El processisme, amb ANC com branca de mobilització civil,
s'ha basat en la mentida i l'engany permanent, aconseguir el suport massiu de
la població catalana fent-los creure una gran mentida, per poder perpetuar-se
en el poder, o com diu ara clarament Clara Posantí , per "repartir-se el
diners" entre ells (PDCat, JxS, ERC CUP ...), l'anomenat "procés"
ha estat un experiment sociològic amb el que en aquests últims anys aquesta
classe decadent, corrupta i sense escrúpols ha mantingut enganyada a una gran
part del poble català.
La gran mentida de fons, era que Catalunya podria arribar
a ser un Estat independent i que ells tenien un pla per fer-ho possible, només
calia seguir-lo, és a dir seguir-los a ells ... i era qüestió de poc temps,
"el tenim a tocar" repetien els estafadors sense escrúpols. Aquesta
gran mentida anava permanentment completada amb altres petites mentides que s’esgrimien puntualment, per donar ànims quan
la fe fallava o per mobilitzar la gent quan era necessari un bany de masses.
Una d'aquestes mentides era que donant-se la mà o fent cadenes humanes es
podria aconseguir la independència, perquè "el món ens mira" i
Espanya no tindria més remei que rendir-se: un infantilisme patològic que faria
riure a qualsevol nen de l'ESO, però els "processistes" anaven més
enllà en la seva mentida; parlant de la via bàltica, quants estonians, letons i
lituans van construir una cadena humana unint els tres països i deien que així va ser com
aquests països es van alliberar ni més ni menys que de la d'Unió Soviètica. Per
descomptat, una altra gran estafa sorgida de ments que no saben com funciona el
món.
La via bàltica va ser una actuació política que
s'explicava en el context de l'explosió del nacionalisme bàltic a la fi dels
anys 80 (Revolució Cantada) i que no va tenir la mínima conseqüència sobre la
independència d'aquests països, és clar Moscou no va fer la mínima concessió
davant aquesta "pressió", i els bàltics van seguir formant part de la
Unió Soviètica. El conflicte nacionalista es va aguditzar en els següents anys,
la tensió va ser tal que el 1991 -i això és el que ens oculten els processistes,
sempre infantils, sempre fantasiosos, sempre porucs- va haver revoltes civils
de grups nacionalistes, que van anar armats, la majoria de les vegades amb
armes que es guardaven en cases des de la SGM, a les places principals de les
seves capitals, Riga (Letònia) Vilnius (Lituània), per enfrontar-se a mà armada
contra els comandaments especials soviètics enviats per Moscou.
A Lituània la independència la va proclamar el president
nacionalista electe Vytautas Landsbergis l'11 de març de 1990, Letònia estava
en un procés de ruptura amb l'URSS i de pròxima declaració de la independència,
tot això va alertar Moscou que gener de 1991 va enviar els seus comandaments especials a Vilnius i Riga,
on es van enfrontar a la població nacionalista armada; a Vilnius hi va haver 13
morts; 30.000 nacionalista letons van anar a la cita armada per defensar el seu
país, entre ells Normudus Grostins, que recentment ens va explicar aquests
esdeveniments, mostrant-nos el museu dedicat a la revolta, durant la nostra
visita a Riga, van morir 8, dos d'ells policies, però la resistència armada
nacionalista es va fer fort, i van envoltar els edificis oficials, Gorbatxov
amb una situació interna inestable i temorosa de la resposta occidental, no es
van atrevir a donar el següent pas: enviar els tancs soviètics per reprimir el
moviment nacionalista. Els comandaments russos, davant la pressió nacionalista,
es van retirar dels edificis oficials, els respectius parlaments van ser de nou
ocupats per les majories nacionalistes escullides en les últimes eleccions i la
proclamació de la independència dels tres països bàltics (a Estònia n’hi va
haver insurrecció armada) es va fer efectiva i reconeguda arreu del món.
Aquesta és la veritat, la mentida processista no és més
que una altra de les seves fantasies, fantasies puerils de gent que no sap com
funciona un món que ni tan sols coneixen.
Enric
Ravello Baber.
0 commentaires