'abril van donar una àmplia victòria a l'esquerra eco-independentista inuit (esquimal). El partit dels inuits Ataqatiglit (IA, Comunitat Popular inuit) assolia el 36,6%, superant amb escreix el 25,5% aconseguit en 2018 i tornant a ser el primer partit de l'illa en detriment dels socials-demòcrates independentistes de Siumut ("Endavant" en inuit). IA i Siumut s'alternen en el poder des de 2005, fos en coalició o un d'ells amb majoria. El líder d'IA, Mute B. Egede, serà el pròxim primer ministre de l'illa, encara que per formar govern necessitarà el suport d'almenys quatre diputats del partit centrista independentista Naleraq ("Descendents de la nostra Terra" en inuit) que ha assolit el 2,4% i que coincideix amb IA en el punt principal d'aquesta campanya electoral: l'oposició al projecte d'extracció de terres rares i urani a Kvanefjeld, en mans d'una companyia australiana, darrere de la qual està la Xina.

 

Per què Groenlàndia és danesa?

Groenlàndia forma part, geogràficament, del continent americà. Assenyalem que la divisió entre Europa i Amèrica a l'Atlàntic nord passa per la zona occidental del territori d'una altra illa propera, Islàndia. Com la resta de zones àrtiques de Nord-Americà, va estar poblada des d'almenys el III mil·lenni a.C., per una població que donaria lloc a l'anomenada cultura Dorset.

Erik Thorvaldsson -més conegut per Erik el Roig- un viking noruec que s'havia refugiat a Islàndia- va ser el primer europeu a arribar a Groenlàndia en 982. Després d'ell diverses famílies de vikings noruecs establerts a Islàndia, van arribar a les seves costes. Van construir assentaments al sud i oest de l'illa. Erik el Roig va anomenar l'illa Gron (verd) Land (terra) nom que la va fer atractiva per als colons escandinaus que van anar arribant en les successives dècades, explotant-la amb l'agricultura i la ramaderia. Els escandinaus van aconseguir el control de l'illa que va passar a ser part de la corona noruega a 1261.

El canvi climàtic que va patir tot Europa i l'Atlàntic nord que va començar al segle XIV i es coneix com la Petita Edat del Gel, va fer que les condicions geo-econòmiques canviessin de forma brusca. Els colons escandinaus es van veure doblement afectats per aquest canvi: d'una banda el seu sistema econòmic productiu era incompatible amb el fred extrem i de l'altra es tallava la ruta amb Islàndia i Noruega, vital per a la seva supervivència.

Va haver-hi un altre factor que va resultar cruelment definitiu, l'arribada a l'illa dels pobles inuit -els esquimals actuals- procedents de Sibèria que van exterminar als dorset al nord de l'actual Canadà, des d'on van saltar a Groenlàndia seguint amb la seva política de conquesta contra els dorset -que de fet van desaparèixer de la història per sempre-. Aquesta conquesta i extermini de la població local va tenir també com a objectiu als colons noruecs, ja en una fase de debilitament i aïllament. És a dir, els inuits no són la població originària de Groenlàndia, sinó els tercers i últims a arribar i els protagonistes d'exterminar als dos pobles assentats anteriorment: els dorset i els colons europeus; una dada important en aquests temps de perdons i culpabilitzacions de referència històrica.

En 1721 el mariner noruec Hans Egede va viatjar a Groenlàndia, amb la idea de comprovar si quedaven descendents de la colonització medieval escandinava, va descobrir que no hi havia rastre d'aquella població. Va decidir cristianitzar la població local i després d'ell es van establir a l'illa algunes famílies noruegues i daneses, que en aquells dies formaven part d'un únic regne. En 1814 després de la separació del Regne de Dinamarca-Noruega en dos, Groenlàndia queda com colònia danesa. Anys més tard en 1953, deixaria de ser colònia danesa per passar a ser territori danès, dotant-la, el 1979, d'un estatut d'autonomia, que seria ampliat el 2008 després d'aprovar-lo en referèndum. El govern danès segueix controlant la defensa, la gestió la política exterior i de les subvencions, que són vitals per a l'economia de l'illa.

 

Groenlàndia en la cruïlla del nou espai nord-polar.

El resultat electoral paralitzarà -de moment- l'extracció d'urani i terres rares, tots dos minerals fonamentals per la fabricació de telèfons mòbils vehicles elèctrics i armes d'última generació. Són minerals dels quals la Xina n'és el principal productor, però vol apoderar-se del control del mercat mundial de forma gairebé monopolística. El de Kvanefjeld no és l'únic jaciment en mans xineses. Xina també explota diversos jaciments més a Groenlàndia, els geòlegs xinesos han identificat on es troben els "recursos superiors", precisament aquells "que la Xina necessita amb urgència". De fet, els bancs xinesos estan ajudant a finançar una gran mina de zinc en el fiord de Citronen, a la costa nord de l'illa, amb l'objectiu d'enfortir la seva estratègia per obtenir minerals de l'Àrtic.

Groenlàndia s'ha convertit en un punt estratègic geopolític de vital importància, un punt de xoc entre les tres grans potències: Xina, EUA i Rússia que l'entenen com un element clau per al domini d'un nou espai clau: l'Àrtic, i que ho serà cada vegada més a mesura que avanci el desglaç i s'obri la ruta de comunicació àrtica. Un nou espai cridat a ser l'escenari de dures rivalitats entre els tres principals actors mundials.

Els EUA., que des de principis de segle passat considera una anomalia que un territori geogràficament americà estigui en mans europees, sobretot perquè és crucial per als seus interessos militars i estratègics. Washington té bases militars a l'illa. Recordem que 2019 Donald Trump va fer una oferta de compra que va ser rebutjada pel govern danès; no era el primer president dels EUA que intentava comprar a l'illa a Copenhaguen.

Xina que, a més de l'interès militar i mineral, concep la ruta àrtica com la variant nord -la Ice Silk Road- que complementi la seva nova ruta de la Seda pel cor d'Euràsia.

Rússia, que ja va començar la seva estratègia àrtica en temps de la Unió Soviètica i no permetrà quedar-se enrere en la carrera pel control àrtic encara que l'illa sigui de sobirania danesa. Un cop més Europa demostra la seva inexistència com a actor polític en el món multipolar de segle XXI.

La pregunta després d'aquestes eleccions és, podran realment 56.000 groenlandesos oposar-se a les grans dinàmiques geopolítiques d'aquest nou temps dels grans espais?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Share this post
  • Share to Facebook
  • Share to Twitter
  • Share to Google+
  • Share to Stumble Upon
  • Share to Evernote
  • Share to Blogger
  • Share to Email
  • Share to Yahoo Messenger
  • More...

0 commentaires

Traductor / Translate

 
© Enric Ravello Barber
Designed by BlogThietKe Cooperated with Duy Pham
Released under Creative Commons 3.0 CC BY-NC 3.0
Posts RSSComments RSS
Back to top