dijous, 3 d’octubre del 2019

REFLEXIONS ESTRATÈGIQUES.



Per a nosaltres, els nacionalistes la independència és l'instrument per construir un Estat català que sigui el subjecte polític que defensi la nostra llengua, la nostra demografia i que ens projecti col.lectivament com a poble en la història.

Per als processistes (ERC, JXC, CUP, ANC, etc) la independència és un instrument per a crear una República multicultural, obrir les portes a la immigració massiva, donar suport la nostra substitució demogràfica, destruir i falsificar la nostra memòria i la nostra història, i fins i tot (CUP) crear una república mundialista-comunista d'inspiració trotskista.

Objectius polítics divergents contraposats i irreconciliables.

Per tant els procesistas (ERC, JxC, CUP, ANC etc) i els nacionalistes som enemics absoluts. I cal actuar en consenqüencia.

Repeteixo fins a no poder més: primera acció de la política establir la dialèctica amic / enemic; sembla fàcil, però no ho és.


MATAR AL PARE I EL PENSAMENT CIRCULAR.

Vull assenyalar que no sóc "freuidià", m'interessa molt més la psicoanàlisi del seu deixeble rebel, C.G. Jung, però sens dubte la figura freudiana de "matar el pare" és una realitat psicològica. En definitiva, vol dir alguna cosa així com el moment en què les persones madurem i deixem als pares apartats; si no es fa, és impossible desenvolupar la pròpia personalitat individual. Com a tal procés és dolorós i costa assumir-ho, però és la prova de maduresa; si pel dolor que causa no s'està en condicions de fer-ho, la persona queda permanentment en un estat infantil, dependent i alienat.
Una fugida a aquest sofriment és intentar escapar ignorant la realitat. Una reacció típica és que quan la pròpia anàlisi de la situació portaria a "matar el pare" no se segueix el raonament de forma coherent i s'intenta buscar una "esperança" en forma d'excusa per a no fer-ho. A això ho podem anomenar pensament circular.
És evident que en aquest post el "pare" són els partits i institucions catalans tradicionals (JxC, PDeCAT, ERC, CUP, Òmnium, etc.), partidaris tots de la destrucció de la nostra cultura, la nostra societat i la nostra identitat, i auto-proclamats "independentistes (¿) -no nacionalistes", per resumir, podríem anomenar-los "processistes"

El subjecte som nosaltres, els nacionalistes catalans que ens oposem a la seva República multi-cultural i advoquem per un Estat català, la defensa de la nostra identitat i l'oposició absoluta a la immigració massiva. Ens direm "nacionalistes", per coherència i per no haver d'altres que ho siguin.

I aquí hi ha el nucli de la patologia: els nacionalistes es neguen a assumir la veritat, a entendre que han d'emprendre un camí diferent i oposat als "processistes" i que per a existir políticament han de "matar el pare". No poden seguir en posicions infantils que hem definit com a "pensament circular", no poden seguir negant les accions ni les declaracions dels processistes, no -fracàs rere fracàs- parlar de "aquest cop, sí" i "ara torna a haver-hi una oportunitat "(una oportunitat de què?), han de ser valents d'una vegada, substituir el pensament circular, pel pensament i l'acció directa i fer definitivament el que han de fer: convertir-se en subjecte polític.

Si el nacionalisme català està disposat a això o no, si no ho està qualsevol treball polític en aquest sentit serà inútil.

Nosaltres ja ho hem fet, algú més s'atreveix?




Share this post
  • Share to Facebook
  • Share to Twitter
  • Share to Google+
  • Share to Stumble Upon
  • Share to Evernote
  • Share to Blogger
  • Share to Email
  • Share to Yahoo Messenger
  • More...

0 commentaires

Traductor / Translate

 
© Enric Ravello Barber
Designed by BlogThietKe Cooperated with Duy Pham
Released under Creative Commons 3.0 CC BY-NC 3.0
Posts RSSComments RSS
Back to top