Sunday bloody
Sunday, la famosa cançó del grup irlandès U2; fa referència a
la violenta repressió d'una manifestació de catòlics pro-irlandesos als carrers
de Derry (Londonderry per als britànics) el 1972: catorze morts causats pels
trets de l'exèrcit britànic contra la població civil. Aquest famós "Bloody
Sunday", assenyalava la tornada dels conflictes a l'illa des de la seva
partició pel Tractat anglo-irlandès de 1921, per aquell llavors els 6 comtats
de l'Ulster que després van formar Irlanda del Nord (1), amb un percentatge de
població Ulster-Scot (2) protestant
pro-britànica de més del 80% es va negar a separar-se del Regne Unit per a
formar part de l'Estat Lliure d'Irlanda; Londres va imposar que romanguessin
sota la seva sobirania, l'irlandès, fundador de l'IRA que va recolzar aquest
pacte amb els britànics, Michel Collins, va morir a mans de l'IRA acusat de
traïció.
Des de 1968 els catòlics, encara que minoritaris ja eren
una comunitat important -25% - i aquesta incipient força demogràfica, a més de
la independència assolida pel Sud, els va impulsar a iniciar una lluita que no
només era pels seus drets civils, sinó també per la annexió dels 6 comtats de
l'Ulster a la República d'Irlanda
Durant els anys del conflicte armat (que els irlandesos
diuen "els problemes") a l'IRA se li proposava que es fes un
referèndum a Irlanda del Nord perquè la població decidís; l'IRA -sabent que la
població protestant d'origen escocès, seguia sent majoritària, encara que cada
vegada menys i per tant perdria aquest referèndum, contestava que "no
reconeixia" l'entitat política dels 6 comtats d'Irlanda del Nord i que per
tant el referèndum no podia ser només a Irlanda del Nord sinó a tota l'illa,
òbviament això els asseguraven, sabent que tota la República d'Irlanda votaria
a favor: és a dir l'IRA defensava el referèndum que podia guanyar
demogràficament i negava el que podia perdre; el mateix -però a la inversa-
feien els britànics.
El Cesseu el foc a Irlanda del Nord declarat per l'IRA el
1997 i posteriorment pels grups paramilitars protestants (UVF, UFF), es va
signar perquè hi havia dos punts determinants perquè l'IRA ho acceptés:
-El Govern d'Irlanda del nord no podria ser de coalició
entre els partits lleialistes o dos republicans irlandesos, sinó format pel
partit lleialista més votat en coalició amb el pro-irlandès més votat. El
contrari hagués significat un govern permanentment unionista a Belfast, amb la
coalició entre les dues forces protestants: el més radical Democratic Ulster
Party (DUP) i el Unionist Ulster Party (UUP). Curiós és que els dos partits més
radicals de les dues comunitats, a la pro-irlandesa és el Sinn Féin davant del
Social-Democratic Laborist Party (SDLP), han estat els que s'han vist forçats a
formar junts els successius governs nord-irlandesos.
-Un Referèndum "sine die" només per a Irlanda
del Nord, pel qual es decidirà el seu futur polític. El referèndum serà només
per a Irlanda del Nord -la vella reivindicació unionista- però clar .... en ser
"sine die" és una victòria política de l'IRA, doncs el seu braç
polític "exigirà", només quan
els irlandesos-catòlics siguin majoria a Irlanda del Nord, cosa que amb
l'actual ritme demogràfic no trigarà molt a convertir-se en realitat.
La setmana passada, es van celebrar eleccions anticipades
al Parlament nord-irlandès, els resultats són simplement un reflexe de
l'evolució demogràfica del territori, on els catòlics-irlandesos segueixen
tenint índexs de natalitat molt per sobre dels protestants. Per poques dècimes
el Sinn Féin no es va convertir en el primer partit aconseguint un 27.91% dels
vots, superat per l'unionista DUP amb el 28.06%, el UUP es va quedar en un
12.86% i el SDLP amb el 11.95%; per blocs l'unionista-protestant aconsegueix el
40.92% dels vots i el catòlic-irlandès al 39.86%, és a dir a l'actual ritme
demogràfic les pròximes eleccions assenyalar el triomf del Sinn Féin i del bloc
pro-irlandès. Els protestants que eren més del 80% fa un segle, deixaran de ser
la majoria a Irlanda del nord, per la seva pròpia decisió de suïcidar-se-demogràficament.
Aquest resultat electoral, més l'aposta del Sinn Féin que
Irlanda del Nord no surti de la UE, tot i que ho faci el Regne Unit, Gerry
Adams líder del Sinn Féin ha declarat: "treure a Irlanda del nord de la
UE, és un acte hostil "fa presagiar una nova etapa de tensions al nord
d'Irlanda, que molts veuen amb la factible esperança que acabin amb la
unificació de l'illa en un sol estat irlandès.
1- Ulster i Irlanda del Nord no són sinònims. Ulster és
una de les quatre províncies irlandeses: Ulster, Muster, Leinster i Connacht;
cadascuna d'elles es subdivideix en comtats. Dels 9 comtats de l'Ulster, 6 estan sota sobirania britànica (Irlanda del
Nord) i els altres 3 sota sobirania de la República d'Irlanda.
2- Ulster-Scots: els protestants, unionistes d'Irlanda
del Nord són en la seva immensa majoria descendents d'escocesos arribats al
Nord d'Irlanda al segle XVII dins del pla de la Corona britànica de colonitzar
Irlanda.
0 commentaires