Des de fa milers d'anys els darrers dies de desembre
s'han viscut d'una manera especial en totes les cultures europees, cosa que
encara avui, en plena època postmoderna on tot es dissol i s'oblida, segueix
estant present.
No entrarem aquí en la forma personal en què cadascú
interpreta i viu aquesta simfonia en comú, i encara que per a molts europeus
aquesta forma és el naixement de Crist, ningú pot ignorar -en la seva essència
i en les seves formes- el mite que es viu en aquests dies i que es remunta a l'alba
de la nostra comuna civilització europea.
No entrarem -perquè no és objecte d'aquest article- en el
fet que l'Església trigués molt a reconèixer la data de 25 de desembre com
naixement de Crist, i que aquesta data fora precisament la del dia "Sol
invictus" a Roma, o la del naixement de Mitra -la religió d'origen persa
tan difosa en aquell moment a Roma-; ni que Mitra naixés precisament entre un
bou i una mula. I simplement recordem que l'Arbre, és el símbol ancestral de
"l'Eix el món", és a dir, la unió de la terra amb el Cel, i que
l'avet representa l'Irminsul, germànic -encara que als països mediterranis
també es fa servir un pi o una olivera-, que tenen el mateix significat.
El que se celebra aquests dies és precisament el
"Naixement", naixement de la llum -també aquest és el significat
cristià- naixement del Sol que des del punt més baix de l'el·líptica- el dia
del solstici- sembla "parar-se" per reprendre el seu camí ascendent
que culminarà amb el solstici d'estiu; aquests dies recordem que la llum, fins
i tot en la més gran foscor -la nit de solstici- sempre surt victoriosa, i és
igual com cadascú truqui a aquesta llum, que també està representada en els
pessebres amb la figura de l'infant Jesús (ens referim als pessebres anteriors
a l'era Colau). La llum venç i dóna inici, segons l'Hinduisme (una altra
religió d'arrel indoeuropea) al Deva-yana o cicle dels déus, en contraposició
al "cicle dels homes".
Avui aquest Nadal ancestral té tres grans enemics, que
-en el fons- són els grans destructors d'identitats.
El consumisme: cíclicament el retorn del sol i la llum sí
que ha estat relacionat amb la funció productiva -i per tant al consum-, i
també amb els "dons" -actualment regals- de fet, aquest és el
significat de les boles que es pengen en els arbres de nadal i que solen ser
vermelles perquè míticament són també les pomes de l'arbre de les Hespèrides.
Però el consumisme és l'error de prendre una part pel tot, i reduir el profund
significat d'aquestes festes únicament a aquesta funció (la productiva- consumista)
oblidant fins a negar la funció espiritual, i convertint al Nadal en una
caricatura de si mateixa.
Islamisme: els atacs passats de l'ISIS al Nadal, i les
mesures de seguretat que es prenen cada any a Europa davant de possibles
atemptats musulmans, no té a veure només amb el fet que aquests dies hi hagi
més congregacions de gent pels carrers, sinó que són motivats per l'odi
intrínsec i permanent de l'islamisme cap a tota forma de tradició europea.
Pseudo-progressisme estúpid: la seva finalitat sempre és
atacar qualsevol cosa que recordi a l'ordre, a la bellesa a l'harmonia, per
vulgaritzar-lo i destruir-lo. Serveixin com a exemples les estupideses de Colau
a les "cavalcada de reines magues" de València i els atacs de mal
gust contra qualsevol forma religiosa i simbòlica pròpia i el nostre poble.
Personalment tinc el costum de rellegir aquests dies el
meravellós llibre de Charles Dickens Conte de Nadal, on l'autor
anglès expressa tot el que vull transmetre en aquest article.
Recomano celebrar col·lectivament aquests dies, que són
comuns a la civilització europea, però també propis de cadascuna de les
cultures que la componen, de la forma més local, i més identitària possible,
una forma que afortunadament hem sabut mantenir a Catalunya.
Bon Nadal.
0 commentaires