dilluns, 23 de desembre del 2019

EN DEFENSA DEL NADAL.



Des de fa milers d'anys els darrers dies de desembre s'han viscut d'una manera especial en totes les cultures europees, cosa que encara avui, en plena època postmoderna on tot es dissol i s'oblida, segueix estant present.
No entrarem aquí en la forma personal en què cadascú interpreta i viu aquesta simfonia en comú, i encara que per a molts europeus aquesta forma és el naixement de Crist, ningú pot ignorar -en la seva essència i en les seves formes- el mite que es viu en aquests dies i que es remunta a l'alba de la nostra comuna civilització europea.
No entrarem -perquè no és objecte d'aquest article- en el fet que l'Església trigués molt a reconèixer la data de 25 de desembre com naixement de Crist, i que aquesta data fora precisament la del dia "Sol invictus" a Roma, o la del naixement de Mitra -la religió d'origen persa tan difosa en aquell moment a Roma-; ni que Mitra naixés precisament entre un bou i una mula. I simplement recordem que l'Arbre, és el símbol ancestral de "l'Eix el món", és a dir, la unió de la terra amb el Cel, i que l'avet representa l'Irminsul, germànic -encara que als països mediterranis també es fa servir un pi o una olivera-, que tenen el mateix significat.

El que se celebra aquests dies és precisament el "Naixement", naixement de la llum -també aquest és el significat cristià- naixement del Sol que des del punt més baix de l'el·líptica- el dia del solstici- sembla "parar-se" per reprendre el seu camí ascendent que culminarà amb el solstici d'estiu; aquests dies recordem que la llum, fins i tot en la més gran foscor -la nit de solstici- sempre surt victoriosa, i és igual com cadascú truqui a aquesta llum, que també està representada en els pessebres amb la figura de l'infant Jesús (ens referim als pessebres anteriors a l'era Colau). La llum venç i dóna inici, segons l'Hinduisme (una altra religió d'arrel indoeuropea) al Deva-yana o cicle dels déus, en contraposició al "cicle dels homes".

Avui aquest Nadal ancestral té tres grans enemics, que -en el fons- són els grans destructors d'identitats.
El consumisme: cíclicament el retorn del sol i la llum sí que ha estat relacionat amb la funció productiva -i per tant al consum-, i també amb els "dons" -actualment regals- de fet, aquest és el significat de les boles que es pengen en els arbres de nadal i que solen ser vermelles perquè míticament són també les pomes de l'arbre de les Hespèrides. Però el consumisme és l'error de prendre una part pel tot, i reduir el profund significat d'aquestes festes únicament a aquesta funció (la productiva- consumista) oblidant fins a negar la funció espiritual, i convertint al Nadal en una caricatura de si mateixa.

Islamisme: els atacs passats de l'ISIS al Nadal, i les mesures de seguretat que es prenen cada any a Europa davant de possibles atemptats musulmans, no té a veure només amb el fet que aquests dies hi hagi més congregacions de gent pels carrers, sinó que són motivats per l'odi intrínsec i permanent de l'islamisme cap a tota forma de tradició europea.

Pseudo-progressisme estúpid: la seva finalitat sempre és atacar qualsevol cosa que recordi a l'ordre, a la bellesa a l'harmonia, per vulgaritzar-lo i destruir-lo. Serveixin com a exemples les estupideses de Colau a les "cavalcada de reines magues" de València i els atacs de mal gust contra qualsevol forma religiosa i simbòlica pròpia i el nostre poble.

Personalment tinc el costum de rellegir aquests dies el meravellós llibre de Charles Dickens Conte de Nadal, on l'autor anglès expressa tot el que vull transmetre en aquest article.
Recomano celebrar col·lectivament aquests dies, que són comuns a la civilització europea, però també propis de cadascuna de les cultures que la componen, de la forma més local, i més identitària possible, una forma que afortunadament hem sabut mantenir a Catalunya.

Bon Nadal.

Share this post
  • Share to Facebook
  • Share to Twitter
  • Share to Google+
  • Share to Stumble Upon
  • Share to Evernote
  • Share to Blogger
  • Share to Email
  • Share to Yahoo Messenger
  • More...

0 commentaires

Traductor / Translate

 
© Enric Ravello Barber
Designed by BlogThietKe Cooperated with Duy Pham
Released under Creative Commons 3.0 CC BY-NC 3.0
Posts RSSComments RSS
Back to top